Resultats de la cerca

El seu primer treball conegut és la làmina amb l’escut de Gaspar de Guzmán 1632 Féu diversos retrats —Berenguer d’Oms i de Santapau 1633, Diego del Corral 1634, Joan Pere Fontanella 1639—, alguns basats en retrats d’altres artistes, i també féu portades de llibres Gravà segells per a la diputació general de Barcelona 1638 La seva obra, barroca i caracteritzada per la finor i per la correcció formal, és coneguda fins el 1642

Llicenciat a Barcelona el 1936, tingué com a mestres Manuel Corachan, Josep Trueta i Joaquim Trias, entre d’altres En començar la Guerra Civil, s’allistà com a voluntari a l’exèrcit republicà Tinent de sanitat, fou destinat al front d’Aragó i a l’Institut Pere Mata de Reus, on aprengué la tècnica de l’enguixat de Bohler que més endavant li serviria en les seves aportacions en traumatologia Després d’exiliar-se a Mèxic 1939, el 1941 anà als Estats Units, on estudià ortopèdia a l’Hospital Universitari d’Iowa, institució on dugué a terme tota la seva carrera científica i assistencial, i del qual…

Prengué l’hàbit dominicà al convent de Llombai 1582 Professor de filosofia i teologia en diversos convents de l’orde Residí a Roma 1600-08, regressà a València el 1608 És autor de les notes als vuit primers volums dels Annales ecclesiastici de Cesare Baronio Li fou encomanada la correcció del missal i breviari dominicans 1601 Autor d’algunes obres de teologia i de Sagrada Escriptura, ho és també dels Annalium sacri ordinis praedicatorum, centuria prima , obra impresa a Nàpols el 1628

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres Treballà a les oficines de correcció d’originals de la Generalitat Del 1932 al 1936 mantingué una emissió de converses de divulgació de gramàtica catalana per Ràdio Barcelona Les converses del Míliu , que foren publicades Fou actor i autor d’algunes obres de teatre, entre les quals La Malcasada , representada el 1953 Els anys quaranta, malgrat les dificultats, reprengué la seva tasca docent i la continuà fins que morí

Deixeble de GPilon, de qui continuà l’estil però amb una correcció romana que li restà força i caràcter Treballà per a la família Montmorency al castell d’Écouen, als sepulcres del conestable Anne de Montmorency i de la seva muller i en el monument al cor del conestable tots tres al Musée du Louvre Posteriorment treballà per a Enric IV a la façana de la Petita Galeria del Louvre La seva obra mestra és l’estàtua orant de Marie de Brabançon-Cany 1601, Musée du Louvre

Seguidor de Miquel Àngel i influït per Bda Maiano, el seu estil, presidit sempre per una execució acurada, alternà entre la correcció ideal academicista i el naturalisme de to realista Treballà, entre altres llocs, a Roma, a Londres Sepulcre d’Enric VII i Elisabet de York, Sepulcre d’Enric VIII i Caterina d’Aragó, Westminster i a Sevilla 1520, on contribuí a la introducció i el desenvolupament de les formes renaixentistes Mare de Déu amb l’Infant, Sant Jeroni penitent , Museo de Bellas Artes, Sevilla

Fonamentalment es guanyà la vida com a illustrador i en tasques de correcció i traducció Fou collaborador de la revista Amic La seva prosa, rica en imatges, es caracteritza per un preciosisme esteticista i poètic És autor de diversos llibres de narracions i prosa poètica, entre els quals destaquen Llibre d’imatges 1930, Rosa, Clara, Joan i Pere 1933, La meva vida en el llac 1935 i la novella curta El vent 1937 També traduí al català El senglar de bronze 1934 de Hans C Andersen

L’any 1948, atès que la contaminació atmosfèrica i la illuminació nocturna de Londres dificultaven les observacions, en fou iniciat el trasllat al castell de Herstmonceux, pròxim a Eastbourne Sussex Malgrat tot, per tal d’evitar la correcció de les nombroses mesures ja efectuades, hom continua prenent com a origen de meridians l’antic emplaçament de l’observatori Actualment, utilitza el grup de telescopis Isaac Newton de l’observatori del Roque de los Muchachos, a Canàries, bastit per una collaboració internacional en què participa per la part anglesa

Estudià a Barcelona S'especialitzà en otorrinolaringologia i treballà amb el doctor Casadesús Fou metge de l’Associació de la Premsa de Barcelona i figura destacada en la correcció quirúrgica de la sordesa El seu germà, Ricard Roca i de Vinyals Barcelona 1905, especialista d’anatomia patològica i analista prestigiós, es llicencià en medicina el 1929, i ha estat cap del laboratori del Servei del Càncer de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona i cap del Laboratori de l’Hospital de la Creu Roja

Predicador, compongué una poesia liminar per a l’obra de Francesc d’Olesa   Menyspreu del món 1540, que aquest li havia sotmès a correcció, i publicà el poema Devota contemplació Mallorca, 1541 Signà les seves poesies amb el pseudònim Benet Hispano N’ha pervingut, a més, un sermó en llatí i català, la  Historia de Sancta Fide Catholica 1558, que explica els orígens de l’església de Santa Fe de Palma, amb notícies interessants sobre els jueus mallorquins, de la qual es conserven una versió llatina i una de castellana 1558