Resultats de la cerca
Es mostren 498 resultats
prosauròpodes
Paleontologia
Clade primitiu de dinosaures saurisquis sauropodomorfs.
Aquests herbívors foren comuns des del final del Triàsic fins al Juràssic inferior d’Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia Tenien el crani proporcionalment petit, el coll allargat i les extremitats anteriors una mica més curtes que les posteriors Els cranis estaven delicadament construïts, amb dents sense facetes d’oclusió
tipus atlètic
Antropologia
Psicologia
Biotip, segons la biotipologia d’Ernest Kretschmer, dels individus caracteritzats pel fort desenvolupament de l’esquelet i de la musculatura.
Els individus de tipus atlètic són dotats d’una estatura mitjana o elevada, d’espatlles amples, crani elevat, cara tirant a quadrada, mans grosses i coll llarg i gruixut La correspondència del tipus atlètic amb un tipus psicològic no és tan clara com en els biotips leptosomàtic i pícnic
titanoteris
Paleontologia
Grup de mamífers perissodàctils primitius que tingueren la màxima importància durant l’Eocè i l’Oligocè.
Tenien les potes curtes, de quatre dits les de davant i tres dits les de darrere, i posseïen un parell de banyes, bastant gruixudes, a la part frontal del crani el cervell era molt petit, i les formes més grosses arribaven a fer 2,5 m d’alçària
cova Negra
Cova
Cova del terme de Xàtiva (Costera), a l’estret de les Aigües de Bellús, en el meandre més ampli que forma el riu d’Albaida.
Conté estrats, molt potents, d’època mosteriana, excavats en part Els materials es conserven al Museu de Prehistòria de València Juntament amb les peces mosterianes aparegué un fragment de crani parietal d’home de Neandertal El paratge que envolta la cova fou declarat paratge natural municipal l’any 2006
Eugène Du Bois
Antropologia
Antropòleg i anatomista holandès.
Professor a la Universitat d’Amsterdam, el 1887 es traslladà a Indonèsia per a dur a terme excavacions i el 1890 descobrí a Trinil Java les restes del crani i del fèmur d’un homínid que denominà Pithecantropus erectus pitecantrop , de gran importància en el desenvolupament de la paleoantropologia
bonet
Indumentària
Capell petit de quatre becs utilitzat per eclesiàstics, graduats, etc.
El bonet és un capell sense ales, generalment confeccionat amb una matèria flexible, que s’adapta totalment o en la seva part inferior al crani Apareix ja a l’època antiga en diverses civilitzacions A l’Europa occidental el seu ús començà d’estendre's a la baixa edat mitjana
anaptomòrfids
Paleontologia
Família fòssil de primats, del subordre dels lemuroïdeus, que comprèn moltes formes afins a un gènere actual de Malàisia.
Són braquicèfals i tenen el crani ben desenvolupat, la mandíbula inferior no soldada en símfisi, i la dentició en part de tipus insectívor, fet que ha servit per a relacionar l’origen de l’home amb els insectívors Han estat trobats en sediments de l’Eocè d’Europa i d’Amèrica del Nord
catarrins
Zoologia
Grup de primats antropoides (sistemàticament, hom li dóna la categoria d’infraordre), que comprèn els simis de l’antic continent (cinomorfs i antropomorfs).
Es caracteritzen pel fet de tenir el crani voluminós i els narius molt junts i dirigits cap avall tenen trenta-dues dents la cua no és prènsil i sovint manca, o és molt curta un gran nombre d’espècies tenen callositats isquiàtiques La majoria són arborícoles i es traslladen grimpant o per braquiació
raça làguida
Antropologia física
Raça indígena de l’Amèrica del Sud, antigament molt escampada per l’extrem meridional de l’Amèrica del Sud, la Terra del Foc i les illes veïnes i integrada avui dia només per dues petites tribus (alacaluf i yahgán).
Els primers indicis foren trobats a Lagoa Santa, Minas Gerais Brasil Els trets físics dels làguids són molt primitius curta alçada, crani dolicocèfal, front estret, nas ample i curt, prognatisme accentuat, i llur cultura és la més primitiva de tot Amèrica Els seus recursos són la pesca, mitjançant procediments molt rústecs, i la recollecció
creodonts
Paleontologia
Subordre de carnívors fòssils que vivien al començament de l’era terciària a l’Amèrica del Nord i a Europa.
Tenien el cos massís i un crani gros en vist el volum corporal, i el cervell, poc desenvolupat i amb els hemisferis gairebé llisos que deixaven al descobert el cerebel Llur dentat era complet, amb una evolució clara cap a la dentadura carnívora típica Hom els ha dividits en dos subgrups procreodonts i eucreodonts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina