Resultats de la cerca
Es mostren 1685 resultats
zona
Arxivística i biblioteconomia
Divisió de la descripció bibliogràfica d’una fitxa de catàleg.
Joan Minuart i Parets
Botànica
Botànic.
Fou apotecari de Sant Cugat del Vallès i més tard de l’exèrcit, amb el qual passà a Itàlia 1741, on conegué naturalistes destacats El 1748 passà a Madrid, on fou apotecari dels hospitals General i de la Pasión Des del 1755 fou professor de botànica del Jardín Botánico de Madrid Publicà dos fulletons un amb la descripció del gènere Cerviana 1739 que Linné anomenà més tard Minuartia minuàrtia en honor seu, i un altre amb la descripció de l’espècie Cotyledon hispanica 1739 Estigué en contacte amb Linné i botànics francesos
sigil·lografia
Numismàtica i sigil·lografia
Ciència auxiliar de la història que estudia la morfologia i la classificació dels segells, que autentiquen els documents públics i privats a través de les èpoques.
La descripció de catalogació conté datació, atribució, tipus, matèria, sistema d’aposició, dimensions, descripció de l’anvers i el revers i llegenda Són importants també les fórmules enunciatives Els estudis sigillogràfics, de nivell científic, nasqueren conjuntament amb els diplomàtics de l’escola de Jean Mabillon i els benedictins de Sant Maur maurí La sigillografia constitueix, a la vegada, una font d’un gran interès per als estudis heràldics i iconogràfics de persones i d’art sumptuari Per a la corona catalanoaragonesa són clàssics l’estudi i la catalogació de Ferran de Sagarra i de…
retrat
Descripció molt precisa o exacta d’una persona, d’una cosa.
costumisme
Art
Literatura
Descripció literària o plàstica d’ambients i personatges, de forma tipificada.
En literatura les primeres produccions costumistes coincideixen amb el començament de l’evolució social motivada per l’expansió industrial, davant la qual adopten una actitud més o menys satírica o crítica Té antecedents en la literatura del s XVII entre d’altres, l’anglès Joseph Addison i la prosa castellana “castissa” Els quadres de costums aparegueren sobretot en diaris i revistes La publicació periòdica més representativa del costumisme castellà fou Cartas españolas 1831, on collaboraren Larra, Mesonero Romanos i Estébanez Calderón a França es destacà, en aquest camp, Victor Joseph…
vector d’estat
Física
Element que permet d’expressar el conjunt de propietats d’un sistema, descrites amb una estructura suficient perquè puguin ésser tractades mitjançant els mètodes matemàtics propis dels espais vectorials, o d’espais funcionals més generals, i concretament mitjançant la teoria de camps.
En constitueix un exemple la descripció de l’escorça atòmica
proteoma
Biologia
Conjunt de les proteïnes codificades per un genoma que s’expressen en una cèl·lula o un òrgan determinat, en un moment concret i sota unes condicions específiques.
La descripció del proteoma d’un organisme equival al coneixement de quines són totes les proteïnes que aquest organisme conté en un moment determinat i sota unes condicions establertes El proteoma és, doncs, un concepte dinàmic que en cada organisme pot anar variant en funció de l’edat o de la situació biològica Aquesta descripció és d’una gran complexitat si hom té en compte la gran quantitat de proteïnes diferents que existeixen i totes les possibles modificacions que poden patir En el cas humà es parla de l’ordre d’un milió de proteïnes diferents que poden, en algun moment, formar part d’…
miografia
Anatomia animal
Part de l’anatomia que té per objecte la descripció dels músculs.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina