Resultats de la cerca
Es mostren 617 resultats
defensor del poble
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, alt comissionat de les corts generals, designat per aquestes i només responsable davant d’elles, que té per missió defensar els drets dels ciutadans i que, amb aquesta finalitat, supervisa l’activitat de l’administració civil i militar.
Aquesta figura jurídica apareix per primera vegada a la Constitució del 1978 i el seu primer antecedent en dret comparat és l'ombudsman, a Suècia, país on es creà aquesta institució Les seves competències més destacables són suggerir modificacions legislatives i de criteris d’actes que emanin de l’administració, formular advertiments sobre els deures dels funcionaris i interposar recursos d’inconstitucionalitat i empara
Penitencieria Apostòlica
Primer dels tres tribunals de la cúria romana, dedicat al fur intern, és a dir, a totes les qüestions de consciència, com absolució dels casos reservats (pecat reservat) a la Santa Seu, la solució de casos difícils de consciència, les dispenses, les sancions, les commutacions de vots, etc.
Fundada per Innocenci IV al s XIII, les seves competències foren fixades per Pius V 1569 i successivament determinades per diversos papes Benet XV hi transferí la competència de les indulgències el 1917 Presidida pel cardenal penitencier major, l’assemblea on són discutits casos difícils és anomenada signatura , per tal com antigament el document d’una concessió de gràcia era autentificat pel fiat autògraf del papa
conseller primer
Dret
Figura de dret públic català que té precedents en l’Estatut del 1932 i en l’Estatut interior del 1933, els quals ja preveien la possibilitat que el president de la Generalitat delegués temporalment les funcions executives en un dels seus consellers.
L’Estatut del 1979 no estableix de manera expressa la figura del conseller o consellera primer del govern dins el sistema institucional de la Generalitat, però permet de crear-la Aquesta figura es troba regulada a la Llei del Parlament de Catalunya 1/2005, del conseller o consellera primer del govern de la Generalitat en la qual es parteix del caràcter potestatiu del nomenament i la separació pel president de la Generalitat, i es determinen els elements bàsics de l’àmbit institucional i del règim jurídic d’aquesta figura per al supòsit que qui presideix la Generalitat decideixi incloure-la en…
programa de qualificació professional inicial
Educació
Programa formatiu bàsic i professional, adreçat a joves entre 16 anys i 21 anys que no han assolit el títol de graduat en ESO, i que té per objectiu permetre la incorporació laboral en les millors condicions.
A més, aquests programes ofereixen també la continuïtat de l’itinerari formatiu, especialment en la formació professional específica de grau mitjà, un cop superada una prova d’accés També donen opció, als joves que ho desitgin voluntàriament, de fer una formació complementària per tal d’obtenir el títol de graduat en ESO Es pretén que tots els alumnes assoleixin competències professionals pròpies d’una qualificació de nivell 1 dins l’estructura actual del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, com també que tinguin la possibilitat d’una inserció sociolaboral…
consell insular
Política
Cadascun dels òrgans de govern corresponents a les entitats administratives en què és dividida la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Instituïts el 1978 com a òrgans de gestió local en substitució de les diputacions provincials i en vigor des del 1979, incorporaren noves competències amb l’aprovació, el 1983, de l’ Estatut d’Autonomia de les Illes Balears Els mecanismes de coordinació i control sobre els Consells són establerts pel Govern Balear, el qual, a més, dictamina i es reserva les prerrogatives d’interès general Amb una representació proporcional a la seva població, fins el 2007 els consells insulars foren integrats pels diputats elegits per al Parlament Balear Els càrrecs de president del govern i del…
Dictamen del Tribunal Europeu de Justícia sobre els tractats comercials de la UE
El Tribunal Europeu de Justícia de la Unió Europea declara no vàlid l’acord de lliure comerç de la Unió Europea amb Singapur que la Comissió Europea va tancar a l’octubre del 2014 amb aquest país asiàtic El Tribunal considera que parts de l’acord vulneren competències que han de ser aprovades pels estats membres La sentència és un precedent respecte a futurs tractats de la UE amb tercers
El TC anul·la part de la Llei d’unitat de mercat a instàncies del Parlament de Catalunya
El Tribunal Constitucional dona la raó al Parlament de Catalunya i anulla els articles 19 i 20 de la Llei espanyola d’unitat de mercat 20/2013, de 9 de desembre, que estableixen la uniformitat de les llicències a tot l’Estat, contra la qual la cambra va presentar recurs per invasió de competències El TC considera que les disposicions anullades atempten contra el principi de territorialitat que estableix la Constitució
El Vèneto i la Llombardia demanen més autonomia en referèndums
Les regions italianes del Vèneto i la Llombardia voten a favor de reclamar més competències en referèndums no vinculants Al Vèneto la participació és del 57,2% del cens, i el "sí" obté el 98,1% dels vots, i a la Llombardia, del 38,25%, i del 95,38%, respectivament La consulta la convoquen els governadors regionals Luca Zaia Vèneto i Roberto Maroni Llombardia, ambdós de la Lliga Nord
Entra en vigor la Carta Municipal de Barcelona
Entra en vigència de manera parcial la Carta Municipal de Barcelona, aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 22 de desembre Per donar rellevància a la Carta, l’alcalde de la ciutat, Joan Clos, signa diversos decrets d’inici de tramitació dels reglaments que han de desenvolupar el document Encara és pendent d’aprovació, però, la part de la Carta referida a les competències de l’Administració central a Catalunya
tribunal de garanties constitucionals
Política
Dret
Dret constitucional
Instrument de tutela dels drets i les llibertats individuals existent en alguns estats.
La garantia constitucional pressuposa l’existència d’un ordenament jurídic fonamental, i, en aquest sentit, es pot dir que el tribunal de garanties constitucionals és encarnat pel mateix estat, que té la facultat, en determinats moments d’emergència, de suspendre alguna de les garanties constitucionals, però sempre donant raó d’aquesta mesura i determinant expressament la duració de la suspensió La Constitució Espanyola del 1978 atribueix aquestes competències al Tribunal Constitucional
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina