Resultats de la cerca

Estudià a Leipzig amb IMoscheles, EFRichter i KReinecke, i amb NGade a Copenhaguen, on féu amistat amb Rikard Nordraak, que el féu aprofundir en el folklore noruec i amb el qual fundà la societat Euterpe per a la difusió de la música escandinava Viatjà per Itàlia tornà a Noruega 1867 i conegué Liszt en un nou viatge a Alemanya Fou el creador de l’escola nacional noruega Autor de música escènica per a diversos drames de Björnson, com Sigurd Jorsalfar 1872, i per al drama d’Ibsen Peer Gynt 1876 —del qual extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891— Escriví deu colleccions de Peces líriques…

Estudià a Breslau, a Dresden i a Berlín És autor de música simfònica, concerts i peces per a piano, d’unes Spanische Tänze ‘Danses espanyoles’ i de l’òpera Boabdil 1892

Féu concerts a Cuba 1865-74, a l’Argentina, al Paraguai 1886-91 i a les Filipines 1893-95 Compongué danses i música d’església És autor de Teoría musical 1875

Música culta Vegeu Espanya Música popular Les Canàries, per la seva situació geogràfica, han estat sotmeses a influències culturals de natura força diversa Així, el seu repertori musical i coreogràfic es nodreix, bàsicament, d’elements propis de tres tradicions diferents la prehispànica, és a dir dels indígenes anomenats guanches , la ibèrica i l’americana Cançons A les Canàries es troben interessants romanalles de l’antiga cançó espanyola, especialment del romancer, cosa molt visible, per exemple, a l’illa de Gomera Els romanços conservats presenten molt sovint trets arcaics Les cançons de…

No sembla tenir cap relació amb la dansa alemanya de ritme binari que forma part de la suite Haydn, Mozart i Beethoven compogueren danses alemanyes El ritme d’aquesta dansa la fa semblant al vals

Estructuralment és una variant del ritu copte, però amb elements propis, sia en els texts, en els quals hi ha una notable influència siríaca, sia, sobretot, en la música i en les danses que acompanyen la celebració litúrgica

Estudià a Madrid i a París, on amplià coneixements amb RViñes És autor, entre d’altres, de Danses romaneses , per a piano i orquestra, Simfonia , per a violí i orquestra, del Rèquiem Op44 i la Sonata , per a violoncel

Als seus països d’origen Xile, Argentina, Bolívia i Perú hom l’utilitza sobretot en l’acompanyament de danses o en conjunts instrumentals per bé que actualment, amb l’addició d’una cinquena doble corda, és utilitzat també com a instrument solista

Format amb Monteverdi, anà a Dresden, on, a les ordres de Schütz, dirigí l’orquestra de l’elector de Saxònia 1625-29 Difongué el violí per Alemanya i hi introduí importants innovacions tècniques, que es reflecteixen en les seves sonates, les seves danses, etc

Fou organista de la Chapel Royal 1605-25 i de la catedral de Westminster 1623-25 El 1622 rebé el títol de doctor en música per Oxford Compongué música per al cicle litúrgic anglicà, diversos himnes, madrigals Vint madrigals, 1612, fantasies i danses instrumentals