Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
pressiòmetre Menard
Geologia
Aparell utilitzat per a determinar el mòdul elàstic aparent d’un sòl.
Un conjunt de tres celles és introduït verticalment en una perforació del terreny, i un sistema de tubs permet inflar-les aïlladament la de dalt i la de baix fixen el conjunt i amb la del centre es pot mesurar la deformació corresponent a la pressió radial aplicada
calatge
Tecnologia
Operació d’encaixar dues peces de les quals la femella és de mides lleugerament més petites que la peça mascle ( interferència
).
Pot ésser realitzada en fred, provocant la deformació d’ambdues peces per la força mecànica que sobre elles s’exerceix encaix a premsa , o en calent, quan hom escalfa la peça femella perquè en dilatar-se permeti d’encaixar-hi la peça mascle sense dificultats encaix en calent
competència
Geologia
Aptitud relativa d’una roca per a ésser deformada més fràgilment respecte a una altra roca relativament incompetent que es deforma més dúctilment.
Per a roques deformades en l’estat sòlid i amb comportament viscós es considera equivalent a la viscositat, és a dir, la resistència d’aquestes a fluir sota determinades condicions de pressió, temperatura i esforços tectònics La competència implica una interrelació de la diferència d’esforços i la taxa de deformació
elastoplasticitat
Física
Propietat d’una substància que presenta comportament elàstic i plàstic alhora.
La substància pot presentar zones de característiques elàstiques i d’altres de plàstiques, o bé pot combinar-les globalment Es presenta, generalment, en cossos elàstics sotmesos a una tensió superior a l’establerta pel seu límit elàstic, i en què la deformació no s’anulla en desaparèixer la tensió aplicada
subexcavació
Construcció i obres públiques
Tècnica emprada per a la regularització dels assentaments verticals experimentats per un edifici, que consisteix en l’excavació de galeries de petit diàmetre per sota la fonamentació.
La deformació de les galeries sota la pressió exercida per l’edifici produeix un assentament addicional que, emprat de manera molt controlada, contribueix a uniformitzar l’assentament experimentat per tot el fonament La subexcavació s’ha emprat amb gran èxit a la Catedral Metropolitana de Mèxic i a la Torre de Pisa
Eugene Cook Bingham
Química
Químic nord-americà, un dels fundadors de la reologia
.
Fou professor al Lafayette College de Pennsilvània Hom anomena fluid o plàstic de Bingham a una substància ideal que roman rígida per dessota d’un cert esforç aplicat, però que flueix com un líquid newtonià en què la velocitat de deformació és proporcional a l’esforç quan l’esforç traspassa aquest llindar
Jordi Carreras i Planells
Geologia
Geòleg.
Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l’estructura del cap de Creus Amplià estudis a l’Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974 Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment exerceix com a catedràtic de geologia estructural Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristallins, aprofundint l’estudi de l’Hercinià del nord-…
Robert Hooke
Astronomia
Filosofia
Física
Físic, astrònom i filòsof anglès.
Defensà l’ús de les temperatures corresponents a la congelació i l’ebullició de l’aigua per a establir els extrems de l’escala termomètrica, exposà els fonaments de la teoria ondulatòria de la llum, demostrà que tots els cossos es dilaten per efecte de la calor i descriví la llei de la deformació elàstica que duu el seu nom
Les roques metamòrfiques i les bandes milonítiques del cap de Creus com a exemples de la geologia herciniana
Mapa geològic del cap de Creus La intensitat del metamorfisme regional augmenta progressivament de sud a nord i va des d’un grau baix o molt baix a la zona perianatèctica i, fins i tot, assoleix, en una àrea molt reduïda, la zona migmatítica Des del punt de vista estructural, destaquen les zones de cisalla, amb espectaculars bandes milonítiques Ricardo Génova, original de Jordi Carreras A la península del cap de Creus hi ha dues unitats litològiques ben delimitades una sèrie de roques metasedimentàries que inclou algunes intercalacions d’origen igni, també metamorfitzades, i uns granitoides…
replà
Geologia
Segment d’una falla en què aquesta es disposa paral·lela als plans d’estratificació o qualsevol altre marcador planar d’una massa rocosa.
Un replà pot ser-ho respecte del bloc superior de la superfície de falla, respecte de l’inferior, o respecte de tots dos alhora Generalment, els replans es locallitzen en formacions geològiques poc resistents a la deformació, on és més fàcil el lliscament Una mateixa superfície de falla pot presentar diversos replans a diferents nivells estratigràfics, connectats per segments oblics als estrats anomenats rampes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina