Resultats de la cerca

De família noble, abandonà el monestir de Fulda 1505 per portar una vida d’aventurer i dedicar-se als seus estudis Fou partidari d’Erasme i de la nova teologia, i defensà Reuchlin enfront dels dominicans de Colònia Fou un els autors de les Epistolae obscurorum virorum 1516, i ell mateix traduí els seus diàlegs a l’alemany Ajudà militarment Luter i, en ésser derrotats per Carles V, s’exilià a Suïssa

Estudià arquitectura a Madrid, però abandonà els estudis per a dedicar-se professionalment a la pintura La seva obra és figurativa, amb una forta presència d’elements geomètrics i arquitectònics Els seus motius pictòrics són normalment religiosos, històrics i mitològics, i contraposa sovint en una mateixa obra elements que no coincideixen en el temps i en l’espai Ha estat becat pel ministeri de Cultura i per la fundació Juan March Fou Premio Nacional de Artes Plásticas el 1985

Abans de dedicar-se a l’atletisme practicà l’handbol i el voleibol Competí durant tres anys en representació del Club Natació Barcelona Fou campiona d’Espanya de llançament de pes a l’aire lliure 1982, 1984, 1985 i en pista coberta 1982, 1983, 1985, 1986 i recordista estatal de l’especialitat, amb una millor marca de 14,72 m 1986 aconseguida quan era atleta del CNB El mateix any també fou campiona de Catalunya de l’especialitat

Cursà estudis de dret i fou funcionari del ministeri de justícia 1859 El 1863 dimití per dedicar-se exclusivament a la música En acabar els estudis 1866 fou professor d’harmonia al conservatori de Moscou D’aquesta època són la Primera simfonia 1866, l’òpera El voivoda 1868, etc Durant una visita a Sant Petersburg 1868 conegué els músics joves que treballaven per la causa del nacionalisme en l’art i que havien format el Grup dels Cinc Balakirev, que n'era el fundador, i Rimskij-Korsakov exerciren una influència temporal damunt seu Segona simfonia 1872, basada en temes populars…

Abandonà els estudis de matemàtiques per a dedicar-se a l’estudi de la llengua i la literatura galleses Publicà A Welsh Grammar, Historical and Comparative 1913, Cerdd Dafod ‘Art Poètica’, 1925 i, pòstumament, una Welsh Syntax 1931, entre d’altres Impulsà les competicions poètiques eisteddfodau , a través de les quals afavorí la depuració de la llengua Fou també un dels artífexs de la reforma ortogràfica gallesa, que exposà a Orgraff yr Iaith Gymraeg ‘Ortografia de la llengua gallesa’, 1928

Fou creada el 1886 amb el nom d’American Arithmometer Company amb la finalitat de dedicar-se a la venda de les màquines sumadores de William Seward Burroughs El 1904 canvià el nom pel de Burroughs Adding Machine Company i el 1953 el tornà a canviar pel de Burroughs Corporation, alhora que incrementà la seva vinculació en el món de la informàtica Formà part del grup d’empreses informàtiques anomenat BUNCH, i el 1986 es fusionà amb Sperry Corporation per a crear Unisys

Estudià a l’École Polytechnique Fou oficial de l’exèrcit napoleònic, però deixà el càrrec per tal de dedicar-se a la ciència Descobrí la piezoelectricitat 1819 i inventà un galvanòmetre diferencial, una balança electromagnètica i un termoaparell És considerat un dels fundadors de l’electroquímica, a causa dels seus estudis relatius al recobriment de metalls amb níquel i cobalt per protegir-los, i amb manganès, ferro o òxid de plom, per acolorir-los Fou professor del Musée d’Histoire Naturelle

Abandonà la carrera d’actor per tal de dedicar-se al periodisme literari Els seus articles foren aplegats a Realism og Realister ‘Realisme i realistes’, 1879 i Kritiske studier ‘Estudis crítics’, 1880 Autor de contes i novelles, evolucionà, sota la influència de Jonas Lie, d’un naturalisme inicial a un impressionisme afectat i decadentista Destaquen les novelles Haabløse Slaegter ‘Generacions desesperades’, 1880 i Tine 1889 i el recull de contes Stille Eksistenser ‘Existències tranquilles’, 1886, on destaca Ved Vejen ‘En el camí’

Estudià primer amb el seu pare, Francesco Scaramuzza, i posteriorment i fins el 1906 ho feu amb Florestano Rossomando, N d’Arienzo i G Martucci a Nàpols El 1907 es traslladà a Buenos Aires, on inicià la seva carrera concertística Aviat, però, l’abandonà per dedicar-se a l’ensenyament Es convertí en un dels professors de piano de la seva generació més importants de l’Amèrica del Sud Entre els nombrosos deixebles que tingué destaquen Martha Argerich i Bruno-Leonardo Gelber