Resultats de la cerca
Es mostren 1143 resultats
Sant Cristau de Vilarnau (Canet de Rosselló)
Art romànic
El poble de Vilarnau consta com a existent ja al segle XI Villa Arnal , 1013-70 i apareix fortificat el 1321 “castrum seu locus de Vilarnaldo Superior’ La primera referència a l’església de Sant Cristau és de l’any 1258, en què Ramon de Cascastell ven a Simó de Vilallonga la vila de Vilarnau d’Avall amb totes les seves dependències compreses dins el terme de Sant Cristòfol de dita vila La rectoria de Vilarnau és esmentada el 1402 Poble i església han desaparegut totalment
Vil·la del Romeral (Albesa)
Proposta de restitució de la planta de la villa L Marí i V Revilla La villa del Romeral és situada a la partida del mateix nom, a Albesa la Noguera, a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, damunt de la primera terrassa alluvial del riu, a uns 2 km aigües amunt d’Albesa i a uns 12 km de Lleida La seva situació li atorga una vista privilegiada sobre la zona, ja que la terrassa se situa uns 12 m sobre el llit del riu Des d’aquest lloc, el terreny s’eleva lentament en direcció nord-oest Les primeres notícies sobre l’existència d’un establiment rural romà són d’octubre del 1961, quan es…
Castell palau d’Aspa
Art romànic
Aquest edifici és a l’extrem de ponent de l’esperó on s’assenta la població d’Aspa, a migdia del riu Set Després de la conquesta, el lloc d’Aspa fou atorgat al bisbe i al capítol de la seu de Lleida, que en conservaren la senyoria fins a la fi de l’antic règim A l’inici del segle XIII el bisbe hi féu construir un castell palau, on sovint residiren els bisbes fins al segle XIX Aquest palau ja és esmentat l’any 1215 en un document del Llibre Verd de la catedral Patí moltes reformes i modificacions posteriors XEC L’actual construcció és de planta trapezoidal i té un marcat caràcter gòtic El…
la Conreria d’Escaladei

La Conreria d’Escaladei amb la serra Major del Montsant com a teló de fons
© Fototeca.cat
Poble
Poble (470 m alt.) del municipi de la Morera de Montsant (Priorat), a la dreta del riuet d’Escaladei, a l’indret de l’antiga conreria de la cartoixa d’Escaladei, on passa el camí d’accés.
Hi ha, al voltant d’una gran plaça, la casa de la procura, que fins a l’exclaustració 1835 fou habitada pel monjo conreador i pels conversos, l’església romànica la Mercè, les antigues cases dels conreadors i dels menestrals de servei de la cartoixa, i els magatzems i les quadres aquestes darreres dependències han estat convertides, en part, en cases del nou poble anomenat inicialment la Unió d’Escaladei creat el 1843 per Antoni Niubò, que comprà a l’estat les terres i l’antiga conreria del monestir
dependència
Geografia
Territori que depèn de l’administració d’un estat o d’una altra divisió administrativa.
En general, els territoris dependents solen ésser molt allunyats de l’estat administrador Hong Kong és a milers de quilòmetres de la Gran Bretanya, i hom pot dir el mateix de Nova Caledònia en relació amb França Aquests territoris són el residu o vestigi d’una època colonial que tingué la seva màxima expansió durant la segona meitat del s XIX i fins a l’època anterior a la Segona Guerra Mundial Estats com la Gran Bretanya, França, els Països Baixos, Portugal i Espanya, entre altres, tenen encara certes dependències sota llur administració
Santa Margarida del mas Favà (Cabó)
Art romànic
La capella de Santa Margarida forma part de les dependències del mas Favà o de Favà, situat als vessants de la serra de Prada de la vall de Cabó És l’únic vestigi que queda de l’antic poble de Favà, a més de la capella de Sant Bartomeu, documentat d’ençà del 867 L’actual capella, d’origen incert però d’època moderna, no és documentada Per la seva part el mas, esmentat en el cens del 1860, presenta unes estructures en els seus fonaments que podrien indicar un origen medieval
asèpsia
Medicina
Mètode preventiu de les infeccions amb el qual hom tracta d’evitar l’accés de microorganismes patògens a llocs on hom realitza treballs que en requereixen l’absència (sales d’operacions quirúrgiques, laboratoris farmacèutics o microbiològics, etc).
En el cas de les intervencions quirúrgiques, tant l’instrumental com la vestimenta dels qui hi intervenen han d’ésser curosament esterilitzats mitjançant mètodes tèrmics, agents antisèptics, etc esterilització les sales on hom efectua la intervenció també han d’ésser esterilitzades, i per aconseguir-ho hom sol recórrer a la injecció continuada d’aire filtrat i estèril o bé a l’acció d’algun agent germicida En un ambient hospitalari, el coneixement microbiològic dels gèrmens habituals a cadascuna de les dependències és tan important com l’asèpsia, per tal com poden ésser causa de…
monestir de Montbenet
Monestir
Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de Montbenet) de la ciutat de Berga.
S'establí el 1339 per privilegi d’Alfons II al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura Berguedà, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l’hospital de l’antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461 Resten vestigis del convent i claustre prop de l’església de Sant Joan Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35 Modernament l’edifici ha estat habilitat per a escoles i dependències municipals
cartoixa de Montalegre

La cartoixa de Montalegre, a Tiana
© Fototeca.cat
Cartoixa
Cartoixa ( Santa Maria de Montalegre
), l’única subsistent a Catalunya, situada al municipi de Tiana (Maresme), sota el seminari-col·legi de la Conreria
.
Els cartoixans de Vallparadís Terrassa s’establiren el 1415 a l’antic priorat femení de Montalegre mentre construïen al seu peu, en un vessant de la Serralada de Marina, un nou monestir Els cartoixans de Sant Pol Maresme s’hi reuniren el 1434 El nou monestir fou construït, d’acord amb els models de l’orde, amb tres sectors el primer, habitat per conversos, amb porteria, fusteria, farmàcia i altres dependències el segon, amb dependències comunes església bastida en 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, menjador, sala capitular i capelles, entorn d’un petit…
Maricel
Edifici del Maricel de Sitges
© Fototeca.cat
Museu
Museu de Sitges.
Fou iniciat per Charles Deering , en comprar, el 1910, l’antic hospital de la vila amb la intenció de convertir-lo en residència museu Dirigí les obres Miquel Utrillo , que en féu un dels exemples més complets d’arquitectura noucentista El 1921, per desavinences amb Utrillo, Deering s’emporta les colleccions d’art del museu El 1932 Joaquim Folch i Torres llogà als descendents de Deering el Palau de Maricel per tal de convertir-lo en una ampliació del Cau Ferrat, El i expandir-ne les colleccions artístiques El 1933 installà la Collecció de forja de la Junta de Museus, com a complement a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina