Resultats de la cerca
Es mostren 510 resultats
Rosa Chacel
Literatura
Novel·lista castellana.
Profundament influïda per les idees de la deshumanització de l’art vigents els anys trenta, publicà Estación ida y vuelta 1930, obra monologada d’àmplia varietat temàtica Collaborà activament en la revista “Hora de España” fins el 1939, que s’exilià Memorias de Leticia Valle 1945 i La Sinrazón 1960 continuen dins la seva concepció estètica de la novella, mentre que en l’obra Barrio de maravillas 1976 es decanta cap a una remembrança joiosa dels records de la seva infantesa i joventut, que prosseguirà a Alcancía Ida 1940-66 y Vuelta 1967-80 1982 i a Acrópolis 1984 Amb el títol d' Icada, Nevada…
ninou
Folklore
Diners, llepolies, etc, que hom dóna als infants que van a les cases a felicitar per la diada de Ninou.
banderer
Història
Durant els ss XIV-XVII, pintor municipal.
S'encarregava de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc, construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris de personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa Hi figuren alguns artistes de mèrit Berenguer Llopart, pintor dels enteixinats de la casa de la ciutat de Barcelona Tomàs i Gabriel Alemany, pintors de retaules Jaume Vergós, Antoni Toreno, Benet Galindo, Francesc Jornet, etc A València abundaren els pintors d’escuts, pavesos i banderes, tant al servei del rei com…
Celebració de la festa de Sant Jordi
Catalunya celebra amb un gran èxit la tradicional festa de Sant Jordi Literàriament, la diada ha arribat precedida per la polèmica sobre l’èxit de vendes que els darrers anys han tingut els llibres escrits per populars personatges televisius, i que aquest any es repeteix amb obres d’Andreu Buenafuente i Xavier Graset En el balanç de la jornada, es constata un increment d’entre el 3 i el 4% de vendes amb relació a l’any passat, i el domini de les escriptores en les obres més venudes Lola , de Maria de la Pau Janer El gust amarg de la cervesa , d’Isabel-Clara Simó Hija de la…
boig | boja
Antropologia
Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental.
En la cultura popular hom tenia el boig com a posseïdor de facultats especials, sovint sobrenaturals, i com a objecte de supersticions diverses L’exaltació de la bogeria, que sembla provenir de les saturnals saturnal romanes i de la creença en una època de capgirament de les jerarquies socials edat d’or, sembla palesa en costums com els de la diada dels Innocents o els del Carnestoltes Als Països Catalans hom elegia un personatge que era anomenat abat, bisbe, papa o rei dels boigs , les atribucions del qual consistien a organitzar les farses populars La festa dels boigs havia…
Grup Cultural de Joventut Catalana
Associació cultural creada l’any 1967 a la Catalunya del Nord per joves dissidents del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans.
La seva finalitat és la difusió de la llengua catalana, facilitant-ne la lecura i ensenyant-ne l’escriptura a la Catalunya del Nord Iniciaren, amb el GREC, les primeres sessions de la Universitat catalana d’Estiu a Prada Del GCJC, i com a conseqüència de la radicalització política del maig francès del 1968, sorgí el Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació A través de crisis i transicions, el GCJC promogué la creació d’empreses culturals, especialment en la dècada dels setanta, com el Grup d’Animació cultural Guillem de Cabestany, el Grup Pirinenc Rossellonès, l’organització de les Sis…
Pensat i Fet
Anuari publicat a València (1912-72), al març de cada any, sobre temes exclusivament fallers.
Foren els seus directors Josep Maria Esteve i Victòria 1912-36 i Ricard Sanmartín i Bargues 1940-72 Publicà alguns números extraordinaris 1914-23 dedicats a festes locals Fira de Juliol, diada de la Mare de Déu dels Desemparats Redactat íntegrament en català, deixà d’aparèixer en 1937-39 Hi collaboraven, entre d’altres, Maximilià Thous, Bernat Morales, Severí Guastavino, S Rusiñol, Francesc Caballero, F Almarche, Hernández Casajuana, B Ortín, C Salvador, Sanchis Sivera, D Martínez Ferrando, Lluís Bernat, Miquel Duran, Navarro Cabanes i Josep Serred L’illustraven Ignasi Pinazo, J Benlliure,…
Sebastià Trullol i Plana
Literatura catalana
Periodista, autor teatral i poeta.
Llicenciat en dret 1882, collaborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán , “La Tradició Catalana” i “Almanaque de El Áncora” i publicà l’efímer “La Setmana a Barcelona” Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona 1890 i 1895, en fou secretari 1900 i manteni-dor 1901, i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut 1881, Glòria que mata , Diada de reis i Lo vedell d’or , la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús estr 1897, amb…
marxa de torxes
Història
Acció reivindicativa per la independència de Catalunya consistent en la marxa d’un grup nombrós de persones proveïdes de torxes que té lloc generalment la nit del 10 de setembre.
Acabat l’itinerari, hom llegeix un manifest Les marxes poden anar acompanyades de música i, un cop acabades, solen donar lloc a actes festius De caràcter local, precedeixen la diada de l'Onze de Setembre Les primeres marxes de torxes se celebraren a Vic, on des del 2003 té lloc la marxa dels Vigatans , en commemoració del suport de la ciutat a l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió i a Vilafranca del Penedès, en suport de la independència de Catalunya El nombre de marxes de torxes començà a créixer de manera significativa a partir del 2010, any a partir del qual es pot…
Centre Cultural-Llibreria Blanquerna
Institució cultural de la Generalitat de Catalunya amb seu a Madrid inaugurada el 1993.
La seva missió és la difusió de la cultura catalana a la capital de l’Estat espanyol Hi tenen lloc conferències, cursos i debats sobre la realitat, la història i la cultura catalanes, especialment en el vessant de les relacions amb la resta de l’Estat espanyol Inclou una llibreria dedicada especialment a temes catalans El 2016 canvià el nom original de Centre Cultural Blanquerna per l’actual L’idioma predominant de les activitats és el castellà Comparteix l’edifici amb la seu de la Delegació de la Generalitat a Madrid L’11 de setembre de 2013, en ocasió dels actes de celebració de la …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina