Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya júnior de 125 cc 1997 Quedà quart en el Campionat d’Espanya de 125 cc, i setè en la Copa FIM de 125 cc 1998 El 1999 fou campió d’Espanya 4T i novè en el Campionat del Món de 500 cc Guanyà també el Campionat del Món per nacions júnior, fou setè en el Campionat d’Espanya 4T i vuitè en el Mundial de 500 cc 2000 El 2001 quedà tercer del Campionat d’Espanya 4T i del Mundial de nacions júnior, i finalitzà setè en el Mundial de 500 cc El 2005 participà en el Barcelona-Dakar dins l’equip Repsol-KTM, però hagué d’abandonar després d’un greu accident en la setena etapa

S’inicià en càrrecs directius al Club de Golf Vallromanes, d’on fou tresorer 1987-91, vicepresident 1987-95 i president 1995-2003 Posteriorment, fou vicepresident de la Federació Catalana de Golf 2003-04 i el 2005 en fou nomenat president

Fou membre de la primera junta directiva de la Federació Catalana d’Handbol, presidida per Josep Maria Farré El 1944 fou un dels encarregats d’organitzar els primers cursets de capacitació, dels quals sortiren els primers equips catalans Des de les planes de Mundo Deportivo fou el primer divulgador d’aquest esport a Catalunya El seu germà Màrius també fou un dels primers cronistes de l’handbol a Catalunya

Promotora del bàdminton a la comarca del Maresme, fou juntament amb Jordi Corbella una de les fundadores i després presidenta del Bàdminton Club Argentona Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Bàdminton

El centre de la seva activitat fou el bisbat d’Elna Malgrat la protecció de la Santa Seu, fou sovint destorbat pels prelats de Catalunya i d’Occitània És autor de polèmiques contra el catarisme, com el Liber antiheresis abans del 1207 i el Liber contra manicheos entre el 1220 i el 1223, mostres escadusseres d’una autèntica oficina de difusió de texts en llatí, català i occità, que dirigí amb els seus deixebles, i a la qual tal vegada caldria atribuir algunes de les traduccions catalanes aleshores freqüents

Membre del Badalona Orientació, el 2003 es proclamà campiona de Catalunya de raids-O, formant equip amb la seva germana Susanna, i de relleus El mateix any també fou subcampiona d’Espanya de marató-O formant equip amb Bárbara Martínez

Membre del Badalona Orientació, fou campiona de Catalunya de raids-O 2003 formant equip amb la seva germana Teresa

Defensa format al Club Egara de Terrassa, jugà amb el primer equip i amb l’Egara 1935, l’equip filial, amb el qual debutà la temporada 1996-97 Guanyà quatre Lligues espanyoles consecutives 1998-2001, tres Copes d’Espanya 1998, 1999, 2000 i cinc Campionats de Catalunya 1998-2002 Fou també subcampió del Campionat d’Europa de clubs, ja que perdé la final contra el Hertogenbosch holandès 1999 Posteriorment practicà l’hoquei sala Aconseguí la tercera plaça d’aquesta especialitat en el Campionat d’Espanya 2004

Conegut popularment com a Paco Alguersuari , treballà com a independent des del 1942 per a diversos mitjans, com Mundo Deportivo des del 1946, l’Agència Efe des del 1955, El Noticiero Universal 1951-85, Dicen 1952-83, L’Équipe 1958-62, Vida Deportiva des del 1960, La Vanguardia des del 1969, El Periódico des del 1979, Solo Moto 1975 o Solo Auto S’especialitzà en el seguiment de les diferents edicions dels Jocs Olímpics des dels de Roma del 1960 fins als de Barcelona del 1992, en la Volta Ciclista a Catalunya, la Vuelta Ciclista a Espanya, el Tour de França, el Giro d’Itàlia i el Ralli de…

Exterior dreta que començà jugant al Club Beisbol Viladecans Guanyà set Campionats d’Espanya 2001-07 i quatre Copes de la Reina 2003, 2004, 2005, 2007 El 2003 aconseguí la quarta posició de la Copa d’Europa de softbol Jugà també al Kirolgi Orioko Bate Bizkorrak 2008-09 i al Projecte Gavanenc des del 2009 Amb la selecció espanyola, fou campiona d’Europa l’any 2007 i participà en el Campionat d’Europa del 2009 Jugà també amb la selecció catalana