Resultats de la cerca
Es mostren 965 resultats
Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz
Atles lingüístic dirigit pels professors suïssos J. Jud i K. Jabert (8 volums, 1928-40; un volum etnogràfic, 1943).
Representa, respecte a l’ Atlas linguistique de la France , de Gilliéron, un notable progrés els exploradors són lingüistes especialitzats Scheuermeier, Rohlfs, ML Wagner, la selecció de localitats es basa en criteris historicogeogràfics, els mots són agrupats per conceptes i la cultura material és incorporada a la cartografia lingüística
estudi clínic
Medicina
Estudi realitzat en éssers humans que es duu a terme amb finalitats mèdiques o de salut.
Poden ser objecte d’estudi clínic un fàrmac, un tractament, una tècnica diagnòstica, una tècnica terapèutica, etc De vegades, impròpiament, també s’utilitza la forma assaig clínic per a designar l’estudi clínic, i les diferiències conceptuals entre ambdós conceptes és variable segons els especialistes, els països i les legislacions
Nikolaj Onufrevič Losskij
Filosofia
Filòsof rus.
Professor a Petrograd, d’on s’exilià el 1922, a Praga, Bratislava i Nova York En lògica propugnà una teoria del judici a partir del contingut dels conceptes En metafísica exposà un idealisme d’orientació plotiniana Escriví, entre altres obres, Fonaments de l’intuïcionisme 1906 i Manual de lògica 1921
René Arpad Spitz
Psicologia
Psicoanalista nord-americà d’origen austríac.
Professor a la Universitat de Colorado, s’interessà pel desenvolupament dels infants durant els dos primers anys de vida i fixà la importància que tenen per a llur maduresa física i psíquica els intercanvis emocionals amb la mare o el substitut matern Desenvolupà els conceptes d' hospitalisme i depressió anaclítica
Thomas Andrews
Física
Físic i químic irlandès.
Estudià química a Glasgow i a París i medicina a Edimburg Exercí la medicina a Belfast i des del 1845 fins al 1879 fou professor de química al Queen's College Treballà en la liqüefacció dels gasos i en definí els conceptes de temperatura i pressió crítiques, i també en termoquímica
partida
Comptabilitat
Comptabilitat
Element simple enumeratiu d’un estat comptable.
A nivell d’empresa, correspon a cadascun dels components elementals de l’actiu i passiu del balanç o de l’estat de resultats En termes operatius, correspon generalment a un compte A nivell macroeconòmic, correspon als diferents conceptes o apartats que formen la balança de pagaments, o els comptes de la comptabilitat nacional
dualitat
Electrònica i informàtica
Propietat que fa referència a l’analogia existent entre uns determinats teoremes i equacions relatius als circuits elèctrics.
D’acord amb la qual poden ésser agrupats certs elements o conceptes de dos en dos dits duals , de manera que les lleis són les mateixes canviant tots els elements pels seus duals Així, són duals, tensió/intensitat, resistència/conductància, impedància/admitància, capacitat/inductància, sèrie/parallel, buit/curt circuit, nus/malla, etc
Benjamin Peirce
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom nord-americà.
Es dedicà a examinar els conceptes bàsics d’àlgebra, matrius, probabilitats on establí el criteri que duu el seu nom, etc Com a astrònom estudià les pertorbacions d’Urà i Neptú i els anells de Saturn Publicà nombroses obres, entre les quals A System on Analytic Mechanics 1855 i Linear Associative Algebra 1870
paleoantropologia
Paleontologia
Branca de l’antropologia que té per objecte l’estudi dels homínids, dels primats fòssils i de llur evolució.
Empra conceptes i mètodes de l’antropologia física, l’anatomia comparada i la teoria de l’evolució Per a interpretar les restes d’ossos i d’utensilis fòssils hom utilitza l’etnologia i l’arqueologia, i per a datar els fòssils hom recorre a l’anàlisi dels estrats geològics i a la proporció de radioisòtops
Lev Sem’onovič Vygotskij
Psicologia
Psicòleg rus.
Especialitzat en psicologia clínica i psicolingüística, elaborà la teoria de la “parla interior”, segons la qual el pensament deriva de l’acció pensada interiorment en el diàleg personal íntim Myslenije i reč , ‘Pensament i llenguatge’, 1934 Juntament amb Sakharov creà el mètode que porta el seu nom per a estudiar la formació de conceptes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina