Vòmits acetonèmics en la infància

Els denominats vòmits acetonèmics corresponen a un trastorn digestiu molt comú en la infància, que consisteix en l’aparició de vòmits que es produeixen en estar incrementats els nivells sanguinis d’acetona, una substància derivada del metabolisme dels greixos. El trastorn, popularment conegut per "acetona", no constitueix en si una malaltia, sinó que pot estar causat per diverses malalties que produeixen un increment del nivell d’acetona.

L’acetona és una de les substàncies que es produeixen a conseqüència de la combustió dels greixos i, per tant, se n’incrementa el nivell en augmentar la utilització orgànica d’aquests nutrients. Generalment, l’organisme recorre a la combustió de greixos per a l’obtenció d’energia, quan ja ha consumit els hidrats de carboni de què disposava. Això succeeix fonamentalment davant una manca en l’aportació d’hidrats de carboni, o bé per un augment general del metabolisme. Ambdues circumstàncies es poden produir quan l’infant està malalt. Aleshores, d’una banda és normal que l’infant tingui poca gana i, si no menja gaire, és probable que el seu organisme rebi escassos hidrats de carboni; l’alimentació es redueix, especialment si té alguna afecció a la faringe o la boca que li produeix molèsties en menjar, o una malaltia digestiva causant de vòmits. D’altra banda, la febre que es presenta en moltes malalties infantils incrementa l’activitat metabòlica de l’organisme i, per tant, es consumeixen més hidrats de carboni. En aquestes circumstàncies, l’organisme recorre a la combustió dels greixos, la qual cosa dóna lloc a la formació d’acetona.

Quan els nivells d’acetona s’incrementen, augmenta l’eliminació per l’orina, la qual cosa es pot comprovar mitjançant unes tires reactives especials que canvien de color segons la quantitat d’acetona. A més, l’acetona confereix una olor especial a l’alè, semblant a la de les pomes. Si els nivells sanguinis d’acetona són molt elevats, poden provocar una irritació del centre del vòmit, localitzat al cervell. Com a conseqüència, òbviament, s’esdevenen els vòmits.

Per a suprimir els vòmits acetonèmics, cal tractar adequadament la malaltia causal. És especialment convenient adoptar les mesures oportunes per a reduir-hi la febre, i cal subministrar líquids per a reposar els que s’han perdut amb els vòmits. A més, és útil que l’infant rebi una aportació suplementària d’hidrats de carboni, per a evitar que l’organisme recorri a la combustió dels greixos. És molt útil, doncs, que l’infant prengui abundants sucs de fruita, repartits en petites quantitats, per a no dilatar-li l’estómac. També se li poden donar refrescs, sempre que no tinguin gas, perquè podrien empitjorar-li els vòmits.