L’orina elaborada constantment als ronyons és abocada des de les papil·les renals fins als calzes renals, i a través d’aquests ateny la pelvis renal. D’aquesta manera es va produint una acumulació d’orina a la pelvis renal que provoca una distensió progressiva de les parets. Quan s’arriba a un cert grau de distensió, es desencadena de manera reflexa la contracció d’unes cèl·lules especialitzades de la capa muscular de la pelvis renal, anomenades cèl·lules P. Aquestes cèl·lules constitueixen, en conjunt, l’anomenat marcapassos primari de les vies urinàries, i es caracteritzen perquè llur contracció desencadena un estímul que es transmet a les cèl·lules musculars properes, d’aquestes a les següents en sentit descendent, i així successivament. D’aquesta manera, l’estímul del marcapassos desencadena una ona peristàltica, que consisteix en la contracció successiva dels segments consecutius de les vies urinàries superiors, en sentit descendent. Gràcies a aquesta ona contràctil, l’orina continguda inicialment en la pelvis renal es desplaça tot al llarg de l’urèter en sentit descendent, i a la fi desemboca a l’interior de la bufeta urinària. A través d’aquest procés, que és actiu, l’orina excretada als ronyons ateny la bufeta urinària independentment de la posició del cos, i fins i tot en condicions d’absència de gravetat.
En condicions normals, l’excreció d’orina en la pelvis renal ocasiona una ona peristàltica cada 10 o 30 segons, però aquesta freqüència pot oscil·lar àmpliament segons el volum d’orina elaborada. Si bé les cèl·lules que actuen com a marcapassos són generalment les de la pelvis renal, qualsevol zona de l’urèter pot actuar com a marcapassos secundari i desencadenar impulsos contràctils si es produeix una distensió de llurs parets a causa d’algun trastorn que obstrueixi el flux d’orina i provoqui un estancament.
L’orina que transcorre pels urèters accedeix a la bufeta a través dels orificis uretrals i distén l’òrgan progressivament. L’especial disposició d’aquests orificis, que s’obren en sentit oblic a la paret vesical i es troben parcialment coberts per un replec de la mucosa, fa que la mateixa pressió de l’orina acumulada tendeixi a tancar-los. D’aquesta manera, en condicions normals s’evita que es produeixi un reflux d’orina de la bufeta cap als urèters.