Resultats de la cerca

Els escalfadors elèctrics consisteixen en un recipient, que conté el fluid, voltat d’unes resistències elèctriques i proveït d’un aïllament per tal d’evitar pèrdues de calor En els escalfadors per combustió el fluid circula per un serpentí escalfat pels gasos produïts en la combustió Sovint van proveïts d’una vàlvula que obre el pas del combustible quan hom fa circular el fluid pel serpentí, la qual es tanca automàticament en cessar la circulació

Els més simples regulen el fluix del combustible que es crema en contacte amb l’aire ambient Atès que la combustió només té lloc en fase gasosa, els cremadors de combustibles líquids o sòlids carbó polvoritzat han d’assegurar la polvorització del combustible i barrejar-lo uniformement amb l’aire necessari per a la combustió Certs combustibles, com el petroli i el fueloil pesant, han d’ésser escalfats abans de la polvorització

A causa de la diversitat dels materials i de les transformacions a què hom els sotmet, hi ha nombroses varietats de forns, puix que hom n'adapta el disseny a les necessitats de cada cas Hom empra diversos sistemes de transformació de l’energia inicial en energia calorífica En el forn de combustió , és un fogar o un cremador on crema el combustible emprat en el forn elèctric , hom aprofita l’efecte Joule, bé per mitjà de resistències elèctriques forn de resistència indirecta , bé amb la mateixa càrrega del forn actuant de resistència forn de resistència directa , mitjançant la…

Les quatre fases són les següents una compressió isotèrmica del gas en contacte amb la font freda un reescalfament a volum constant fins a la temperatura de la font calenta una expansió isotèrmica del gas en contacte amb la font calenta, i un refredament en el bescanviador fins a la temperatura de la font freda El rendiment del cicle teòric de Stirling és igual al rendiment màxim de Carnot d’una màquina ideal que evoluciona entre les mateixes fonts calenta i freda El cicle Stirling ha estat adaptat a la realització de prototips de motors de combustió externa, del tipus de motor…

Segons el combustible, les calderes poden ésser de gas, de combustible líquid generalment olis pesants o de combustible sòlid principalment carbó En les de carbó, el foc és fet en una fogaina, i en les de gas i d’olis pesants la barreja inflamable, amb aire, produïda en un cremador, és conduïda a una cambra de combustió La flama d’ambdós fogars actua directament sobre la base del recipient que conté el líquid a escalfar en el recorregut dels gasos vers la xemeneia hom cerca llur contacte amb tubs per on circula el líquid o el seu vapor En les calderes modernes de combustible…

El 1863 féu construir a Colònia el primer model de motor de gas Perfeccionà i portà a la pràctica les idees exposades el 1862 per Beau de Rochas, i el 1872 elaborà els plans d’un motor de combustió interna, el féu construir i tingué, poc temps després, aplicació en la indústria automobilística Otto emprava el sistema de cilindre i pistó de la màquina de vapor i dividia el procés en quatre temps el motor anava proveït d’un regulador centrífug per a limitar la velocitat i d’un sistema de distribució per vàlvules laterals Aquest tipus de motor de combustió i també el…

Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups el de les pólvores ordinàries i el de les pòlvores sense fum Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades En la pólvora negra el salnitre, el sofre i el carbó hi son en difernts proporcions segons les èpoques i els usos als quals és detinada, i segons aquests i els usos als quals és destinada, i segons aquests usos pot ésser pólvora de canó, pólvora de caça o pólvora de mina , en cadascuna de les quals la proporció també és…

Generalment es forma quan la combustió de diferents cossos és incompleta El fum pot contribuir a la corrosió de metalls, pot matar plantes i pot intoxicar persones i animals contaminació atmosfèrica El fum no es produeix necessàriament per combustió, car pot procedir de gotes líquides, com és el cas, en les guerres, de les cortines de fum , molt emprades en tàctica militar per a establir una pantalla d’ocultació entre l’enemic i l’objectiu a amagar per a aquest fi hom empra substàncies fumígenes fumigen Els generadors de fum cremen fòsfor, àcid clorosulfònic,…

L’origen del coet és probablement oriental la primera notícia que hom té del seu ús és de l’any 1232, a la Xina Fou introduït a Europa pels àrabs Durant els segles XV i XVI fou emprat com a arma incendiària Posteriorment, amb l’extensió de l’artilleria, el coet bèllic desaparegué fins al segle XIX, que fou emprat de nou durant les guerres napoleòniques Els coets del coronel anglès William Congreve foren també usats a Espanya en el setge de Cadis 1810, en la primera guerra Carlina 1833-40 i durant la guerra del Marroc 1860 A la fi del segle XIX i el començament del segle XX, aparegueren els…

Els denominats vòmits acetonèmics corresponen a un trastorn digestiu molt comú en la infància, que consisteix en l’aparició de vòmits que es produeixen en estar incrementats els nivells sanguinis d’acetona, una substància derivada del metabolisme dels greixos El trastorn, popularment conegut per " acetona ", no constitueix en si una malaltia, sinó que pot estar causat per diverses malalties que produeixen un increment del nivell d’acetona L’acetona és una de les substàncies que es produeixen a conseqüència de la combustió dels greixos i, per tant, se n’incrementa el nivell en augmentar la…