Resultats de la cerca

Entrà a la directiva del CD Manresa la temporada 1966-67, i la següent en fou el secretari general i l’equip aconseguí per primera vegada l’ascens a la primera divisió 1968 Impulsà la construcció del Vell Congost, inaugurat el 1968 La temporada 1970-71 presidí el club, i després seguí a la junta directiva El 1979, un cop desvinculat del CD Manresa, participà en la creació del Manresa Esportiu Bàsquet, que posteriorment es convertí en el Bàsquet Manresa SAE, del qual formà part del consell directiu

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de La Salle Bonanova, de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacà en totes les categories en la modalitat de floret Es proclamà campió individual de Catalunya 1976, 1978, 1986 i d’Espanya 1976, 1977, 1985 També fou campió estatal per equips 1977, 1978, 1979, 1984 i universitari 1980, tant per equips com individual Amb la selecció espanyola, disputà tres Campionats del Món 1975, 1977, 1978 i els Jocs Olímpics de Moscou 1980, fou finalista en els Jocs Mediterranis 1975 i aconseguí la victòria a la Copa Berna 1978 S’…

Fou un dels pioners de la marxa atlètica a Catalunya, i el primer campió de Catalunya 1918 i d’Espanya 1919 Repetí els títols catalans sobre 3 km i 5 km 1920, 1923 i l’estatal de 5 km 1923 En els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 es convertí en el primer atleta català que es classificà per a una final olímpica, la dels 10000 m marxa Entre el 1919 i el 1924 restà imbatut en les competicions estatals i posseí tots els rècords d’Espanya i de Catalunya en les curses que anaven des del quilòmetre fins als 20 km Ja retirat, feu d’entrenador, directiu i periodista Impulsà les seccions d’…

És cinturó negre setè dan de taekwondo i cinquè dan d’hapkido El 1966 començà a practicar boxa, karate i judo al Gimnàs Judo Terrassa El 1977 obrí el Gimnàs Egarenc, a la mateixa localitat El 1985 aconseguí el títol d’àrbitre nacional de taekwondo i, dos anys després, el d’àrbitre internacional Abandonà l’alta competició i inicià la seva carrera com a tècnic Des del 1980 regentà el seu propi gimnàs a Igualada, el Taekwondo Gui Des del 1998 dirigí la selecció catalana de taekwondo i fou responsable de l’equip català en totes les categories Compaginà la seva faceta com a entrenador amb la de…

Jugà al CE Noia, el Sant Josep i la SD Noia de Sant Sadurní Com a entrenador, dirigí l’hoquei de base del Noia en dues etapes 1971-86, 1990-94, el primer equip sènior femení 1983 i puntualment, el primer equip, i l’Igualada HC 1986-91 També entrenà el Vilanova i el Calafell, on es va retirà quan entrenava l’equip femení Fou president i directiu del CE Noia i un dels creadors del Torneig de l’Amistat, un dels més importants de l’hoquei de base de Catalunya Publicà  Una vida de patins, sticks i molta passió, 48 temporades d’entrenador d’hoquei patins  2018

Format al Club Bàsquet Manresa, aviat deixà la pista per la banqueta Als anys setanta treballà en la creació d’una estructura esportiva en l’escola on era professor, la qual donà lloc a la formació del Grup d’Esports Badia-Solé, del qual dirigí els equips de base femenins fins bona part dels anys vuitanta, ja sota la nova denominació de Bàsquet Manresa Sant Francesc Obtingué el Campionat d’Espanya infantil femení amb un equip en el qual destacà la jugadora Nina Pont També dirigí el primer equip del Club Bàsquet Navàs 1978-80, fou ajudant d’Antoni Serra al CD Manresa i collaborà amb la…

Tirador de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel i de la Sala d’Armes Montjuïc SAM, ha estat sis vegades campió de Catalunya 1983, 1985, 1986-89, quatre en categoria júnior i tres en categoria cadet També fou campió d’Espanya júnior 1985 Internacional amb la selecció espanyola, ha participat en dos Campionats del Món júniors 1985, 1986 i en diverses proves en categoria absoluta entre el 1987 i el 1991 Mestre d’armes de la SAM, ha entrenat destacats deixebles com Raquel Álvarez, Emma Bueno i Daniel Lamata És àrbitre internacional categoria B d’espasa, floret i sabre, i d’esgrima amb cadira de rodes…

S’inicià al Club Mayda i també competí amb l’Ariel Fou campió d’Espanya de dobles i dobles mixtos 1954 i de Catalunya de dobles mixtos 1954, 1955 Participà en el Mundial del 1955 com a jugador capità També fou seleccionador espanyol femení i fundador de l’escola d’entrenadors, de la qual fou professor Inicià les tasques de directiu al Mayda i l’Ariel quan encara era jugador Fou vicepresident de la federació catalana 1954-61 i de l’espanyola 1961-67 i president de la federació espanyola 1967-81 Fou membre del Comitè Olímpic Espanyol 1977-81 També desenvolupà diferents tasques a la…

Establí els rècords catalans de 5000 m 2000, 10000 m 2000 i marató 2004 Fou campió d’Espanya de 10000 m quatre vegades 2000-03 i de 10000 m en ruta una vegada 2010 Disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008, tres Campionats del Món 2001, 2005, 2007 i tres d’Europa 2002, 2006, 2010, en el primer dels quals conquerí la medalla de bronze dels 10000 m En la mateixa prova guanyà una medalla d’or 2001 i una de plata 2002 a la Copa d’Europa També disputà quatre Mundials i quatre Campionats d’Europa de cros Un cop retirat fou responsable de fons de la federació…

S’inicià al club universitari Yuri, que més tard convergiria amb el club Can Salvi, on exercí de president 1974-78 Fou secretari general de la Federació Catalana de Hockey 1976-84, vicepresident 1985-92 i president 1993-2001 També fou membre del Consell Directiu de la Federació Espanyola 1988-2002, del Comitè d’Entrenadors de la Federació Internacional 1980-94 i president del Comitè d’Àrbitres d’aquesta última des del 2005 Assumí el càrrec de director de competicions als Jocs Panamericans de Caracas 1983, a la Copa d’Europa 1987, 1999 i al Trofeu BMW Amstelveen 1990 Intervingué…