Resultats de la cerca

Vida i obra Assaonador de pells, era fill d’un altre Miquel Parets, de qui heretà l’ofici, i de Caterina Alaver Es casà successivament amb Maria Roura, Isabel Mans i Marianna Vinyes, i escriví un extens dietari que, amb el títol de De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria , comprèn el període 1626-60 Hi descriu tots els esdeveniments notables de la vida política, social i quotidiana de la Barcelona del segle XVII la gran fam del 1631, el motí del Corpus de Sang, les vingudes de prínceps i monarques, les festes i els…

Des del 1484 fou mestre de cerimònies pontifici, i bisbe d’Orte i de Cività Castellana 1503 És autor d’un dietari força detallat, que comprèn tots els seus anys a la cúria 1484-1506, el Liber notarum , i que constitueix una de les primeres fonts per a l’estudi de l’època dels Borja, dels quals és un aferrissat detractor En collaboració amb A Patrizzi dei Piccolomini escriví el primer Ordo servandus per sacerdotem in celebratione Missae 1495

El 1359 apareix esmentada en el Dietari de la Generalitat una torre situada entre Sant Andreu i Barcelona, anomenada antigament del Diable i en aquell temps de la Verge Maria, que segons l’historiador Francesc Carreras i Candi es podria identificar amb la Torre del Fang, construcció probablement anterior a l’any 1300 Posteriorment fou modificada i hom suprimí la torre de guaita Avui l’edifici encara conserva una àmplia porxada i uns finestrals del segle XV

Estudià filosofia, es doctorà en filologia catalana i exerceix la docència a la Universitat de València Ha desplegat una notable activitat literària que, deixant de banda la seva pròpia creació poètica, li ha reportat un prestigi com a traductor o crític literari i com a promotor d'iniciatives literàries revistes, tertúlies, colleccions litetàries, etc Fundà i dirigí la revista de literatura Daina , ha estat fundador i membre del consell de redacció de les dues etapes de la revista literària Caràcters i collabora habitualment a la premsa — Avui , El Temps , Levante , El País , etc— i ha…

Monjo jerònim, professà en el monestir de la Vall d’Hebron de Barcelona ~ 1585, i en fou vicari i prior Escriví una història del monestir des de la seva fundació fins al 1600 Recopilación histórica , avui perduda Començà un Dietari del monestir de la Vall d’Hebron , amb notes entre els anys 1605 i 1616 referents a la vida interior del monestir, en què parla de les visites dels nobles, de reunions i viatges, d’obres i d’afers econòmics, entre altres temes

Estudià filologia catalana i hispànica a la Universitat de Barcelona Inicià la seva trajectòria poètica amb Paradís de cendra 1982 i l’ha continuada amb El soldat rosa 1983, premi Vicent Andrés Estellés, i Larari 1986, premi Crítica Serra d’Or Es tracta d’una poesia de transparències emotives, que a vegades es presenta com un aplec de notes disperses o un dietari La poesia de Prat és d’una gran delicadesa i subtilesa que palesa una profunda influència de la poesia oriental clàssica

Influït per Filippo Lippi i Domenico Veneziano, féu una pintura refinada que fa pressentir Botticelli Tractà d’incorporar la pintura a l’oli i a l’ou als murals, motiu pel qual moltes de les seves obres no s’han conservat Sobresurten la seva Madonna del Musée du Louvre de París i la Madonna amb el Nen i sants ~1453 als Uffizi de Florència Escriví un dietari Libro dei ricordi , fon t interessant per a l’estudi de l’art de la seva època

Llicenciat en filologia clàssica i doctorat en traducció En prosa narrativa ha publicat Vint dies de febrer i març 1999, Iste mundus furibundus 2001 i el dietari de viatges D’un lloc a l’altre 2005 En poesia, Trenta-set poemes en forma de finestra 1997 i Endreça amb S Giralt Arnella, 1998, i, en assaig, l’estudi fruit de la seva tesi doctoral, Antoni Pous L’obra essencial 2005 També ha traduït al català autors com RM Rilke, B Brecht, RW Fassbinder o T Bernhard

Vida i obra Jurista, fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Collegi d’Advocats de Palma 1779 És autor d’un extens dietari en català, publicat el 1933, del qual només se’n conserva la part del 1782 al 1788 Escrit en un estil sobri i familiar, se centra en l’àmbit domèstic, però inclou notícies sobre les institucions mallorquines, les representacions teatrals i fets diversos de la vida ciutadana Bibliografia Pons, A 1932 Pons, A 1933 Vegeu bibliografia

De formació autodidàctica, s’interessà per temes històrics i artístics collaborà molts anys a El Dia , de Terrassa, i publicà obres com El poble de Sant Pere de Terrassa 1910, Terrassa, Historials i efemèrides 1929, Terrassencs del mil vuit-cents 1933, El catalanisme a Terrassa 1935, La industria tarrasense a través de los tiempos 1942, etc, que li valgueren el títol de cronista oficial de Terrassa Hom ha publicat pòstumament el dietari Terrassa 1936-1939 tres anys difícils de guerra civil 1972 Emprà sovint el pseudònim de B de la Galera