Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
llunetes
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles basals lanceolades, més o menys dividides, de flors grogues en raïm i de fruits siliculosos dídims.
Es fa en roquissars i en llocs incultes, a l’Europa central i meridional
morritort

Morritort
Krish Dulal (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Alimentació
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 20 a 50 cm d’alçada, de fulles basals lirades i fulles caulinars linears, de flors blanques i de fruits en silícula emarginada i alada.
Planta originària de Pèrsia, ha estat conreada des de temps antic Hom se la menja crua i amanida, i és antiescorbútica, aperitiva i diürètica
ravenissa groga
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, de 30 a 70 cm d’alçada, hispídula, de fulles pinnatisectes o pinnatilobulades, de flors grogues, aplegades en raïms, i de fruits en síliqua.
Creix en camps, esplanades, vores de camins, etc, a l’Europa sud-occidental
rosa de Jericó
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, pelosa, de 10 a 20 cm d’alt, de fulles ovals i grosserament dentades, de flors blanques, aplegades en raïms petits, i de fruits en silícula.
És pròpia del Sàhara També és conreada en jardins S'obre espectacularment en roseta quan hom la colloca a l’aigua És una de les poques fanerògames reviviscents
col de jardí
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crucíferes, de tija normalment simple, amb un cabdell poc dens de fulles grans, sovint arrissades, de color verd blavós i més o menys tintades de blanc, rosa o púrpura.
Aquesta col s’utilitza en jardineria com una planta ornamental de caràcter anual aprofitant les coloracions de les fulles Fa flors grogoses, com moltes varietats de cultiu de les cols no obstant això, cal evitar que floreixi perquè s’espiga i perd la seva forma peculiar Sovint es cultiva en grup o fent vorades
paneret
Botànica
Jardineria
Nom de diverses espècies del gènere Alyssum, de la família de les crucíferes, petits arbusts o herbes anuals o perennes, de fulles simples, enteres, flors grogues o blanques i fruit en síliqua, cultivades com a ornamentals.
juliana
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, de 40 a 80 cm d’alçària, de fulles lanceolades dentades, de flors purpúries o blanques, oloroses, en ramells racemosos, i de fruits en síliqua.
És espontània als Pirineus i sovint conreada com a ornamental
morritort salvatge

Morritort salvatge
dwest (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, alta de 50 a 130 cm, de fulles basals ovals, grosses, i fulles superiors lanceolades o bracteïformes, de flors blanques disposades en panícula i de fruits siliculosos.
Creix vora l’aigua o en herbeis humits
col

Planta de col
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, d’una alçària de 0,50 a 1 m, de tija (el caluix
o tronxo
) gruixuda, no ramificada, amb fulles grans i amples, carnoses, glabres, glauques i pruïnoses.
Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una mica compactes i…
bilateral
Botànica
Dit dels òrgans que tenen dos plans normals de simetria (com les flors de les crucíferes) o que es disposen en dos rengles al llarg d’un eix, com les fulles del teix o les de moltes gramínies.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina