Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
cromoplast
Botànica
Plast que conté solament pigments no assimiladors.
Els pigments grocs o vermells generalment carotenoides de les plantes són en els cromoplasts Aquests deriven de cloroplasts o d’amiloplasts, o bé de plastidis d’estructura més simple proplasts a mig desenvolupar, que acumulen gotetes de lípids i de carotenoides entre les lamelles, les quals es deformen i entren sovint en regressió
mesoderma
Biologia
Full embrionari característic dels animals metazous triblàstics que apareix entre l’ectoderma i l’endoderma, durant el desenvolupament embrionari, típicament al final de la gastrulació
.
S'origina de diverses maneres en els diferents grups animals, i hom l’anomena ectomesoderma o endomesoderma , segons que es formi per diferenciació del full extern o del full intern de l’estadi diblàstic En deriven la pell, el teixit conjuntiu, els ossos, els músculs, els òrgans d’excreció, les glàndules sexuals i l’epiteli del celoma
Oiartzun
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, situat a la vall homònima i delimitat al S per la comunitat autònoma de Navarra.
Al SE del terme, les activitats econòmiques principals deriven de l’explotació dels boscos i de les pastures ramaderia A la resta, hi predomina l’agricultura farratge i els jaciments de minerals mines d’Arditurri La indústria és molt diversificada alimentària, paperera, metallúrgica, de material elèctric, etc N'és remarcable l’església gòtica de Sant Esteve i l’ajuntament
blastocel
Biologia
Cavitat formada a l’interior de la blàstula, anomenada també cavitat de segmentació.
Es forma a partir del moment que les cèllules internes de la mòrula, en continuar segmentant-se, se separen per tal de formar una petita cavitat que va creixent de volum a mesura que creix la blàstula Del blastocel deriven, pels processos ulteriors de gastrulació i de neurulació, els teixits i els òrgans mesodèrmics de l’organisme adult
àcid ortofòrmic
Química
Àcid hipotètic de fórmula HC(OH)3, del qual deriven formalment els ortoformiats.
pregnà

5β-pregnà
Química
Hidrocarbur saturat del qual deriven formalment tota una sèrie d’esteroides hormonals.
Segons la fusió dels anells A i B esteroide , poden existir dos isòmers, anomenats 5 α en el qual l’hidrogen del carboni 5 és en el costat oposat al del metil del carboni 10 i 5 β en el qual l’hidrogen es troba del mateix costat El 5 β-pregnà, el més important de tots dos pel que fa als derivats, és un sòlid cristallí que es fon a 83,5°C, és insoluble en l’aigua i soluble en cloroform i metanol
cicloheptatriè
Química
Cicloalquè anomenat també tropilidè
, substància de la qual deriven estructuralment les tropolona
.
Dóna un catió estable de caràcter aromàtic
canal de Saidí
Canal derivat del canal d’Aragó i Catalunya
; pren les aigües als alts de la Menudella, al límit entre els termes de Sant Esteve de la Llitera i de Montsó (Aragó), amb 15 m 3
d’aigua per segon.
Té 48 km de longitud i mor a la clamor de Saidí , dins aquest darrer terme Baix Cinca, després d’haver regat els termes actualment aragonesos de Binèfar, Binacet, Esplucs, Albalat de Cinca i Bellver de Cinca, amb un total de 30 000 ha El desnivell total és de 174 m i se'n deriven un bon nombre de séquies
mesènquima
Biologia
Teixit embrionari dels animals metazous triblàstics que es forma en algunes zones d’origen mesodèrmic per emigració de cèl·lulles i llur ulterior multiplicació tot omplint els espais compresos entre els fulls embrionaris.
És format per cèllules estrellades amb grans espais intercellulars ocupats per una substància constituïda principalment per mucina És un teixit d’una gran potencialitat, car en deriven tot el teixit conjuntiu, l’esquelet dels vertebrats, el sistema circulatori i molts músculs Pràcticament, el mesènquima no existeix en els organismes adults, i les seves funcions immunològiques són efectuades pel sistema reticuloendotelial d’Aschoff
els Munts
Serra que separa el Ripollès del Lluçanès i de la plana de Vic (Osona) i constitueix la partió d’aigües entre les conques del Ter (rieres de Sora, Cussons, Bajalou, Talamanca i Sorreigs) i del Llobregat (riera Gavarresa).
És un gran plec anticlinal format per capes alternants de materials sedimentaris gresos, margues i, juntament amb el seu contrafort de la serra de Bescanó, forma la continuació de la serra de Bellmunt Disminueix vers l’W bruscament i s’extingeix més enllà de Sant Agustí de Lluçanès Vers el S en deriven les serres de Sant Salvador de Bellver i de Sobremunt
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina