Resultats de la cerca

Es dedicà a recopilar decisions sobre dret talmúdic, agrupades per temes qüestions matrimonials al Yaḥas Šeer Baśar , qüestions monetàries al Séfer ha-Dinim, que comprèn el Séfer ha-Seṭarot o llibre de formularis i decisions de casos jurídics que depenen del factor temps al Séfer ha-'Iṭṭim Inicià a Catalunya la literatura esotèrica, amb un comentari a l’anònim Séfer Yeṣira Tingué una polèmica amb Abraham bar Ḥiyya sobre la celebració del matrimoni

Executà nombrosos retrats de bust de prohoms florentins — Pere 1453 i Joan ~1460 de Mèdici Museo Nazionale, Bargello, Florència, Niccolò Strozzi 1454 Staatliche Museen, Berlín, Astorgio Manfredi 1455 National Gallery of Art, Washington—, el tret més característic dels quals és l’agudesa en l’observació i la severitat quasi romana Mestre en l’art del baix relleu trona de la catedral de Prato, el seu estil evolucionà vers un refinament i una ductilitat que tenen antecedents en LGhiberti Excellí també en la talla de sepulcres adossats al mur, segons el tipus clàssic florentí, com el del comte…

Escriví dues òperes — Le Mas 1912 i Vercingéntorix 1932—, però el seu treball més important el realitzà com a folklorista els seus Chants d’Auvergne 1923-30 són un celebrat recull de cançons populars, harmonitzades per a piano

Hom li atribueix la invenció d’un cert nombre de paradoxes lògiques, la més coneguda de les quals és la del mentider paradoxa

És autor de nombroses pintures religioses en què la pintura veneciana començà a allunyar-se de la tradició gòtica El Musée du Louvre de París i el British Museum de Londres conserven dos reculls de dibuixos seus, que contenen interessants perspectives d’arquitectura i que constituïren durant molt de temps fonts de temes per a la gran escola veneciana dels ss XV i XVI, de la qual ell fou l’iniciador Fou pare de Gentile, Giovanni i Niccolosa Bellini aquesta darrera fou muller de Mantegna 1453

Els seus treballs versaren sobre la teoria de la valència i la constitució dels radicals orgànics Sintetitzà l’àcid acètic i l’àcid salicílic i, juntament amb RSchmidt, descobrí la síntesi que porta llur nom

Estudià al seminari de Vic i molt jove encara fundà, el 1902, l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 prengué el nom d’Orfeó Vigatà i que ell dirigí fins a la seva mort Ordenat de sacerdot 1907, fou tot seguit nomenat sotsxantre de la catedral Tota la seva vida l’esmerçà en l’ensenyament del cant a Vic, fundà l’Escola Popular de cant i gimnàstica rítmica 1910 i la Revista de l’Orfeó Vigatà 1920 Des del 1924 ensenyà cant gregorià al Seminari Tingué amistat i relació amb tots els principals musicòlegs del país i el 1953 el papa el nomenà prelat domèstic amb motiu de les noces d’or de l’Orfeó…

Pagà d’origen, no fou circumcidat en esdevenir cristià Acompanyà Pau al concili de Jerusalem La tradició l’identifica amb l’homònim cap de l’església de Creta, destinatari d’una de les epístoles pastorals La seva festa se celebra juntament amb sant Timoteu el 26 de gener

Fill de pare pagà i de mare judeocristiana Eunice, fou convertit per Pau, el qual el prengué com a company en els seus viatges segon i tercer i li encomanà missions especials a Macedònia i a Corint La tradició l’identifica amb el cap bisbe o prevere de l’església d’Efes, destinatari de dues epístoles neotestamentàries i, segons la llegenda, morí màrtir La seva festa se celebra juntament amb sant Tit La seva festa se celebra el 26 de gener

Exiliat pels seus sentiments oligàrquics, viatjà molt i freqüentà la cort de Filip II de Macedònia, la d’Alexandre i, a Egipte, la de Ptolemeu Intervingué en la polèmica dels partidaris d’Isòcrates contra Plató Contra l’ensenyament platònic , però excellí, sobretot, en el camp de la historiografia les Històries hellèniques , continuació de l’obra de Tucídides del 411 al 394 aC, i les Històries filípiques , explicació del regnat de Filip II Pel seu deler de donar unitat a la història contemporània entorn d’una personalitat dominant, l’obra de Teopomp representa un dels esforços màxims de la…