Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
Auguste Bisson

Fotografia obtinguda per Auguste Bisson durant l’ascensió al Mont Blanc
© Fototeca.cat
Fotografia
Fotògraf francès.
Juntament amb el seu germà Louis 1814-76, fou deixeble de Jacques Daguerre Són conservats tres daguerrotips d’ells del 1840 Exposaren a París ja el 1844 Foren membres fundadors de la Société Française de Photographie 1854 Són interessants els collodions humits que obtingueren al Mont Blanc durant l’ascensió de Napoleó III i de l’emperadriu Eugènia 1860
Rodolf de Suàbia
Història
Duc de Suàbia (1057-80).
Fill del comte de Rheinfelden Obtingué el ducat de Suàbia de l’emperadriu Agnès i es casà amb Matilde 1059, germana de l’emperador Enric IV, amb el qual topà durant la lluita de les Investidures No reconegut pel papa Gregori VII com a emperador 1077, fou derrotat per Enric IV a Turíngia 1078 Morí en combat
Sebastián Iradier y Salaverri
Música
Compositor basc.
El 1851 anà a París com a mestre de cant de l’emperadriu Eugenia de Montijo Més tard passà a Cuba i a Madrid, on fou professor del conservatori Deixà cançons i peces de ball, com ara l’havanera La Paloma , que es féu cèlebre mundialment Bizet emprà una altra havanera seva, El arreglito , per a l’òpera Carmen
Jekaterina Romanovna Daškova
Història
Literatura
Princesa i escriptora russa.
Participà activament en la presa del poder per part de Caterina II Collaborà en la revista Nevinnoje upražnenije ‘Exercici innocent’ Fou directora de l’acadèmia de ciències i presidenta de l’acadèmia russa Caigué en desgràcia per desacords amb l’emperadriu Escriví en francès les Memoirs of the Princess Dashkow Written by Herself 1840, que foren publicades en anglès
la Malmaison
Història
Castell edificat el 1622 a Rueil-Malmaison.
Fou reformat en estil Imperi per PPercier i ChFontaine quan passà a ésser propietat de l’emperadriu Josefina Des del 1815 pertangué a diferents particulars, fins que l’any 1906 esdevingué propietat de l’estat, que el convertí en Musée National de Malmaison Guarda peces de l’època napoleònica, com ara pintures de JLDavid, FGérard i Girodet-Trioson, i mobles i porcellanes Imperi
Josep Moragull
Història
Militar
Militar.
El 1705 participà en la revolta austriacista de Vic, i en arribar el rei arxiduc Carles III a Barcelona passà al seu servei Lluità al setge de Barcelona del 1706 El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia i anà amb el seu amic Joan Baptista Martí a Roma Lluità al nou setge de Barcelona amb el grau de brigadier 1713-14 i, com els Martí, desertà
Joan I
Història
Emperador bizantí (969-976).
Amant de l’emperadriu Teòfan, conspirà amb ella per assassinar Nicèfor II Focas, que ell havia ajudat a assolir el tron Més tard desterrà Teòfan i es casà amb Teodora, filla de Constantí VII Porfirogèneta Bon diplomàtic, es guanyà el clericat i expulsà els russos de la Bulgària oriental 970, que annexà a l’Imperi Passà a Àsia, on conquerí per a l’islam gairebé tot Palestina
Felip de Nàpols
Història
Príncep angeví de Tàrent (Felip I) (1294-1332) i d’Acaia (Felip II) (1307-13), novè emperador (titular) de Constantinoble (Felip II) (1313-32) i duc de Durazzo (1315-32).
Fill de Carles II de Nàpols, es casà primer amb Tamar Àngel-Comnè, filla de Nicèfor, senyor de l’Etòlia, i després 1313 amb Caterina II de Valois, emperadriu titular de Constantinoble, juntament amb la qual s’esforçà, sense èxit, a recuperar l’imperi Lluità a Itàlia contra Frederic II de Sicília, que el vencé a Falconara 1299, i a Acaia contra la Companyia Catalana d’almogàvers
Maria d’Hongria
Història
Emperadriu de Bizanci i reina de Tessalònica.
Filla del rei Béla II i d’Agnès de Châtillon o d’Antioquia Es digué Margarida abans de casar-se 1185 amb l’emperador Isaac II Àngel, de qui fou segona muller Vídua el 1204, es tornà a casar aquell mateix any, amb el marquès Bonifaci I de Montferrat, rei de Tessalònica mort el 1207, amb qui tingué el rei Demetri de Tessalònica i encara es tornà a casar, amb Nicolas de Saint-Omer, senyor de Tebes
Teodora
Història
Emperadriu d’Orient (1028 i 1042-56).
Filla petita de Constantí VIII, a la mort d’aquest fou associada al tron amb la seva germana Zoè Enemistada amb aquesta i amb el marit d’aquesta, Romà III , fou tancada en un monestir El 1042, a la caiguda de l’emperador Miquel V , fou cridada pel senat a compartir el tron amb Zoé, que es casà llavors amb Constantí IX i deixà en un segon pla Teodora, que no governà plenament fins després de la mort de Zoé 1050 i de Constantí 1055 No havent-se casat, governà com a autòcrata i fou succeïda per Miquel VI l’Estratiòtic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina