Resultats de la cerca

En el Cancionero de la Colombina es conserven dues composicions seves, les cançons amoroses a tres veus No tenga nadie sperança , basada en la famosa Nunca fue pena mayor de Johannes Urreda, i Con temor de la mudança En algun moment se l’ha identificat amb Pedro Hurtado, cantor al servei de la capella napolitana d’Alfons IV el Magnànim el 1455

Sota l’impuls preponderant dels papes, en particular de Juli II, Lleó X i Sixt V, Roma fou el centre artístic més important del baix Renaixement i del Barroc hi immigraren un gran nombre d’artistes que treballaren en les grans obres papals i se n'hi formaren molts d’altres que plegats constituïren i espargiren arreu d’Europa el romanisme , concepte que sintetitza el protagonisme històric i religiós de la ciutat i de l’Església En arquitectura, D Bramante inaugurà el classicisme romà, auster i simple, basat en la teoria de Vitruvi Al mateix temps que la reedificació de Sant Pere del Vaticà,…

El 1918 fou un dels dotze primers membres de l’Euskaltzaindia Acadèmia de la Llengua Basca Escriví innombrables articles, opuscles i llibres sobre aspectes gramaticals del basc — Erderismos 1929, La vida del éuskera 2 volums, 1934-36—, en què es distingeix com a defensor d’un idioma popular i científic, en contra del corrent dominant de la seva època, que era purista i neologista En definitiva, el seu criteri ha prevalgut També fou director de l’Orfeón Guernikés des del 1922

L’accent mètric de cadascun dels temps que formen un compàs és diferent segons si el seu començament coincideix o no amb el començament del compàs El primer temps, és a dir, l’únic el començament del qual se superposa amb el del compàs, és el temps mètricament més accentuat Per aquest motiu sol anomenar-se temps fort, temps greu, etc La resta, menys accentuats mètricament, solen rebre, en contraposició, el nom de temps febles, lleus, etc

La construcció és obra de l’arquitecte holandès Jan van Santen Vasanzio, i els jardins foren dissenyats per Domenico Savino Transformada en part als ss XVIII i XIX, el 1902 fou adquirida per l’estat italià i actualment és parc públic de Roma Conté la Galleria Borghese , que posseeix la important collecció d’obres d’art reunida pels prínceps Borghese pintures de Sandro Botticelli, Antonello da Messina, Rafael, Correggio, Ticià, Caravaggio, etc escultures de Bernini, Antonio Canova, etc

Durant el Trienni Constitucional 1820-23 els exaltats, antiaristocràtics i demòcrates, intransigents amb els moderats, tingueren una gran força a les ciutats Madrid, Cadis, etc i constituïren nombroses societats secretes comuners o fills de Padilla, amics de l’ordre, etc i clubs polítics La Fontana de Oro, Lorencini, etc Assoliren el poder juliol del 1822 i, en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, obligaren Ferran VII d’Espanya a traslladar-se a Sevilla, on el deposaren Restablert l’absolutisme, els exaltats emigraren i foren el nucli original del partit progressista