Resultats de la cerca

Graduat en física el 1947 pel Columbia College i doctorat en física nuclear el 1952 per la Universitat de Cornell, del 1942 al 1945 treballà al Columbia Radiation Laboratory, durant el servei militar El 1952 s’incorporà als laboratoris Bell, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica fins el 1991 Investigà sobre microones, òptica no lineal i trampes de làser Amb el seu equip fou el primer a observar generació harmònica d’ones làser contínues, amplificació paramètrica d’ones contínues i l’efecte fotorefractiu La seva aportació principal és el descobriment d’un sistema de…

D’una gran ductilitat interpretativa, els seus èxits a I soliti ignoti 1958 i Il sorpasso 1962 el decantaren inicialment cap a la branca còmica, on perfilà el personatge del burgès cínic i egoista Posteriorment, amb la participació en una gran diversitat de produccions, amplià els seus registres Riso amaro 1948, Il successo 1963, La congiuntura 1964, Il tigre 1966, L’arcangelo 1969, Profumo di donna 1974, Caro papà 1978, La Terrazza 1979, Camera d’albergo 1980, The Tempest 1982, La vie est un roman 1983, Benvenuta 1983, La famiglia 1987, Lo zio indigno 1989, Tolgo il disturbo…

El 1954 debutà a la Comédie Française i l’any següent ho feu al cinema És especialment remarcable el seu treball amb Claude Lelouch , del qual protagonitzà moltes pellícules Hom pot destacar de la seva abundant filmografia Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti La donna scimmia 1963, de Marco Ferreri Le belle famiglie 1964, d’Ugo Gregoretti Trois chambres à Manhattan 1965, de Marcel Carné Vivre pour vivre 1967, de Claude Lelouch Un homme qui me plaît  1969, de Claude Lelouch Traitement de shock 1972, d’Alain Jessua Les Feux de la Chandeleur 1972, de Serge Korber…

Estudià comerç i econòmiques, però es dedicà a la pintura i al periodisme El 1939 anà a Roma i treballà a la revista “Cinema”, editada pel règim de Mussolini Els anys quaranta començà a dirigir curtmetratges i formà part del nucli de realitzadors vinculats al neorealisme El 1950 dirigí el seu primer llargmetratge Cronaca di un amore , que mostrava de manera incipient els trets peculiars de la seva filmografia peripècia argumental que s’esvaeix en benefici del temps realitat presentada com a circumstancial i distanciada i identificada amb el contingut de consciència temàtica de la crisi de…

Estudià a Graz i debutà el 1960 a l’Òpera de Viena com a Barbarina Les noces de Fígaro Inicià la seva trajectòria amb petits papers d’òperes de WA Mozart, H Purcell i fins i tot G Puccini, fins que el 1964 abordà l’obra de R Strauss a partir de la seva intervenció en La dona sense ombra Entre el 1960 i el 1962 cantà petits papers wagnerians a Bayreuth abans de seguir amb Mozart, autor en què s’especialitzà i de qui ha interpretat els papers d’Ilia, Pamina, Fiordiligi, i la comtessa d’Almaviva, que ha enregistrat discogràficament Ha cantat als festivals de Salzburg sovint dirigida per H von…

Fou una de les veus més destacades del seu temps, posseïdora d’una gran extensió vocal de quasi tres octaves des de sol2 a mi5 Estudià amb F Pareja, G Marinelli i el castrat italià G Crescentini Debutà a Espanya el 1806, i aviat es traslladà a Itàlia, on cantà a Bolonya, Milà i a Nàpols, contractada per Domenico Barbaia, de qui fou amant El seu caràcter dramàtic la feu destacar en La Vestale , de G Spontini, i en Medea in Corinto , de S Mayr A Nàpols, cantà moltes de les òperes de G Rossini, amb qui es casà el 1822, el qual pensà en la seva veu per als papers de solista a Elisabetta, regina d…

Estudiant d’econòmiques a la Universitat de València al final dels anys seixanta i principi dels setanta, milità en el Partido Comunista de España El 1971 fou empresonat per activitats antifranquistes durant tres setmanes, i els quatre anys següents estigué pendent d’un judici al TOP que finalment no se celebrà Aficionat al gènere negre i policíac des dels anys d’universitat, el 1975 s’introduí en el món de la llibreria treballant a la del seu germà, que un grup d’ultradreta atacà amb una bomba El 1988 anà a Barcelona, on es feu càrrec d’una distribuïdora, que finalment tancà Hi conegué la…

En les eleccions municipals de 1995 obtingué 494 vots 13,4% i 2 regidors Amb el Partit dels Socialistes de Catalunya obtingué la majoria absoluta en les eleccions municipals de 1999 2061 vots 54,2% i 8 regidors Participa en la federació Progrés Municipal de Catalunya

L’única notícia certa que se’n té és que el 1362 estigué al monestir florentí de la Santa Trinità en companyia de Gherardello És possible que es tracti de Niccolò, cantor de laudes a Florència el 1393 Com que tant ell com Bartolino da Padova posaren música al madrigal La fiera testa , és possible que ambdós es coneguessin El text del madrigal ataca la família Visconti, la qual cosa permet pensar que fou escrit a Perusa cap al 1400, època d’oberta hostilitat entre les ciutats de Milà i Florència La producció coneguda de Niccolò és recollida per diversos manuscrits procedents de la Toscana Es…

Fill de cantants folk , passà la infantesa al Canadà, on des de molt jove formà part d’un grup musical amb la seva mare i la seva germana, i molt aviat cridà l’atenció pels seus dots com a cantant Durant l’adolescència esdevingué molt afeccionat a l’òpera, cosa que ha influït molt en la seva producció posterior, com també diversos cantants, especialment Judy Garland, Edith Piaf i Al Jolson Bé que seguí cursos de piano clàssic de manera irregular, la seva formació és bàsicament autodidacta El 1993-96 actuà sobretot en locals de Montreal i el 1996 anà a Nova York Dos anys després entregistrà el…