Resultats de la cerca

Les notícies sobre la seva vida són molt confuses, però se sap que treballà a la Biblioteca d’Alexandria i que, enemistat amb el seu antic mestre Callímac, hagué d’exiliar-se a Rodes d’ací el seu nom Sens dubte el principal poeta èpic de l’època hellenística n'ha pervingut íntegra, àdhuc amb diversos comentaris de l’antiguitat, la seva obra més reeixida Els argonautes

Fundà a Palma, juntament amb el lullista Bartomeu Caldentei , la primera impremta de l’illa, traslladada durant algun temps a Miramar Els llibres més importants que publicà són el Tractatus de regulis mandatorum , de Jean Gerson 1485, a expenses de Caldentei, la Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist , de Francesc Prats 1487, i un Breviarium majoricense 1488, del qual no es conserva cap exemplar, però que sens dubte existí

Llicenciat en dret, doctor en filosofia i lletres i professor d’anglès de la Universitat de València Collaborà en la revista “Acció Valenciana” 1930-31 i publicà algunes novelles breus, com Un arxiver cerca núvia 1931 i El cavaller del dubte 1933 Autor de Las fiestas valencianas y su expresión poética 1949, fou secretari del Centre de Cultura Valenciana, en la revista del qual publicà la major part dels seus estudis sobre història i literatura

Segons aquests autors, la cavitat que presenten aquests animals entre la paret del cos i el tub digestiu no és un veritable celoma, amb les parets formades per mesoderma, sinó blastocel transformat i envoltat per unes cèllules mesenquimàtiques, és a dir, un pseudoceloma Aquesta discutible interpretació i les considerables diferències morfològiques existents entre els diferents animals inclosos dins el grup, fan que molts zoòlegs posin en dubte la validesa científica d’aquest grup

Considerat, amb Humboldt, el principal creador de la geografia moderna, es dedicà sobretot a la geografia humana Després d’un viatge per Europa escriví Europa, ein geographisch-historisch-statistisches Gemählde ‘Una visió geogràfica, històrica i estadística d’Europa’ però la seva obra fonamental és, sens dubte, Die Erdkunde in Verhältnis zur Natur und zur Geschichte des Menschen ‘La geografia general en relació amb la natura i amb la història de l’home’, 1817-18

És el mode declaratiu de l’objectivitat, que en oracions subordinades és o pot ésser regit per verbs que expressen certesa, com saber, afirmar , etc, diferentment del mode subjuntiu, que és regit per verbs d’incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i altres de semblants, que expressen, tots ells, una particular actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb Els temps del mode indicatiu són present, imperfet, perfet, futur i condicional, amb els temps composts corresponents

Sintetitzà perfectament el treball dels antics matemàtics grecs i li donà una major coherència lògica amb les noves definicions de línia i de pla i, sobretot, amb la introducció del cinquè postulat millorà també l’ordenació i les demostracions de les proposicions Malgrat ésser un text de compilació, hom no pot posar en dubte que la planificació global de l’obra i el mètode expositiu, com també un bon nombre dels seus teoremes, són obra del mateix Euclides

Segons la tradició, succeí Ròmul per designació del senat després d’un any d’interregne Li són atribuïdes totes les institucions religioses de Roma les quals, però, no semblen pas obra d’un sol legislador i la fixació de les normes del dret sagrat i del calendari, que distingeix entre dies fasts i nefasts Malgrat que la majoria de dades que ofereix la tradició són inacceptables, la seva existència històrica sembla que no ofereix cap dubte

Pel fet de saber coses que els personatges no saben, hom es veu d’alguna manera en posició de superioritat respecte a allò mostrat a la ficció La ironia dramàtica, doncs, acompleix una funció de distanciament, ja que pot trencar la illusió teatral fent notar d’alguna manera la presència de l’autor i posar en dubte les veritats enunciades pels personatges Alhora, pot servir per incrementar la tensió dramàtica en implicar l’espectador intellectualment respecte al desenvolupament de la trama 

Als cingles que vigilen la confluència del Guart amb la Noguera Ribagorçana hi ha les Esplugues de Penavera, que sens dubte estigueren habitades d’antic El lloc de Peranera és documentat ja el 1045 En principi formava part del districte de Casserres, per la qual cosa va ésser adquirit pels comtes de Barcelona el 1067 El 1137 es documenta el castell de Penavera com a entitat independent, en un capbreu de les rendes del monestir de Santa Maria de Meià