Resultats de la cerca
Es mostren 590 resultats
vasomotor | vasomotora
Funció dels urèters. Ompliment de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina elaborada constantment als ronyons és abocada des de les papilles renals fins als calzes renals, i a través d’aquests ateny la pelvis renal D’aquesta manera es va produint una acumulació d’orina a la pelvis renal que provoca una distensió progressiva de les parets Quan s’arriba a un cert grau de distensió, es desencadena de manera reflexa la contracció d’unes cèllules especialitzades de la capa muscular de la pelvis renal, anomenades cèllules P Aquestes cèllules constitueixen, en conjunt, l’anomenat marcapassos primari de les vies urinàries, i es caracteritzen perquè llur contracció…
cicle de desenvolupament
Antropologia
Model cultural de la composició i l’estructura d’un grup domèstic amb relació als canvis que s’esdevenen en els grups d’edat al llarg del temps.
Aquest concepte fou desenvolupat inicialment per Meyer Fortes en els seus estudis a l’Àfrica Occidental a fi d’explicar els processos d’expansió i contracció dels grups domèstics provocats per les divisions d’un grup de germans convertits en caps de noves unitats domèstiques
fibril·lació auricular
Patologia humana
Arrítmia cardíaca ocasionada per la producció contínua i caòtica d’impulsos elèctrics a l’interior de les parets de les aurícules, les quals es veuen incapaces de contraure’s adequadament.
Alguns d’aquests impulsos arriben als ventricles i hi determinen una contracció totalment arrítmica arítmia completa que hom aprecia fàcilment palpant el pols Les causes més importants de fibrillació auricular són l’arterioesclerosi coronària, l’estenosi reumàtica de la vàlvula mitral i l’hipertiroïdisme
ainhum
Patologia humana
Forma d’ endoarteritis
tòxica, possiblement d’origen alimentari.
És caracteritzada per la necrosi i la caiguda indolora dels dits de les mans i dels peus produïda per una contracció fibrosa progressiva i lenta S'observa especialment en homes de raça negra de països tropicals d’Àfrica i Amèrica S'anomena també dactilòlisi espontània
Nicolaus Steno
Geologia
Anatomista i geòleg danès.
Estudià els músculs i llurs moviments de contracció, la saliva, les glàndules lacrimals, el cor, els ovaris, etc, dels quals féu descobriments notables En geologia destacà sobretot per les seves recerques en cristallografia, sobre les roques sedimentàries, l’acció dels volcans i l’origen dels fòssils
Hugh Esmor Huxley
Biologia
Biòleg molecular anglès.
Estudià la ultraestructura del múscul estriat, al microscopi electrònic i per difracció de raigs X, per al qual proposà la teoria de la contracció per desplaçament del filament, la conversió d’energia química en mecànica a escala molecular, i la ultraestructura de virus i d’orgànuls cellulars
bufeta biliar
Biologia
Zoologia
Sac piriforme, present en molts vertebrats, situat sota la cara inferior del fetge, on la bilis, secretada pel fetge, s’acumula i es concentra abans d’ésser vessada a l’intestí.
El pas de la bilis de la bufeta al duodè és aconseguit per l’acció del quim en el mateix duodè en produir l’alliberament de colecistoquinina que provoca el relaxament de l’esfínter d’Oddi i una contracció de les fibres musculars de la bufeta biliar Aquesta és anomenada també vesícula biliar
El que cal saber de les alteracions de la situació i la motilitat del diafragma
Patologia humana
Les alteracions de la situació i la motilitat del diafragma constitueixen una sèrie de trastorns caracteritzats per una localització anòmala del múscul que forma la base de la caixa toràcica o per un defecte en la força de contracció, que poden ocasionar trastorns dels moviments respiratoris L’elevació del diafragma consisteix en un desplaçament del diafragma per sobre de la situació que li correspon habitualment, cosa que origina una compressió del pulmó que n’impedeix l’expansió completa L’origen pot ésser extremament divers, ja que és conseqüència de nombrosos trastorns toràcics o…
fosfocreatina
Bioquímica
Forma en què ocorre la major part de la creatina en el múscul.
En la contracció muscular el grup fosfòric se separa per hidròlisi, i es torna a combinar en restar en repòs La fosfocreatina cedeix l’àcid fosfòric necessari per a la fosforilació de les hexoses derivades del glicogen muscular amb intervenció de l’àcid adenílic, i es forma l’ATP a partir de l’ADP
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina