Resultats de la cerca

El 1922 publicà a Madrid Orto i Bazar , seguint el corrent ultraista De retorn a Buenos Aires conreà una lírica intimista, de tema religiós, entroncat amb la tradició llatina i catòlica, que intenta d’arribar a un classicisme formal El buque 1935, Poemas elementales 1942, Mundo de las Españas 1968, etc Destaca també La ciudad sin Laura 1938, de tema amorós

Evolucionà des d’un classicisme acadèmic Portal del Sagrario, a Granada, 1722 façana de la catedral de Màlaga, començada el 1724 fins a un barroc recarregat típicament andalús esglésies de San Isidoro, començada el 1727, i de Las Agustinas, 1746-51, a Antequera És d’aquest darrer estil la sagristia de la cartoixa de Granada 1730-42, obra mestra que li és atribuïda

Deixeble de l’Escola de Sant Carles Partidari d’un classicisme robust, exposà sovint a les exposicions nacionals de Madrid, fins a obtenir una primera medalla el 1941, amb Redempció Ha conreat també la imatgeria religiosa Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on ingressà el 1944 amb l’obra de talla policromada La mossa del càntir Museu de Belles Arts de València

Defensor del classicisme, fou sempre hostil a les noves tendències que propugnava el Romanticisme naixent La seva obra, sense originalitat, consta d’adaptacions d’altres poemes, com la Jérusalem délivrée 1812, de Torquato Tasso, i les Poésies 1801, d’Ossian Escriví també tragèdies — Omasis 1806, Mahomet II 1810—, sàtires contra el Romanticisme, com el diàleg en vers Le classique et le romantique 1825, etc

Amb les seves sàtires, en vers o en prosa, com Lisica kaznodej ‘La guineu tresorera’, 1762, i amb les comèdies satíriques, com Nedorosl’ ‘L’ignorant’, 1782, es manifestà com un dels ideòlegs de la Illustració russa La seva obra, desenvolupada en el marc del classicisme, manifesta una gran vivacitat, un contingut de caire social i la unió de la llengua culta i la popular

Residència d’estiu dels Habsburg, fou construïda entre el 1695 i el 1749, durant els regnats de Leopold I i de l’emperadriu Maria Teresa, segons plànols de JBFischer von Erlach —intervingué, també, en la seva realització NPaccassi—, en el qual s’imposà la racionalitat del classicisme francès Cal destacar igualment la capella, la Gran i la Petita Galeria, la Sala de Cerimònies i els jardins que l’envolten

El seu repertori inclou obres corals cantates, oratoris i operístiques, tot i que els seus integrants han desenvolupat una tasca important en la recuperació de les principals obres monteverdianes, en gran part gràcies als enregistraments L’Orfeo , Vespri della Beata Vergine Ha realitzat gires arreu d’Europa i dels EUA, amb un recull d’obres medievals i contemporànies, sense oblidar-ne algunes del Renaixement tardà, el Barroc o el Classicisme

Assistí a l’escola de belles arts de Le Havre, on conegué R Dufy A París 1898, després d’una etapa impressionista 1900-04, seguí les discussions sobre el fauvisme, en el qual participà amb un sensualisme cromàtic propi i influït per PP Rubens Té una obra de paisatges, marines i efectes de neu, de composició decorativa tendint a l’arabesc, composició que desenvolupà en grans pintures amb tendència al classicisme

El seu estil correspon a un moderat classicisme Juntament amb M Mayol féu el Palau d’Agricultura de l’Exposició de Barcelona del 1929 Secretari del Collegi d’Arquitectes 1931 És autor de la Casa Piera del carrer de Mallorca a Barcelona, de la reforma del Banc Hispanocolonial a la Rambla de Catalunya 1932, de la casa Viladomiu 1927 i de la casa del Comú 1950 de Vilassar de Mar 1942

Fill i deixeble de Josep Maria Marquès i Garcia Exposà sovint a Barcelona, des del 1912 Integrat a l’Escola de Decoració de Joaquim Torres-Garcia 1914, amb Obiols, Aymat, Enric Casanovas, Monegal i altres, conreà el típic classicisme arcaïtzant d’aquell grup noucentista S'integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona El seu estil derivà cap a un major convencionalisme, sovint centrat en temes mitològics o bíblics