Resultats de la cerca

Fou la primera manifestació que tingué Barcelona d’una organització simfònica Sorgí per iniciativa dels professors de l’Orquestra del Liceu, que es constituïren en Societat de Concerts el 1880 Organitzaren sèries de concerts simfònics dirigits per directors locals -com Eusebi Dalmau i Cosme Ribera- i forasters -entre d’altres, Jesús Monasterio i Ferdinand Hiller- L’orquestra de la Societat de Concerts no arribà a consolidar-se, ja que al cap de tres anys cessà l’activitat

Darrer dels abats vitalicis del monestir cistercenc de Benifassà Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment pel papa d’abats triennals És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V el 1526, amb explicacions en castellà Aragonum clara insignia regum , 1541, i d’una Vita Joannis II Aragonum regis Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543

Militant comunista des del 1926, contribuí a la formació d’un govern d’unió nacional 1945 i fou ministre de la zona recuperada 1945-49 Acusat de nacionalisme, fou destituït 1949 i arrestat 1951 Alliberat i rehabilitat el 1956, fou nomenat secretari general del partit obrer unificat i seguí una política d’estreta aliança exterior amb l’URSS Després de les vagues del 1970 cessà com a secretari del partit i fou expulsat del comitè central 1971

Publicà en castellà, principalment obres monumentals i de bibliòfil història natural, geografia universal, històries d’Amèrica, de Roma i d’Espanya, diccionaris enciclopèdics, històries de l’art i clàssics Dant, la Bíblia, Milton, etc, illustrats per Gustau Doré Cal remarcar l’extensa versió del Diccionario Literario de Obras y Personajes de la casa Bompiani El 1952 l’empresa fou adquirida per l’editor hispanoamericà José María González Porto, i el 1981, a causa de dificultats econòmiques, cessà les seves activitats

Es finançava mitjançant la venda per correspondència de productes culturals diversos ceràmiques, llibres, discs, etc Organitzava accions culturals com ara exposicions itinerants, cicles de conferències, concursos, excursions, viatges, cursos, etc Convocava anualment el premi Xarxa Cultural d’assaig, concedit en ocasió de la Nit de Santa Llúcia, i el premi Èxit d’Or Català a cantautors i grups musicals catalans Des del 1987 editava la revista mensual “Xarxa”, amb articles d’opinió i catàlegs Cessà les seves activitats el 1993

Fundada i dirigida per Antonio Hernández Filloy, sorgí com a resposta a la crisi federativa de l’handbol català Com a redactors tingué M Dolors Capdet, Juan Manuel de la Cruz, A Real i Manel Serras, entre d’altres, i hi collaborà José Calatayud I com a fotògrafs, Xavier Valls, Antoni Campañà i Ignacio Paredes, entre d’altres Tractava l’actualitat del món de l’handbol i publicava articles de tècnica i tàctica De periodicitat bimestral, cessà després d’haver publicat deu números

Un cop fracassat el darrer intent negociador del nord-americà Richard Holbrooke perquè el president de Iugoslàvia, Slobodan Miloševi, accepti el pla de pau per a Kosovo, avions de l’OTAN inicien un atac aeri sobre objectius militars de Iugoslàvia El president rus, Borís Ieltsin, demana una reunió urgent del Consell de Seguretat de l’ONU i amenaça d’adoptar mesures militars si no cessa l’atac L’operació militar, en què participen efectius de set països de l’OTAN, també és condemnada per la Xina

Presidí l’empresa de cinema CINESA El 1936 fou nomenat president del València FC, càrrec que cessà el 1959 Després de la guerra civil, reconstruí l’estadi del club estadi Mestalla, molt deteriorat Els anys 1940-54, sota el seu mandat, el club conegué la seva millor etapa tres campionats de lliga i tres de copa En 1954-55 reformà i amplià l’estadi, que en portà el nom des del 1969 fins al 1994, en què, a petició seva, recuperà la denominació original

Mestre d’escola 1949-55, el 1962 fou cofundador del Botswana Democratic Party BDP Estret collaborador de Seretse Khama, líder del partit, quan aquest esdevingué primer president de la Botswana independent 1966, Masire fou nomenat vicepresident i, a la seva mort 1980, el succeí a la presidència Continuà la política favorable a l’estabilitat i afavorí una certa prosperitat El 1998 cessà en el càrrec, i fou substituït per Festus Mogae Els anys noranta actuà com a mediador en el conflicte dels Grans Llacs

Com a governador dugué a terme la fortificació de la frontera, sobretot a Jaca i Aïnsa Durant la lloctinència, continuà, en va, les gestions iniciades pel seu antecessor, Lanuza, per a convocar un parlament que votés un subsidi per a fer cara al perill turc finalment el rei convocà corts a Girona i Tortosa, després de les quals fou confirmat en el càrrec Cessà, però, al cap de poc temps Pot ésser identificat amb Juan Hernández de Heredia i de Bardaixí, primer comte de Fuentes 1508