Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Els crustacis fòssils
Els cirrípedes Exemple de balanomorf epibiòtic, aquest Balanus concavus té la base fixada damunt d’una valva de lamellibranqui Es tracta d’una espècie que persisteix actualment en aigües càlides i en mars tropicals, tant a la Mediterrània com a l’Atlàntic i al Pacífic La mostra de la fotografia × 3,5 procedeix, però, dels materials pliocens de Vila-robau Alt Empordà Jordi Vidal / Collecció Jordi Martinell Els cirrípedes són presents en el registre fòssil dins d’un període que va des del Silurià superior fins a l’actualitat El fet, però, que només els toràcics tinguin un esquelet fa que…
calamars

Calamars (Loligo vulgaris)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.
Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat…
trocòfora

Esquema de la trocòfora dels gastròpodes: 1, òrgan sincipital; 2, conquilla; 3, intestí; 4, anus; 5, peu; 6, invaginació de la ràdula; 7, boca; 8, corona ciliada
© fototeca.cat
Biologia
Dit de la fase larval pròpia d’alguns mol·luscs aquàtics de desenvolupament indirecte, d’anèl·lids poliquets, dels sipuncúlids i dels equiuroïdeus, caracteritzada per la forma de baldufa, voltada per una corona de cilis o per dues, dos plomalls de cilis (un d’apical i un de dorsal), una boca lateral i mitjana i un anus gairebé apical.
La trocòfora, en desenvolupar-se, origina una larva velíger
actínia
El tipus d’actínia anomenat també anemone comensal viu sobre la conquilla ocupada per un bernat ermità, amb el qual constitueix una simbiosi
© Corel Professional Photos
Zoologia
Nom dels zoantaris de l’ordre dels actiniaris, pres del gènere més representatiu, Actinia
.
Són grans pòlips de cos cilíndric, carnós, sense esquelet, que viuen fixats per una base circular que forma ventosa a les roques marines submergides A la part superior del cos s’obre la boca, de forma ovalada, voltada de tentacles retràctils, sempre en nombre múltiple de 6, disposats concèntricament en diverses files A tot el cos i especialment als tentacles hi ha cèllules verinoses urticants, anomenades cnidoblasts, amb missió defensiva i de captura de preses Les gonades s’obren a la cavitat gastrular, i els productes genitals, que surten per la boca, donen lloc a una larva que primer neda…
harpoceràtids
Paleontologia
Família de mol·luscs cefalòpodes fòssils amb una conquilla discoide aixafada.
Són fòssils característics del Liàsic superior Els gèneres més importants són Harpoceras, Hildoceras, Grammoceras i Ludwigia
conquili-
Forma prefixada del mot grec kogkhýlion, que significa 'conquilla' (ex.: conquilífer, conquiliologia).
ammonit
Paleontologia
Qualsevol membre de la família dels ammonítids amb les fissures de la conquilla ramificades.
adductor | adductora
Anatomia animal
Malacologia
Dit dels músculs que en els mol·luscs bivalves asseguren el tancament de la conquilla.
fòssil
fòssil de monocotiledònia Sabal major procedent de jaciments oligocens de Tàrrega
© Fototeca.cat
Paleontologia
Dit de l’organisme, complet o incomplet, que visqué en temps passats i que ha conservat la seva forma primitiva petrificada en els materials de l’escorça terrestre.
Aquest nom és aplicat també, per extensió, a trossos, a empremtes, a pistes, etc, d’organismes, i també a impressions de fenòmens climatològics, com l’empremta de la pluja o de les ones Les condicions més comunes per a la formació de fòssils són l’existència en l’organisme de parts dures, com closca, conquilla, esquelet, etc, i llur enterrament Una de les formes més corrents de fossilització és la petrificació, que consisteix en la substitució total o parcial de la substància orgànica compacta per matèria mineral, com calcita, sílice, pirita, etc Una altra forma és per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina