Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
col·libert
Història
A l’alta edat mitjana, membre d’un grup social constituït, segons que sembla, pels esclaus afranquits i llurs descendents, la condició jurídica dels quals, variable segons les regions, cal situar entre la dels serfs i la del darrer estament dels homes lliures.
Al s XII aquest terme es convertí en sinònim de serf
col·leteri
Anatomia animal
Entomologia
Glàndula accessòria parella, secretora d’una mucositat en el sistema reproductor de la majoria de les femelles dels insectes.
Forma l’ooteca en els ortòpters, un revestiment gelatinós en els ous del gènere Chironomus , i un ciment que uneix els ous al substrat en molts altres insectes
col·lènquima
Botànica
Teixit vegetal de sosteniment, d’origen primari, constituït per cèllules vives de membrana desigualment engruixida amb cel·lulosa i pectines.
És propi dels òrgans en desenvolupament
col·lèmbols
Entomologia
Ordre d’insectes apterigots, tots ells de petites dimensions (5 mm).
El cap té antenes de quatre artells i diversos ulls simples Les potes tenen dos artells L’abdomen és format per sis segments, en els quals hi ha l’orifici genital amb tres tipus d’apèndixs el tub ventral , que és en el primer segment, el retinacle , que és en el tercer segment, i la fúrcula , que en estat de repòs descansa en el retinacle i que en estendre’s fa que l’animal es desplaci a salts En general, no tenen aparell traqueal, puix que tenen respiració cutània, i és per això que habiten sempre en llocs humits No presenten metamorfosi Són molt difosos per tot el món, àdhuc a les regions…
col·lematàcies
Micologia
Família de líquens, de l’ordre de les cianofilals, de tal·lus foliaci, esquamulós o crustaci, més o menys gelatinós quan és humit, amb gonidis del gènere Nostoc
, apotecis lecanorins i espores gairebé sempre pluricel·lulars.
Són importants els gèneres Collema i Leptogium
col·lema
Micologia
Gènere de líquens, de l’ordre de les cianofilals, negrosos arrissats, trencadissos en temps sec i gelatinosos en temps humit, que viuen sobre les roques calcàries, les escorces, etc.
col·legiata
Cristianisme
Església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Actualment, n’és reservada l’erecció al papa El superior del capítol és anomenat prior, degà o abat Des del segle XVII van en decadència, i només en resta la institució generalment en esglésies que havien estat catedrals com Roda de Ribagorça i Eivissa El concordat espanyol del 1851 limità nominalment les collegiates reconegudes, que prengueren el nom de parròquies majors Als Països Catalans les collegiates deriven de les antigues canòniques regulars canònica, secularitzades pel papa Climent VIII l’any 1592 Les collegiates canonicals exemptes de jurisdicció episcopal més famoses de Catalunya…
col·legiació
Inscripció en un col·legi oficial.
col·legi
Història
A l’Antic Règim, corporació professional constituïda per artista
, a diferència dels gremis, que eren integrats per menestrals.
El collegi tenia tractament de magnífic o d' honorable a Perpinyà i, a vegades, era anomenat, per influència italiana, art major Equivalien a les livery companies angleses s XIV, als corps de marchands francesos i als gremios mayores castellans A Barcelona els collegis es constituïren a partir de la reforma municipal del 1455, any que aparegueren el d’apotecaris, d’adroguers, de cirurgians i de cerers posteriorment es constituïren els d’impressors 1553, de pintors 1680, de corredors 1707 i d’argenters 1732 A Perpinyà, l’antiga mà menor s’anà dividint, entre el 1662 i el 1789, en 23…
col·legi
Entitat o persona moral, que és creada generalment per motius professionals o d’estudi, constituïda per un cos de persones amb característiques i interessos comuns i sotmeses a un mateix reglament.