Resultats de la cerca

Alumne d’A Lotti a Venècia, el 1725 estrenà la seva primera òpera, Nerone detronato , i al llarg dels anys següents les seves obres per a l’escena foren representades en diversos teatres italians amb un èxit notable El 1734 es traslladà a Londres, on fou nomenat director del Convent Garden 1737 i del King’s Theatre 1738 De tornada a Itàlia, ocupà el lloc de segon organista de Sant Marc a Venècia 1762, càrrec que mantingué fins a la seva mort Pescetti és autor d’una vintena d’òperes, caracteritzades per un estil fàcil, entre les quals destaquen Gli Odii delusi dal sangue 1728 -…

Iniciat en el periodisme a Sicília, el 1865 es traslladà a Florència i, del 1872 al 1893, a Milà, època que correspon a la seva millor producció Considerat el més famós dels narradors italians del verisme , la matèria de les seves obres són humils pescadors i camperols, pastors i miners, una multitud de personatges enfonsats en la misèria i en la lluita per la supervivència El fons és una Sicília primitiva l’autor aconsegueix de penetrar a l’interior d’aquest món i expressar la psicologia i la dinàmica dels condicionaments ambientals No hi ha, per part de l’autor, cap solidaritat, aspecte que…

Fou professor a les universitats Autònoma de Barcelona, de Lleida, de Manchester i de Tolosa, i és catedràtic de lingüística romànica a la Universitat de Girona La seva activitat acadèmica se centra en l’estudi de l’evolució fonètica de les llengües romàniques, i en els processos de planificació lingüística, àmbit a què corresponen les obres Teoria de la llengua literària segons Fabra 1984, juntament amb Josep Murgades, Català, occità, friülà llengües subordinades i planificació lingüística 1987 i Estandardització i establiment de les llengües 1994 D’altra banda, collaborà en la redacció de…

Es doctorà a la Universitat de Nàpols 1969 Fou lector d’italià a la Universitat de Barcelona 1969-72, època en què freqüentà els Estudis Universitaris Catalans, i d’ençà del 1983 és catedràtic de la universitat L’Orientale, de Nàpols també ha exercit la docència a les universitats de Barcelona, Catània, Illinois i Sorbonne Nouvelle Ha organitzat diversos congressos dedicats a la cultura catalana “Ramon Llull, il lullismo internazionale, l’Italia” 1989 i “La cultura catalana dall’umanesimo al barocco” 1992 Entre les publicacions de temàtica catalana de la seva extensa bibliografia, cal…

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare, que era organista, i el 1843 entrà al Conservatori de Milà, on estudià fins el 1854 amb A Angeleri, A Mazzucato i L Rossi, entre d’altres Durant l’època d’estudiant ja mostrà unes aptituds excepcionals per a la composició, que li valgueren el sobrenom de genietto Essent estudiant collaborà en la composició d’una opereta Il sindaco babbeo , 1851 i escriví la seva primera obra orquestral Scena campestre , 1852 Una vegada acabats els seus estudis treballà com a organista A tan sols vint-i-dos anys presentà al Teatre Concordia de Cremona la…

Vida Compaginà l’activitat musical amb la carrera diplomàtica D’infant aprengué cant a l’escola municipal de Pàdua Cantà a Roma en diverses ocasions -el 1708, davant el cardenal Pietro Ottoboni- El 1667 l’elector Ferran Maria de Baviera el portà a Munic, ciutat on romangué durant vint-i-un anys El 1672 viatjà a Roma per estudiar composició amb Ercole Bernabei, mestre de capella de Sant Pere A la capital italiana publicà la seva collecció de salms de vespres Psalmodia vespertina 1674, per a vuit veus i orgue No es té notícia que hi compongués música profana, però sembla probable que conegués…

Vida Fou deixeble d’A Siklós i Z Kodály a l’Acadèmia de Música de Budapest i ben aviat decidí dedicar-se plenament a la direcció coral Al capdavant de formacions com el Cor Palestrina, el Cor Cecília o el Cor Budapest, esdevingué un punt de referència del cant coral hongarès A partir dels anys cinquanta inicià importants recerques en el camp de la musicologia, especialment pel que fa al cant gregorià i a l’anàlisi musical de compositors hongaresos, per bé que això no li impedí de continuar component Dins la seva obra, clarament hereva del nacionalisme hongarès de B Bartók i Z Kodály, domina…

De família sefardita, estudià a la Universitat de Torí, on es llicencià el 1950 Ensenyà a Trieste i, des del 1960, fou catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Pavia Fou codirector de diverses publicacions especialitzades, d'entre les quals sobresurt la revista Strumenti critici Publicà antologies i edicions crítiques, i coordinà miscellànies, reculls, etc, com ara  Lingue, stile e società 1963 Capdavanter de l'estructuralisme a Itàlia, els seus interessos abastaren pràcticament totes les èpoques i també, molt especialment, el camp de la teoria literària Tingué així mateix una…

Vida Tot i que és considerat venecià, segons consta en la seva primera collecció d’obres del 1705, és possible que Lotti nasqués a Hannover, on el seu pare havia estat mestre de capella El 1683 residia a Venècia, on estudià amb G Legrenzi i el 1687 constava com a cantor en el cor de la basílica de Sant Marc Des del 1689 fins al 1736 ocupà diversos càrrecs en aquesta església, des d’ajudant d’organista fins a primer organista El 1736 culminà la seva carrera musical amb el nomenament com a primer mestre de capella a Sant Marc, càrrec que ocupà fins a la seva mort Lotti escriví gran quantitat de…

Vida S’introduí en el món de la música a través de l’àmbit familiar, i probablement realitzà els primers estudis musicals al convent dels mínims de Muro i al de Santa Maria Fou un organista precoç, i de molt jove exercí com a tal a la parròquia de Muro El 1823 guanyà les oposicions per a la plaça d’organista de la seu de Mallorca, després de preparar aquesta prova amb el mestre J Aulí El 1824 fou ordenat de prevere i des dels anys trenta dedicà molts esforços a l’educació musical La petja del seu magisteri marcà decisivament bona part dels músics de la tercera generació del segle XIX…