Resultats de la cerca

Defensa, es formà al Club Esportiu Arenys de Munt, on jugà disset temporades, fins el curs 2011-12, quan es retirà Conquerí el Campionat d’Espanya 2004 i el Campionat de Catalunya 2000 també fou subcampiona d’Europa 2007 Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb l’espanyola Amb Catalunya, guanyà la Copa Amèrica 2012, i amb Espanya el Campionat del Món 2008 i el Campionat d’Europa 2009

S’inicià en el món de l’arbitratge el 1960 i amb tan sols disset anys arribà a la màxima categoria estatal Adquirí la categoria internacional i durant més d’una dècada fou un habitual en els partits de les competicions europees També xiulà un europeu 1981 i un Mundial 1982 i el seu darrer partit abans de retirar-se fou la final de la Copa del Rei del 1982

Fundat el 1920, els primers anys jugà de forma intermitent Entre el 1955 i el 1967 alternà el primer equip amb el juvenil Els anys vuitanta creà les seccions de futbol base i el 1991 absorbí el club de la SEIR l’Hotel Arribà a tenir fins a disset equips federats Juga en divisions territorials Un dels jugadors que sortí del planter fou Lluís Carreras, exjugador del FC Barcelona

Conegut com El tulipán , s’entrenà al Punching Ball Club de Barcelona Debutà com a púgil el 1924 i el mateix any passà al professionalisme Es proclamà campió d’Espanya de pes wèlter 1927 i de pes mitjà 1932 Anteriorment havia guanyat el Campionat de Catalunya de pes wèlter 1926 Com a professional, disputà 72 combats amb un balanç de quaranta-set victòries, vuit nuls i disset derrotes

Presenten el cos molsut i pelut i les potes recobertes també de pèl, que en el cas de les erugues poden ésser irritants força erugues són gregàries i causen estralls en boscs i conreus Les espècies del gènere Lymantria , com per exemple la L dispar o eruga peluda del suro, cal comptar-les entre els lepidòpters més devastadors Comprèn unes 3000 espècies, vint-i-set d’europees, de les quals disset habiten als Països Catalans

Com el seu germà Manuel, es formà al planter del Futbol Club Barcelona Quan encara no havia complert disset anys disputà un partit en la Lliga 1928-29 Interior esquerre, després de jugar de manera molt breu en l’equip blaugrana, fitxà, entre altres equips, per l’Espanyol 1929-30, el Júpiter 1930-34, el Sabadell 1934-35, el Vic 1935-37, el Badalona 1937, el Lleida 1941-42 i el Sant Celoni 1942-43

Inaugurada durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per acollir el torneig de tennis, forma part del complex Pavelló Municipal d’Esports Disposa de disset pistes de joc de terra batuda La pista central té una capacitat de 3400 espectadors, que durant els Jocs Olímpics s’amplià fins als 8000 També té set pistes de pàdel, un frontó, pista de bàsquet i piscina La Federació Catalana de Tennis hi té la seva seu

Començà a jugar al Reial Club de Tennis Barcelona A disset anys fou campiona d’Espanya júnior Fou campiona de Catalunya absoluta 1970, 1974, 1975 i de dobles 1980, 1981 El 1976 arribà fins als vuitens de final a Roland Garros, el seu millor resultat internacional El mateix any arribà al número 2 del rànquing espanyol i al 40 de l’internacional Es retirà el 1981 i continuà vinculada al tennis com a entrenadora

Membre de l’Escola Catalana d’Esquí disputà els Jocs Olímpics d’Hivern d’Oslo 1952 i Cortina d’Ampezzo 1956 Fou disset cops campió d’Espanya, entre el 1950 i el 1957, en les especialitats d’eslàlom, gegant, descens i salts d’esquí L’any 1957 fundà l’estació d’esquí Pas de la Casa-Grau Roig També participà en la fundació del Comitè Olímpic Andorrà 1971 i impulsà l’Escola d’Esquí Andorrana

Deixeble de Pere Rabassa, fou mestre de capella a Albarassí, a l’església parroquial dels Sants Joans Fou nomenat mestre de capella del Collegi del Corpus Christi cap al 1750 Algunes de les seves obres conservades són Salve Regina, a vuit veus, Magnificat , a dotze veus, Laudate Dominum , a disset veus, Dixit Dominus , a dotze veus, Nunc dimittis, a onze veus, Beatus vir, a deu veus, i Domine ad adjuvandum , a set veus