Resultats de la cerca

Format a l’Escuela Superior de Arquitectura Fou arquitecte provincial de Balears i diocesà de Mallorca, on fou autor de la capçalera neogòtica de Sineu, de la reconstrucció de la parròquia d’Alcúdia 1882, de la façana de la Diputació Provincial començada el 1882, que s’inspira en el gòtic de la Llotja Dins l’estil palladià féu la Casa de la Misericòrdia Es dedicà també a estudis arqueològics Posteriorment fou diputat provincial de Guipúscoa 1896-1905, on tingué diversos càrrecs

Rebé el nom d’un magnat anomenat Màger, que hi bastí el castell abans del 987 passà als Gurb-Queralt, successors seus, que el tenien en feu pels comtes de Barcelona, i abans del 1079 el seu domini passà als Cervelló i als seus descendents, que amb el títol de baronia de la Llacuna el posseïren fins al segle XIX El castell era el centre de l’extens terme de la Llacuna L’església de Sant Pere, conservada encara dins el que fou recinte murat del castell, fou l’única parroquial del terme, que a partir al segle XIV es repartí amb la Llacuna L’església de Sant Pere, dita sovint Sant Pere de Màger…

Titulat a Barcelona 1952 Fill de Josep Maria Milà i Camps Des del 1953 formà equip amb Frederic de Correa i Ruiz en arquitectura i en interiorisme, camp en el qual han exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l’aportació d’una extraordinària concepció de l’espai interior com a element primordial i gairebé un repertori formal que ha servit de llenguatge arquitectònic gairebé a tota la nova generació De l’obra recent d’interiorisme cal destacar el vestíbul i les oficines de la fàbrica Oasis de Martorell 1972, les oficines Uniland 1973 i Medir i Ferrer 1972, les botigues Furest 1974,…

L’església de Sant Miquel de Sorerols, esmentada al segle XI, va ser substituïda per una altra que Berenguer Sunifred de Lluçà, bisbe de Vic, va consagrar l’any 1091 La despoblació del segle XIV va provocar que passés a ser sufragània de Sant Cristòfol de Tavertet L’any 1956 va ser restaurada amb l’ajut de la Diputació de Barcelona L’església és de nau única, capçada a l’est per un absis semicircular L’absis és decorat per un fris d’arcuacions cegues que queden dividides en sèries de tres entre lesenes té, també, tres finestres de doble esqueixada La mateixa ornamentació es repeteix als…

El seu funcionament era autònom, per a poder fomentar activitats de caràcter cultural i científic Posteriorment fou vinculat al Patronat Francesc Eiximenis, organisme autònom local de la Diputació de Girona molt important en el moment de la creació del centre, i a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals CECEL del CSIC Disposa d’una assemblea de socis i d’una junta de govern, presidida per Pere de Palol Porta a terme conferències, actes commemoratius i publicacions Disposa d’una biblioteca on es pot trobar una completa bibliografia sobre temes relatius a les comarques gironines i…

Avui dia té caràcter de nacional en forma d’entitat autònoma adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El departament de música conté més de 12 000 unitats entre manuscrits, impresos i llibres, entre els quals hi ha més de setanta manuscrits medievals La història d’aquest fons s’inicià amb l’adquisició per part de la Diputació barcelonina de la biblioteca musical de Joan Carreras i Dagas, l’any 1892 El 1907 Felip Pedrell en feu la catalogació i publicà el Catàlech de la Biblioteca musical de la Diputació de Barcelona , i el 1914 el fons passà a la Biblioteca de…

El primer d’aquests museus, de titularitat estatal, fou creat el 1845 amb obres d’art procedents dels béns eclesiàstics desamortitzats El Museu de la Diputació data del 1930, quan es reuniren les principals obres d’art que la diputació tenia disperses, a les quals hom agregà diversos dipòsits Durant la guerra civil de 1936-39 hom uní els dos museus, que, després de diversos trasllats, han arribat a l’actual installació La secció d’arqueologia té la interessant collecció de més de 800 monedes almohades De les colleccions de ceràmica destaca la d’Alcora Completa el museu un important conjunt de…

El museu és installat a la casa Martí, que la Diputació adquirí el 1983, que fou remodelada i adequada al projecte museístic per l’arquitecte Jaume Mutlló i Pàmies Reuneix colleccions d’escultura Julio Antonio, Santiago Costa i Vaqué, Salvador Martorell i Ollé i de pintura Josep Sancho i Piqué, i un arxiu fotogràfic que conserva, entre altres, les obres de Pere Català i Pic i Hermenegild Vallvé i Vilallonga que havien estat encarregades per la mateixa Diputació el 1929 per a ser presentades a l’Exposició Internacional de Barcelona d’aquell any dins la Secció Monumentos de España El 2008,…

En un primer projecte 1913, promogut pel diputat Joan Pérez i Lúcia, hauria d’haver estat una rèplica, a escala regional, de l’Institut d’Estudis Catalans Organitzada per l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy, restà convertida des d’un principi en una institució provinciana, merament “condecorativa”, que reunia estudiosos locals de la més diversa categoria Ja el 1915 fou objecte dels violents atacs de Miquel Duran i Tortajada, en l’opuscle El Centre de Cultura Valenciana , que en denunciaven el bilingüisme i la manca de rigor en la selecció dels membres El 1928 començà a…

Precedit per les assignacions de la Diputació amb aquests fins 1870 i la seva reorientació del 1906, el servei fou regit per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats 1915-1951, Camil Pallàs i Arissa 1954-78 Des del 1981 és dirigit per Antoni González i Moreno-Navarro El seu àmbit d’actuació abastà inicialment les quatre províncies catalanes, i durant la República fou considerat un servei de la Generalitat Reduït des del 1939 a la província de Barcelona, té serveis de restauració i un arxiu catàleg format a partir del material sobre el romànic utilitzat per l’equip de J Puig i…