Resultats de la cerca

D’origen reial i fill d’un militar visigot, es féu monjo, fundà diversos monestirs —els més importants a Compludo Astorga i a San Pedro de Montes Bierzo— i l’impuls que donà al moviment monàstic arribà a alarmar l’exèrcit Es relacionà per carta amb altes personalitats del país i escriví una regla monàstica de molt prestigi Hom li ha atribuït també, indegudament, una Regula communis , obra d’un sínode d’abats posteriors a ell Recesvint el nomenà bisbe de Dume i al concili X de Toledo li confià la diòcesi de Braga La seva festa se celebra el 16 d'abril

Des d’abans del 1282 era ardiaca de Ribagorça al capítol de Lleida El rei Alfons II li confià diferents missions diplomàtiques a la cort de Castella 1286 per apaivagar el rei Sanç IV per la negativa de lliurar-li els infants de la Cerda, refugiats a Aragó, a Roma a la cort papal, acompanyant Gilabert de Cruïlles 1286, per calmar les tibantors amb el papa, i a Bardens, davant Eduard d’Anglaterra, que feia de moderador entre catalans, augerins, francesos i pontificis 1257 El 1288 anà també amb Cruïlles a la Provença per tractar una treva amb els francesos

Passà a Itàlia, on fou un cantant cotitzat El 1811 estrenà a Bolonya L’equivoco stravagante, de Rossini, que li confià també el paper de Mustafà a L’italiana in Algeri quan s’estrenà a Venècia 1813 Pietro Romani escriví per a ell l’ària Manca un foglio 1816, que fou introduïda a Il barbiere di Siviglia rossinià en lloc de l’ària A un dottor , massa alta per a ell, canvi que prevalgué fins els anys quaranta del s XX Posteriorment cantà a Màntua 1818 i als teatres de la Cruz i Príncipe de Madrid 1822 i 1823

Religiós agustí 1507 i sacerdot 1513, ensenyà teologia augustiniana a Bolonya des del 1518 Partidari de la reforma dels ordes religiosos, arribà a ésser general dels agustins 1539-51 S'apartà del nucli humanista de Nàpols 1535 per oposició a la línia de Juan de Valdés Intervingué com a teòleg en la primera etapa del concili de Trento, bé que la seva tesi conciliativa de la doble justificació no fou acceptada Fou arquebisbe de Salern 1554, cardenal 1561 i legat pontifici a Trento 1561 Per fer cara a la premsa protestant, creà la Tipografia Vaticana, que confià a PManuzio

Estudià a Friburg amb Juliette Bise Debutà a Zuric amb el paper protagonista d' Orfeo , de C Monteverdi, dirigit per N Harnoncourt Aquest mateix director confià en ell per a les representacions i posteriors enregistraments en disc i vídeo del cicle operístic monteverdià duts a terme sota la direcció escènica de JP Ponnelle Ha actuat amb èxit als teatres d’òpera d’Hamburg, Berlín i Milà Malgrat que s’ha especialitzat en el repertori barroc, també ha interpretat obres d’autors del segle XX, com ara M Ravel o D Milhaud Combina les seves actuacions amb la docència al Conservatori de…

Fundada l’any 1988 amb l’objectiu d’organitzar activitats extraescolars per a nens, prengué rellevància quan, després dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, se li confià la gestió de diversos equipaments esportius Gestionà una quinzena d’equipaments, la majoria a Barcelona, entre els quals cal esmentar el Centre Esportiu Municipal Can Dragó, el CEM Perill o el CEM Frontó Colom També donà nom a diferents clubs esportius, com l’Associació Esportiva Les Corts-UBAE, el Club Esportiu Handbol BCN-Sants-UBAE o l’Agrupació Atlètica Catalunya-UBAE, l’equip femení de la qual fou campió d’…

Començà la seva carrera de la mà de sir Simon Rattle, que el contractà com a assistent seu a l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham 1993-94 després que el mateix Harding li enviés una gravació on se'l veia dirigir el Pierrot Lunaire de Schönberg Claudio Abbado confià també en ell i el contractà com a assistent amb la Filharmònica de Berlín 1995-96 Des de llavors la seva carrera ha estat vertiginosa És principal director convidat de l’Orquestra Simfònica de Londres i director musical de la Mahler Chamber Orchestra 2003 i de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca 2007

El 1938 entrà a la Deutsche Bank, de la qual fou nomenat director de relacions exteriors durant la guerra Després d’una curta depuració, hi retornà i hom li confià, a més, la gestió de l’ajuda del Pla Marshall a l’Alemanya Occidental El 1952 fou cap de la delegació del seu país a la conferència de Londres, on aconseguí un pacte molt avantatjós per al pagament dels deutes de la República Federal d’Alemanya Amb el suport de la Deutsche Bank, del qual fou president del consell d’administració en 1957-67, intervingué en nombrosos negocis, i participà en la direcció d’un gran nombre d…

Durant el trienni liberal dirigí el llatzeret de Maó i collaborà en el diari liberal Tertulia Patriótica Mahonesa Tot i això, anà al Principat amb cartes de recomanació com a reialista i la Regència d’Urgell li confià diverses missions, algunes a França Capturat pels liberals octubre del 1822, es digué espia liberal i féu delacions tan importants que el govern constitucional el premià en lloc de punir-lo, puix que permeteren de conèixer les vinculacions d’eclesiàstics de Maó, Barcelona i Vic fins i tot el bisbe mateix de Vic, R Strauch amb la Regència d’Urgell Mai no ha estat…

Estudià geologia a la Universitat de Barcelona 1943, on també es doctorà el 1986 Estudià inicialment el Pliocè continental de l’Alt Empordà 1945, el Quaternari de la comarca del Maresme 1945, la geologia de les serralades bètiques segons les idees de PFallot 1948, i la sèrie del Plioplistocè de la costa NE de la Península 1950 Establert després als EUA, ensenyà a la Universitat de Harvard, on se li confià un estudi paleontològic de Nou Mèxic 1947 i s’especialitzà sobre els geòlegs angloparlants que havien estudiat la geologia peninsular des del s XVII Posteriorment ingressà a l’…