Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
Milt Jackson
Música
Nom amb què és conegut el vibrafonista de jazz nord-americà Milton Jackson.
Estudià guitarra i piano abans de dedicar-se al xilòfon i el vibràfon El 1945 Dizzy Gillespie el contractà per al seu sextet i big band Collaborà també amb T Monk i fou un destacat representant del moviment bop Al final dels anys quaranta treballà amb Charlie Parker i Woody Herman El 1952 formà el Modern Jazz Quartet MJQ, grup en què centrà la seva carrera durant les dues dècades següents Amb tot, continuà oferint actuacions com a solista o com a artista convidat —activitats que incrementà després de la dissolució del MJQ el 1974—, i es mantingué plenament actiu fins a la seva…
,
Sonny Stitt
Música
Saxofonista nord-americà.
Membre d’una família de músics, aprengué piano i després saxo Al principi dels anys quaranta treballà com a saxofonista en la big band de Tiny Bradshaw El 1945 s’incorporà a l’orquestra de Billy Eckstine, i més tard formà part del sextet i de la big band de Dizzy Gillespie A partir del 1950 alternà el saxòfon alt amb el tenor i, breument, tocà també el baríton Coliderà un septet amb Gene Ammons el 1960 formà part del quintet de Miles Davis, amb el qual enregistrà el disc Live in Stockholm , i en 1971-72 tocà amb el grup Giants of Jazz Feu nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen…
Art Blakey
Música
Bateria i líder de grup nord-americà.
En ambdues facetes fou un dels personatges més importants de la música de jazz Començà tocant el piano, però de seguida passà a la bateria, que aprengué de manera autodidàctica, influït sobretot per Chick Webb L’any 1942 es traslladà a Nova York, on treballà amb Mary Lou Williams, Fletcher Henderson i Billy Eckstine En l’orquestra d’aquest últim quedà associat al jazz modern be-bop juntament amb els seus companys Miles Davis, Dexter Gordon i Fats Navarro, entre d’altres Després tocà amb Charlie Parker i deixà importants enregistraments amb Thelonious Monk El 1955 fundà un…
Roland Kirk
Música
Saxofonista tenor nord-americà.
Cec des dels dos anys, quan en tenia nou inicià els estudis de trompeta, abans de passar al clarinet i al saxo Debutà en grups de ball i de rhythm-and-blues , i durant aquesta primera època començà a experimentar tocant dos saxos simultàniament Al cap de poc adoptà dos saxos suplementaris, un manzello i un strich , derivacions dels saxos soprano i alt respectivament, que, en alguns passatges, tocava a la vegada que el tenor El 1960 començà a gravar a nom seu en destaca l’àlbum We Free Kings 1961 També actuà en els grups de Charlie Mingus i Roy Haynes Després, quasi sempre actuà…
Burt Bacharach

Burt Bacharach (1972)
Música
Cantant, compositor, arranjador i instrumentista nord-americà de música pop.
De formació jazzística i influït per Dizzy Gillespie i Charlie Parker, s’especialitzà en cançons de melodia agradable que esdevenien èxits ràpidament Fou un típic autor del so brill building dels anys seixanta, que agrupava compositors de melodies similars per als ídols dels adolescents El 1957 Marty Robbins popularitzà per primer cop una cançó seva, The Story of my Life Des d’aleshores, i amb Hal David, compongué per a artistes com Shirelles, Carpenters, Neil Diamond, Roberta Flack i, sobretot, Dione Warwick L’any 1969 obtingué dos Oscar per la cançó Raindrops Keep Fallin’ on…
,
Miles Davis
Música
Trompeta de jazz nord-americà.
Debutà amb Charlie Parker en enregistraments de discs 1947-48 El seu estil revelà aviat una acusada originalitat pel seu lirisme introspectiu, que aconseguia amb la contenció del so i la sobrietat en la digitació, per contrast amb l’exuberància del bop Els anys 1948-50 dirigí els músics dels enregistraments Capitol, expressió de la tendència cool , amb els arranjadors Gerry Mulligan, Gil Evans i John Lewis Els anys cinquanta dirigí diversos conjunts reduïts en els quals collaboraren solistes com J Coltrane i B Evans El conjunt que dirigí els anys seixanta, que incloïa el…
Charles Mingus
Música
Contrabaixista, compositor i director d’orquestra de jazz nord-americà.
Abans de formar les pròpies orquestres, collaborà, entre d’altres, amb Louis Armstrong, Art Tatum, Red Norvo, Charlie Parker i Duke Ellington, l’obra del qual influiria profundament en el seu vessant com a compositor En aquest període s’acredità com un dels principals virtuosos del contrabaix en l’àmbit del jazz A la meitat dels anys cinquanta començà a dirigir formacions de joves músics que reunia en els seus “Jazz Workshop” ‘Taller musical’ Cal destacar molt especialment el període 1960-64, marcat per la collaboració amb el saxofonista Eric Dolphy La seva música, turbulenta,…
Jonathan Franzen
Literatura
Escriptor nord-americà.
Es graduà el 1981 en llengua i literatura alemanyes al Swarthmore College de Filadèlfia i l’any següent amplià estudis a la Universitat Lliure de Berlín Posteriorment es dedicà a la creació literària, activitat que combinà amb feines ocasionals Tot i que la seva primera novella, The Twenty-Seventh City 1988, fou ben acollida per la crítica, els anys següents foren de dificultats personals i financeres de les quals en sortí arran de les seves collaboracions regulars a la revista The New Yorker L’any 2001 publicà The Corrections , relat minuciosament realista de la desintegració d’una família…
Richard Darryl Zanuck
Cinematografia
Productor cinematogràfic nord-americà.
Fill del també productor Darryl F Zanuck i de l’actriu Virginia Fox, estudià a Stanford i començà a treballar amb el seu pare a la Twentieth Century Fox Debutà l’any 1959 amb el thriller Compulsion , de Richard Fleischer Expulsat de la Fox pel seu pare el 1967, després de passar per la Warner Bros , el 1973, associat amb David Brown, fundà una productora pròpia, amb la qual obtingué èxits de taquilla, especialment The Sting 1973, de George Roy Hill , i The Sugarland Express 1974 i Jaws 1975, que significaren la projecció definitiva del director Steven Spielberg L’any 1990 aconseguí l’…
Núria Pompeia

Núria Pompeia
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Nom amb què fou coneguda la dibuixant i escriptora Núria Pompeia Vilaplana i Boixons.
Formada a l’Escola Massana, començà a publicar els anys seixanta a les revistes Oriflama i Triunfo També collaborà a la revista Por favor , de la qual fou cap de redacció, i a Diari de Barcelona , Dunia , Charlie Hebdo i Vindicación Feminista Les seves vinyetes reflecteixen una intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia i, sobretot, la reivindicació feminista, moviment del qual fou una de les pioneres a Catalunya Foren aplegades a Maternasis 1967, Y fueron felices 1970, Pels segles dels segles 1971, La educación de Palmira 1972, Mujercitas 1975 i Cambios y…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina