Resultats de la cerca

La fuga coral fou practicada principalment a l’Alemanya central al final del segle XVII per autors com J Pachelbel, J Christoph Bach i JS Bach La seva funció era introduir el coral que després la congregació havia de cantar

La saga s’inicià amb Johann Christoph Denner Leipzig 1655 - Nuremberg 1707, fill d’un torner constructor de corns de caça, que, després de fer d’aprenent en el negoci del pare, el 1680 s’establí pel seu compte Cap al 1684 començà a arribar de França una nova versió d’aquest instrument que s’allunyava del model renaixentista fabricat d’una sola peça i deixava pas a models fets de tres peces, en els quals variava també la collocació dels forats de les notes, mentre la seva aparença adoptava plenament l’estil barroc Denner seguí aquesta nova moda, i els seus intruments aviat foren d…

Fill de l’organista Isaak Hassler i germà dels compositors Hans Leo i Kaspar Hassler, rebé la primera formació musical del seu pare Durant algun temps estigué sota el patronatge de Christoph Fugger, de qui fou organista de cambra També fou organista a la cort dels Hohenzollern a Hechingen entre el 1597 i el 1601, i més tard, a la cort imperial de Rodolf II a Praga Escriví un llibre de madrigals a sis veus, publicat a Nuremberg el 1600, música vocal religiosa i algunes composicions per a tecla Participà també en diversos negocis miners

L’Orquestra de París recollí, doncs, el testimoni de la llarga tradició musical que, en els seus 139 anys d’història 1828-1967, havia anat gestant l’Orquestra de la Societat dels Concerts del Conservatori El seu primer director fou Charles Münch, que en 1938-48 ja havia dirigit la Societat dels Concerts del Conservatori Arran de la seva sobtada mort 1968 durant una gira de l’orquestra pels Estats Units, Herbert von Karajan n’assumí la responsabilitat com a conseller musical 1969-71 Posteriorment fou dirigida per Georg Solti 1972-75, Daniel Barenboim 1975-89 -que li afegí el cor-, Semyon…

Entrà en l’orquestra del bisbe d’Augsburg 1746, activitat que interrompé del 1749 al 1751 per ampliar estudis a Nàpols Al seu retorn, el 1758 esdevingué director de l’esmentada orquestra El 1768, any en què el bisbat passà a l’elector de Trèveris, s’establí definitivament a la cort d’aquest, on, a més de director de l’orquestra, hom li encomanà tasques d’assessorament musical Compositor plenament inserit en el Classicisme, la seva abundant producció instrumental inclou simfonies algunes atribuïdes erròniament a Johann Christoph Bach, concerts, música de cambra, per a piano sol o…

Des del 1544 formà part, com a tenor, de la capella musical del duc Ulrich de Württemberg a Stuttgart L’any 1555 fou promogut a mestre de capella pel duc Christoph Fou un dels músics més importants de la generació posterior a la Reforma i el primer compositor que escriví un arranjament complet dels salms en llengua alemanya La seva obra més important, Der gantz Psalter Davids, wie derselbig in teutsche Gesänge verfasset 'Salm complet de David adaptat a la cançó alemanya', Tübingen, 1569, recull aquesta collecció Fou publicada pòstumament i tingué un gran ressò en els ambients…

El 1771 s’installà a París, on entrà en contacte amb els cercles literaris Retrospectivament, ha estat reconegut com el millor llibretista francès del seu temps, bé que llavors no fou ni el més sollicitat ni el més valorat El seu text més reeixit és Iphigénie en Tauride , que, musicat per Christoph W Gluck 1779, constitueix un dels cims del gènere operístic Guillard escriví també per a Antonio Sacchini gdipe à Colonne , 1786 Chimène, ou Le Cid , segons l’obra de Corneille, 1783, per a Antonio Salieri Les Horaces , també segons Corneille, 1786, per a Jean-Baptiste Lemoyne…

Iniciaren llur activitat el 1797 a Leipzig, amb l’obertura d’una impremta —a la qual s’afegiren després una casa editorial i una secció de manuscrits— a càrrec de Karl Christoph Traugott Grossbardau, Saxònia 1761 — Leipzig 1836 L’editora publicà edicions molt acurades de la Bíblia, l’Alcorà, els clàssics antics i també obres musicals Continuada per Karl Christian Philipp Traugott, fill de l’anterior Leipzig 1798 — 1884, que publicà vocabularis en moltes llengües, fou ampliada amb la fundació d’una nova casa a Leipzig, el 1837, que sobresortí amb la '' Collection of British and…

Adoptà el cognom del seu protector, el príncep Gabrielli, del qual el seu pare era cuiner, i els sobrenoms provenen de l’ofici del seu progenitor Estudià, entre altres personalitats, amb el castrat Gaetano Guadagni i amb Pietro Metastasio Debutà vers el 1750, i el 1755 anà a Viena, on esdevingué una prima donna objecte d’una gran admiració Intervingué en nombroses obres de Christoph W Gluck i de Tommaso Traetta La seva carrera la portà a cantar en importants ciutats europees, com ara Viena, Milà, Nàpols, Palerm, Venècia, Londres i Sant Petersburg Es retirà el 1782 a Roma…

Estudià pantomima amb Jacques Lecoq Des del 1971 dirigí produccions a Frankfurt, Berlín i Colònia Collaborà amb els dramaturgs Dieter Sturm i Christoph Leimbacher en la direcció del Teatre Schaubühne am Leniner Platz de Berlin 1985-1988 El seu muntatge de Terre étrangère de Schnitzler pel Théâtre des Amandiers de Nanterre 1984 li valgué ésser guardonat per l’associació de crítics El 1996 obtingué un triomf internacional amb Jouer avec le feu , de Strindberg El 1998 assumí la direcció teatral de les Wiener Festwochen i fou guardonat amb el premi teatral de Berlín També ha dirigit…