Resultats de la cerca

Documentada iconogràficament des de la segona meitat del s IV, a l’origen fou un mantell rodó amb un sol forat al centre per a passar-hi el cap, decorat únicament amb una creu a la part anterior La seva forma anà evolucionant i se'n complicà l’ornamentació Llur color anà distingint-se segons les diferents festivitats i els temps litúrgics blanc, vermell, verd, morat, rosa, negre o blau Eren gairebé sempre confeccionades en seda Al s XVI la casulla prengué la forma d’escapulari casulla de guitarra

El 1881 guanyà el concurs per al projecte del monument a Cristòfor Colom, a Barcelona, i el 1886 en començà la construcció al portal de la Pau El monument, de 60 m d’alçada, és de ferro colat, decorat amb grans grups escultòrics i coronat per una figura del descobridor, de bronze, obra de Rafael Atché Fou inaugurat amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, de la qual Buïgas construí també la Secció Marítima Entre els anys 1903 i 1914 treballà a l’Argentina i a l’Uruguai

Mercat agrícola de la plana del Roine, amb indústries derivades conserves, refineries de sucre i centre comercial vi, fruita Correspon a l’antiga Arausio romana, de la qual es conserven monuments importants, com un teatre, en molt bon estat, del s I o II, amb una gran façana 37 m d’alçària per 103 d’amplada, un amfiteatre i un arc commemoratiu, dit “de triomf”, decorat amb relleus, probablement de l’època d’August Fou cap d’una senyoria, després d’un comtat i, finalment, d’un principat, més conegut amb el seu nom francès de principat d'Orange

El seu estat de conservació és molt bo, atès que fou reaprofitat i convertit en masia Té planta rectangular i forma de temple clàssic Conserva el podi, decorat amb arcuacions i acabat per una motllura, damunt del qual l’edifici, pseudoperípter, té adossades pilastres llises sense base i amb capitell troncocònic Conegut de fa temps, els anys vuitanta hom hi realitzà excavacions sota la direcció de JM Gurt, les quals han pogut confirmar l’existència d’una volta de canó i de restes de pintura al fresc i han permès proposar una datació del s II dC

Dependent de la mateixa empresa que el Faianç Català , fou la successora d’aquesta sala com a centre de l’art noucentista El seu celler, punt de reunió molt freqüentat, fou decorat amb importants murals de Xavier Nogués conservats avui repartits entre el Museu d’Art Modern de Barcelona, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i algunes colleccions particulars Després de la guerra civil de 1936-39, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, esdevingué un dels principals focus de nou desvetllament de l’art d’avantguarda i acollí el Saló d’Octubre

Conegut aviat amb el nom de Borsí , hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s’agruparen en l’Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins el 1940 El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica Després del 1940 s’hi installà l’Escola de Belles Arts, i posteriorment l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics

Església parroquial que centra el nucli antic de Premià de Dalt L’església actual es va reconstruir entorn el 1588, dins un estil gòtic tardà, amb una nau amb capelles laterals, absis poligonal i campanar quadrat decorat amb gàrgoles No queda res evident de l’edifici o els edificis que el van precedir El lloc de Premià a la vila de Primiliano és documentat des del 927, i l’església ho és des del 966, quan el comte Borrell va cedir un alou de la seva demarcació a la catedral de Barcelona Des del 1054 consta també com a titular sant Tomàs

El museu Fragment de teixit de seda hispanoàrab del segle XIII Arxiu Museu Tèxtil de Terrassa El Museu Tèxtil de Terrassa és situat al carrer de Salmerón, núm 25, al cor del Parc de Vallparadís, prop del centre de Terrassa Gestionat per la Diputació de Barcelona des del 1981, el museu s’originà amb la collecció de teixits antics propietat de l’industrial terrassenc Josep Biosca, que, el 1946 i per iniciativa d’un grup d’industrials, passaren a formar el fons del Museu Tèxtil Biosca, regit per un patronat privat De la seu provisional inicial, els fons passaren a l’Institut Industrial el 1956,…