El col·legi tenia tractament de magnífic (o d' honorable a Perpinyà) i, a vegades, era anomenat, per influència italiana, art major . Equivalien a les livery companies angleses (s XIV), als corps de marchands francesos i als gremios mayores castellans. A Barcelona els col·legis es constituïren a partir de la reforma municipal del 1455, any que aparegueren el d’apotecaris, d’adroguers, de cirurgians i de cerers; posteriorment es constituïren els d’impressors (1553), de pintors (1680), de corredors (1707) i d’argenters (1732). A Perpinyà, l’antiga mà menor s’anà dividint, entre el 1662 i el 1789, en 23 confraries i 11 col·legis d’arts, els quals comprenien els botiguers i grans menestrals. A València s’organitzaren a partir del s XVII: cerers (1634), confiters (1644), argenters (1662), corredors (1689); i els oficis seders: art major de la seda (1686), perxers (1738), passamaners (1757) i fabricants de mitges (1774). A partir de la proclamació de la llibertat d’indústria (1834 i 1836), els col·legis perderen llurs privilegis i entraren en franca dissolució. La gran majoria dels que perduraren i dels de nova constitució esdevingueren associacions de professions liberals, que, a diferència dels antics col·legis, no controlaven l’ensenyament i la concessió de títols i no tenien jurisdicció sobre els conflictes professionals.
m
Història