Resultats de la cerca

Pocs anys abans, la població, que el 1996 era de 44 persones, havia desatllotjat el poble Hom traslladà també el dolmen dit del Perotillo, i les restes de la necròpoli medieval exhumades el 1999 El nucli era situat a l’esquerra del Segre, a la part extrema d’un meandre, enfront de la Clua d’Aguilar De la seva església parroquial Sant Simeó depenien les de Bassella, Guardiola i Mirambell Al s XIX formà un municipi amb Aguilar de Bassella i la Clua d’Aguilar

Bé que existeixen megàlits en altres zones, el concepte de cultura megalítica és aplicat només a Europa i a algunes zones del Pròxim Orient Hom hi distingeix alhora diversos centres, amb matisos propis, estesos a la península Ibèrica, França i les illes Britàniques, principalment En diverses illes mediterrànies Balears, Còrsega, Sardenya hi ha també una fase megalítica anterior a llurs civilitzacions més característiques Quant als orígens de la cultura megalítica, una hipòtesi els situa a l’occident d’Europa, mentre que una altra els fa derivar de corrents orientals El màxim floriment…

Situació i presentació El terme municipal de Vilajuïga, d’una extensió de 13,15 km 2 , a la part oriental comprèn els contraforts nord-occidentals de la serra de Rodes, que vers tramuntana enllacen amb els darrers contraforts de l’Albera Els puigs més alts són Montperdut 324 m, límit septentrional amb Llançà la Roca de Miralles 279 m, al NW, divisòria entre Vilajuïga, Llançà i el Port de la Selva el Puig Margall 437 m, que al SE és fita entre Vilajuïga, el Port de la Selva i Pau, i, encara fent de límit amb aquest darrer municipi, el turó de l’Home i el Roc de l’Àguila A ponent, els terrenys…

El terme presenta els contraforts septentrionals de la roca Gelera 1 100 m alt La supefície agrícola ocupa 148 ha 4 ha de vinya i 143 ha de cereals i farratges, que donen suport a una tradicional ramaderia d’ovins 285 caps L’aspresa del territori i la migradesa de l’economia, exclusivament agrària, han produït pràcticament la despoblació del municipi, que tingué el seu màxim el 1851 351 h El poble 33 h 1982 és situat a 656 m alt, en un planell L’església de Santa Maria s XIV-XVII fou construïda sobre les restes d’un antic castell El 965 fou possessió de Sant Pau de Fenollet, i al s XI de…

El terme és drenat per una sèrie de rieres que desemboquen a la Tet, per l’esquerra a l’indret del pantà de Vinçà L’agricultura és predominantment de secà hom conrea sobretot cereals i vinya Hi ha una petita extensió de bosc i la resta és coberta de brolla La població, que el 1836 tenia 225 h, començà a minvar des d’aleshores, però es recuperà a la segona meitat de segle durant la primera meitat del segle XX tornà a disminuir El poble arboçolencs 594 m alt és situat sota el coll de Gues, per on passa el camí que condueix a Sornià l’església parroquial de Santa Eulàlia és esmentada ja el…

És una construcció simple, datada entre el bronze mitjà i el final 1500 aC – 650 aC

Tanca la vall pel S la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà —frontera estatal francoespanyola—, de la qual destaquen la roca dels Tres Termes, el puig Pinyer i el pic de Llobregat al N, el puig de l’Orella i el pic de Sant Cristau on hi havia hagut a l’edat mitjana un castell anomenat d’ Albera la separen de la plana del Tec El territori és drenat per la riera de l’Albera , que neix sota la roca dels Tres Termes, i per la riera de l’Atrapador, que neix sota el pic de Sant Cristau aquests dos cursos d’aigua formen el Rom, en unir-se vora el Pertús Al fons d’aquestes…

Aquesta església, refeta en època moderna, és situada al nord-est de Catllà, en un planer de la riba esquerra del còrrec dit de les Illes, a una altitud de 531 m El lloc de Calaons, o millor dit, Casalons , és esmentat per primer cop l’any 968, en la butlla del papa Joan XIII que confirmà les possessions de Cuixà Ipsa archa de Casalono és l’afrontació oriental de la villa de Catllà Es tracta d’una referència a un dolmen del mateix indret La butlla del papa Sergi IV del 1011 adreçada a Cuixà parla del villare Casalonos La primera menció de l’església de Sant Jaume de Calaons és…

Datat al tercer millenni aC, estigué en ús durant bona part del millenni següent Fou descobert el 1995 i, l’any següent, fou excavat per un equip de la Universitat de les Illes Balears