Resultats de la cerca
Es mostren 2813 resultats
Puigberenguer
Turó
Turó (304 m damunt i a l’esquerra del Cardener) del terme de Manresa (Bages), al NW de la ciutat, que centrava una partida del mateix nom; vestigi d’una ampla terrassa fluvial en la qual hom ha trobat importants restes fòssils de l’Elephas meridionalis i d’altres exemplars de la fauna preglaciar.
El topònim surt documentat des del s XIII
barruer
Història
Militar
Casc acampanat que cobria les orelles i les galtes per mitjà de galteres o peces mòbils que s’ajuntaven sota la barba.
És documentat a Catalunya del 1390 al 1435
Campdàsens
Caseria
Caseria del municipi de Pontons (Alt Penedès) situada a la dreta de la carretera de Pontons a Valdossera i al Pla de Manlleu, 2 km a ponent del poble de Pontons.
Pren el nom del mas de Campdàsens, documentat al s XIII
el Pui
Masia
Masia del municipi de Cabó (Alt Urgell), a l’esquerra del riu de Cabó, dit aquí del Cap de la Vall, aigua amunt de Cabó, al peu de la serra de Prada.
El lloc és documentat en el Spill manifest del vescomtat de Castellbò , del 1519
l’Oliva
Masia
Mas del municipi de Cabó (Alt Urgell), situat a uns 690 m d’altitud a la dreta del riu de Cabó, aigua avall del poble del Vilar de Cabó.
El lloc és documentat en el Spill manifest del vescomtat de Castellbò , del 1519
castell de Barberà
Castell de Barberà
JoMV (CC BY-NC)
Castell
Castell termenat documentat el 1005 del municipi de Barberà del Vallès (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.
illeta dels Banyets
Illeta dels Banyets
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Jaciment arqueològic
Illot de la costa de l’Alacantí, pertanyent al terme municipal del Campello, al nord del barri del Carrer del Mar.
És situat en una antiga península, separada de la costa a causa d’un terratrèmol i tornada a unir al continent l’any 1943 Actualment forma un promontori de 200 m de longitud per 100 m d’amplada màxima L’hàbitat, de poc més de 4000 m 2 , es concentra en els dos terços occidentals i s’organitza de forma regular a partir d’un carrer central de 3,5 m d’amplada S’hi han documentat dos temples ibèrics, un magatzem i una gran casa senyorial, que daten d’entre la primera meitat del segle V aC i el segle III aC Tot això, juntament amb l’abundància de materials d’importació grega i púnica…
Castell de l’Espluga de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El poble de l’Espluga de Lavansa, lloc actualment abandonat del tot, és escassament documentat En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el topònim Spelunka com a parròquia de la vall de Lavansa En un document del 1082, en el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga , que cal identificar com l’Espluga El castell de l’Espluga no és documentat fins al principi del segle XIV L’any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una sèrie de castells i llocs…
Bernat Puig
Pintura
Pintor.
Documentat des del 1396 Entre el 1425 i el 1450 treballà associat amb Jaume Cirera
l’Almúnia
Partida
Partida del terme municipal d’Alzira (Ribera Alta), a l’esquerra del Xúquer, a la part interior de la darrera gran volta descrita pel riu abans d’arribar a la ciutat.
És regada per la séquia de l’Almúnia Era un antic lloc, documentat al s XIII