Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
submediant
Música
El sisè grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 6) i l’acord tríada format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana VI).
En el mode major és a distància de 6a M, i en el mode menor, de 6a m ascendent respecte de la tònica la en do major i la ♭ en do menor, tot i que en mode menor també es pot trobar a interval de 6a M Un altre nom usat sovint és superdominant, amb la qual cosa s’assenyala que es tracta del grau immediatament per sobre del cinquè La denominació submediant deriva de la posició simètrica de la tònica respecte de les seves dominants, la dominant superior, el cinquè grau, i la dominant inferior, el quart grau o subdominant De la mateixa manera que el tercer grau és la mediant per estar situat entre…
tritus
Música
Terme derivat del grec trítos ('tercer'), que s’utilitzava antigament per a designar el mode basat en la tercera de les quatre finalis o tòniques (re, mi, fa i sol) en què se sostenia el sistema dels vuit modes eclesiàstics o gregorians.
El tritus authentus corresponia al cinquè mode, també anomenat mode lidi , i el tritus plagalis , al sisè mode o mode hipolidi
es Pla de Vila
Història
Un dels quartons d’Eivissa constituït pel pla que envolta la capital; la seva jurisdicció fou repartida entre els senyors dels altres quartons.
Fou una continuació del terme de l’Eivissa àrab conegut per Alhauec i un cinquè quartó que no desaparegué del tot
marquesat de Sentmenat
Història
Títol concedit el 1691 a Joan de Sentmenat i de Toralla, baró de Sentmenat.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1880 al cinquè titular Joaquim de Sentmenat i de Vilallonga Continua en la mateixa família
marquesat de Sotelo
Història
Títol concedit el 1791 al valencià Felip Amorós i Darder (mort el 1806) en representació de la seva muller Teresa Sotelo, morta el 1805.
Passà 1892 als Sousa i es troba vacant El cinquè marquès, el contraalmirall Carles Sousa i Álvarez València 1862 — 1937, fou alcalde de València durant la Dictadura
comtat de la Vilanova
Història
Títol concedit el 1628 a Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles, baró de Torres-Torres, de Canet i de Vilanova, senyor de Castellmontant, Montanejos, la Font de la Reina, Algímia i Alfara.
Passà als Castellví, marquesos de Làcon La baronia de la Vilanova havia estat vinculada, amb prèvia facultat reial per l’avi cinquè del primer comte, Joan de Vallterra
ducat d’Escalona
Història
Títol senyorial concedit (1472) per Enric IV de Castella a Juan Pacheco (mort el 1474), marquès de Villena, comte de Xiquena i mestre de Sant Jaume.
En foren titulars, entre d’altres, el cinquè Juan Fernández Pacheco y Álvarez de Toledo, i el vuitè Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga
Girolano Saccheri
Matemàtiques
Matemàtic italià.
Fou el primer que analitzà i discutí el conegut cinquè postulat d’Euclides i proposà una geometria no euclidiana, que en prescindia Publicà Quaesita Geometrica 1693 i Logica demonstrativa 1697
David García Martínez
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en aeròbic.
Començà a fer gimnàstica aeròbica l’any 2000 i el 2002 entrà en la selecció espanyola Fou cinquè en la modalitat de parelles de l’Europeu de la FISAF del 2002
axioma de la paral·lela
Matemàtiques
Axioma segons el qual per un punt exterior a una recta només es pot traçar una única recta paral·lela a la primera.
L’axioma de la parallela resulta equivalent al cinquè postulat d’Euclides i la seva no-inclusió en el sistema axiomàtic euclidià portà a la descoberta de les geometries no euclidianes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina