Resultats de la cerca

Fou un dels introductors de l’asèpsia a les sales d’operacions de França i l’inventor de l’esterilitzador de vapor Emprà noves tècniques quirúrgiques ovariectomia, cirurgia de les vies biliars, etc

Practicà a Roma i fou metge del papa Juli II La seva obra Practica in arte chirurgica copiosa 1514 fou el tractat de cirurgia més complet de l’època Escriví també De morbo gallico 1518

Destacà en cirurgia vascular, cardíaca i pulmonar Fou l’introductor de la raquianestèsia a França, seguint l’exemple de l’alemany Bier Fou un dels primers a practicar el pneumotòrax extrapleural i l’ablació de l’aneurisma aòrtic

Professor a Dorpat i a Peterburg, fou un expert cirurgià de guerra i l’introductor al seu país de l’anestèsia amb èter Escriví un Diari amb les seves experiències mèdiques durant la guerra de Crimea 1854 i la guerra russoturca del 1877

Deixeble de Francesc Canivell, estudià medicina al Real Colegio de Cirugía de Cadis, on fou professor 1783 i director 1805-35 El 1772, com a metge militar de marina, viatjà durant nou anys i exercí com a cirurgià Treballà a Manila 1776, Brest 1779 i l’Havana 1782 Finalment, el 1783 s’establí a Cadis, on fou professor durant trenta anys És autor d’uns Elementos de geometría y física experimental Cadis, 1788, Memoria descriptiva de la fiebre amarilla que en 1800 se produció en Càdiz i d’un text de fisiologia i higiene per a ús dels estudiants

Després d’estudiar a València marxà a Alemanya, on es formà al costat de Lorenz Heister Retornà a València, on exercí la seva activitat professional i arribà a ésser president del Collegi de Cirurgians i cirurgià major de l’hospital militar La seva principal contribució és continguda en l’obra Disertación médico-quirúrgica sobre una operación cesárea executada en muger, y feto vivos València, 1753, en la qual exposa una operació d’aquest tipus practicada personalment per ell Alcalà destaca com a defensor de la cesària en una època que l’opinió general n'era contrària

Professor a la Universitat de Kiel 1857, les seves contribucions més remarcables afecten el camp de la cirurgia d’urgència, com ara la bena elàstica, que, enrotllada en una extremitat, permet de fer intervencions quirúrgiques sense pèrdua de sang Els seus manuals sobre primeres cures foren els millors de l’època i els que assoliren més difusió

Deixeble del seu germà William —tocòleg famós— i de Pott, fou metge militar, professor d’anatomia i cirurgià reial Investigà sobre el procés inflamatori, el xoc i les malalties venèries Féu innovacions tècniques en alguns tractaments quirúrgics És autor de A Treatise on the Blood, Inflammation and Gun-shot wounds ‘Tractat sobre la sang, la inflamació i les ferides per arma de foc’, 1794

Graduat a l’Amherst College, es llicencià en medicina a la Universitat de Cornell el 1955 Després d’una residència a la Universitat de Stanford, es traslladà al Medical College of Virginia, a Richmond 1965, on fou nomenat professor de cirurgia el 1967, i posteriorment director de la divisió de cirurgia cardíaca i toràcica Durant la seva residència a Stanford començà a experimentar amb trasplantaments de cor en gossos, amb els quals aconseguí períodes de supervivència cada cop més llargs, tècnica que perfeccionà els anys següents juntament amb Norman E Shumway, amb el qual arribà a la…

S'aplica a la cirurgia del càncer de mama La possibilitat de cirurgia conservadora de la mama, en cas de càncer, depèn del fet que la relació entre els volums del tumor i el de la glàndula mamària permeti una correcta extirpació amb un marge de seguretat sense malmetre excessivament l’estètica mamària Mitjançant tècniques d’oncoplàstia, basades en les tècniques convencionals de cirurgia plàstica mamària, es pot conservar part de la glàndula mamària encara que aquesta relació no sigui adient per a una cirurgia conservadora simple En alguns casos en què la relació de volums és bona, es pot…