Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
Ferran Sáez i Mateu
Filosofia
Filòsof.
Llicenciat 1987 i doctorat 1992 en filosofia per la Universitat de Barcelona, és professor titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull, on dirigeix també l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna i coordina programes de doctorat Collaborador als diaris Avui , La Vanguardia , Segre , Ara i la revista El Temps , ha estat cap de recerca de la revista IDEES , del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 1999-2005, director de la collecció editorial “Idees” d’assaig breu 2001-05 i collaborador regular de les emissores de ràdio…
George Pearson Smith
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Doctorat en bacteriologia i immunologia per la Universitat de Harvard 1970 i professor a la Universitat de Missouri des del 1975, la seva aportació principal és el desenvolupament d’una tècnica biotecnològica anomenada phage display , amb la qual s’insereixen seqüències de proteïnes en un bacteriòfag amb la finalitat d’identificar gens El 2018 rebé el premi Nobel de química, compartit amb Frances Arnold i Gregory Paul Winter
Robert Henry Dicke
Física
Físic nord-americà.
Doctorat a Rochester 1941, fou professor a Princeton 1967-70 Estudià l’espectroscòpia atòmica de les microones, féu mesuraments relativistes del planeta Mercuri, tractà els processos de radiació coherent i, en el camp de l’astrofísica, descobrí que el Sol no és esfèric És autor de Principles of Micro-Wave Circuits 1948, An Introduction to Quantum Mechanics 1960, The Theoretical Significance of Experimental Relativity 1964 i Gravitation and the Universe 1970
Ignasi Valentí i Vivó
Metge.
Doctorat a Madrid 1865, fou designat catedràtic de medicina legal i toxicologia de Barcelona 1875 Fundà l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, l’Institut de Medicina Legal i Forense de Barcelona i el periòdic La Independencia Médica En un primer període cientifista, publicà un tractat de toxicologia 1878 i un Atlas de microquímica y fitografía en un posterior període dogmatitzant publicà un tractat d’antropologia mèdica i jurídica 1889-94
Josep Fernàndez de Villalta i Comella
Paleontologia
Paleontòleg.
Llicenciat en ciències naturals a Barcelona 1934 i doctorat a Madrid 1950, fou professor de recerca del CSIC Treballà sobre els vertebrats fòssils del Terciari, dels quals publicà més d’una vuitena de treballs en collaboració amb M Crusafont Una segona etapa de la seva activitat com a paleontòleg, del 1956 ençà, versà sobre la paleontologia d’invertebrats de moltes contrades catalanes i terres veïnes, del Neogen i el Quaternari
tutor | -a
Educació
A les universitats britàniques, professor d’un college que guia l’estudi individual dels qui preparen una llicència o un doctorat.
Eugeni Mata i Miarons
Literatura catalana
Poeta i pedagog.
Doctorat en ciències exactes, fou professor de matemàtiques de l’Institut de Reus, del qual fou també director 1882 Presidí el Centre de Lectura D’estudiant fundà el periòdic “El Crepúsculo” i posteriorment collaborà assíduament amb articles i versos a “Eco del Centro de Lectura” Fou redactor de “Lo Sometent” 1886 Conreà en castellà i català una poesia festivohumorística destinada sobretot a omplir vetllades literàries, part de la qual fou recollida a Poesies 1900
Valentí Masachs i Alavedra
Geologia
Geòleg.
Catedràtic de l’institut de Manresa Treballà sobre la geologia de la Depressió Central catalana, i s’especialitzà en hidrologia Doctorat amb la tesi El régimen de los ríos peninsulares 1948, collaborà en la part hidrogràfica i climatològica de la Geografía de España y Portugal , dirigida per Terán 1954 i de la Geografia de Catalunya, dirigida per Solé i Sabarís 1958 Treballà en el mapa geològic d’Espanya a escala 150 000
Amos Tversky
Psicologia
Psicòleg israelià.
Doctorat el 1966 per la Universitat de Michigan, desenvolupà la seva formació i vida acadèmica entre Israel i els Estats Units Investigà l’acció dels factors psicològics en els processos de presa de decisions Els resultats de les seves investigacions exerciren considerable influència en àmbits molt diversos, com el de l’economia Autor molt prolífic, la seva obra es concentra en articles científics en revistes especialitzades, dels quals escriví més d’un centenar
Andreas Rudolf Bodenstein
Cristianisme
Teòleg protestant alemany, conegut generalment per Carlstadt i Carlostadius.
Obtingué el doctorat en teologia a Roma 1515 De retorn a Alemanya, acceptà les doctrines de Luter i les defensà davant Johan Eck a Leipzig 1519 Durant el recés de Luter a la Wartburg 1521-22 fou capdavanter de l’aplicació radical de la nova doctrina, però, desautoritzat per Luter, anà a Dinamarca 1523 i després a Suïssa, on acceptà les doctrines eucarístiques d’Ulrich Zwingli i rompé definitivament amb els luterans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina