Resultats de la cerca

Un conjunt de tres celles és introduït verticalment en una perforació del terreny, i un sistema de tubs permet inflar-les aïlladament la de dalt i la de baix fixen el conjunt i amb la del centre es pot mesurar la deformació corresponent a la pressió radial aplicada

Pot ésser realitzada en fred, provocant la deformació d’ambdues peces per la força mecànica que sobre elles s’exerceix encaix a premsa , o en calent, quan hom escalfa la peça femella perquè en dilatar-se permeti d’encaixar-hi la peça mascle sense dificultats encaix en calent

La substància pot presentar zones de característiques elàstiques i d’altres de plàstiques, o bé pot combinar-les globalment Es presenta, generalment, en cossos elàstics sotmesos a una tensió superior a l’establerta pel seu límit elàstic, i en què la deformació no s’anulla en desaparèixer la tensió aplicada

Per a roques deformades en l’estat sòlid i amb comportament viscós es considera equivalent a la viscositat, és a dir, la resistència d’aquestes a fluir sota determinades condicions de pressió, temperatura i esforços tectònics La competència implica una interrelació de la diferència d’esforços i la taxa de deformació

La deformació de les galeries sota la pressió exercida per l’edifici produeix un assentament addicional que, emprat de manera molt controlada, contribueix a uniformitzar l’assentament experimentat per tot el fonament La subexcavació s’ha emprat amb gran èxit a la Catedral Metropolitana de Mèxic i a la Torre de Pisa

Fou professor al Lafayette College de Pennsilvània Hom anomena fluid o plàstic de Bingham a una substància ideal que roman rígida per dessota d’un cert esforç aplicat, però que flueix com un líquid newtonià en què la velocitat de deformació és proporcional a l’esforç quan l’esforç traspassa aquest llindar

Defensà l’ús de les temperatures corresponents a la congelació i l’ebullició de l’aigua per a establir els extrems de l’escala termomètrica, exposà els fonaments de la teoria ondulatòria de la llum, demostrà que tots els cossos es dilaten per efecte de la calor i descriví la llei de la deformació elàstica que duu el seu nom

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l’estructura del cap de Creus Amplià estudis a l’Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974 Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment exerceix com a catedràtic de geologia estructural Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristallins, aprofundint l’estudi de l’Hercinià del nord-…

Un replà pot ser-ho respecte del bloc superior de la superfície de falla, respecte de l’inferior, o respecte de tots dos alhora Generalment, els replans es locallitzen en formacions geològiques poc resistents a la deformació, on és més fàcil el lliscament Una mateixa superfície de falla pot presentar diversos replans a diferents nivells estratigràfics, connectats per segments oblics als estrats anomenats rampes

Hom emprà també aquest terme per a designar una obra escrita a la memòria d’una persona difunta Forma típicament anglesa, el seu nom és una deformació del llatí dirige , primer mot de l’antífona Dirige, Domine Deus meus , que obre l’ofici de difunts En llenguatge parlat s’utilitza en sentit pejoratiu tot fent referència a una música lenta, depriment o d’enterrament