Resultats de la cerca

Han arribat poques dades d’aquest autor El 1623 era mestre de l’Escolania de Montserrat i, pel que es desprèn de l' Efemérides de músicos españoles 1860 de Baltasar Saldoni, fou tingut per un bon compositor i cantant

Vida Començà els estudis musicals al seu poble i els continuà al seminari diocesà de Girona 1951 amb Francesc Geli i Francesc Civil El 1959 ingressà al monestir de Montserrat, on professà el 1961 i fou ordenat de sacerdot el 1967 Es diplomà en catequètica i pedagogia religiosa a Estrasburg 1968-69 Altra vegada a Montserrat, s’ocupà de l’arxiu musical i collaborà amb el pare Gregori Estrada en diferents tasques musicològiques i també en l’organització de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, a més de treballar amb el pare Ireneu Segarra en l’escolania És l’encarregat…

Es formà a l’escolania de Montserrat i amplià els estudis d’orgue i piano a Barcelona amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt L’any 1829 passà a Madrid, on rebé consells de Ramon Carnicer En fundar-se el Conservatorio de Música de Madrid 1830, fou nomenat professor de solfeig i de vocalització i més tard, després d’haver estudiat a París, obtingué la càtedra de cant del conservatori i fou un professor eminent Compongué l’opereta El triunfo del amor i les òperes Ipermestra 1838, Cleonice 1840, Saladino e Clotilde, Boabdil i Guzmán el Bueno i sarsueles, com La corte de Mónaco 1857 De…

S’inicià en la música al costat del seu pare, Josep Maria Vivancos, organista a Barcelona Professor de composició i d’orquestració de l’ESMUC, des de l’any 2003 A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat i posteriorment completà la seva formació amb Maria Canals piano i David Padrós composició També cursà estudis a París i Noruega La música coral ocupa una part important del seu catàleg, tot i que també destaquen les seves composicions per a orquestra, com La ciutat dels àngels 2002, guanyadora del concurs Gaudeamus d’Amsterdam Blau , estrenada per l’OBC el 2006, i Còdex…

Fou escolà des del 1683 a Montserrat, sota el mestratge de Joan Garcia Fou mestre de capella i de l’escolania i actuà com a organista Fou un teòric tradicional i com a tal participà en la cèlebre controvèrsia sobre la Missa Aretina de Francesc Valls

Estudià a l’escolania de la Mercè Fou director d’orquestra del teatre de Montsió, professor de violí del Liceu Filharmònic Dramàtic de Barcelona 1837 i director d’orquestra del Liceu 1847 Durant més de vint anys fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona

Es formà a l’Escolania de Montserrat vers el decenni 1640-50 i entrà al monestir l’any 1646 Fou deixeble de Joan Romanyà És un dels compositors monserratins més notables de la seva època Es conserven d’ell tres villancicos de qualitat, de 4 a 8 veus

Fill del violoncellista Antoni Planàs , entrà a l’ Escolania de Montserrat  el 1939, i com a novici del monestir l’any 1941 El 1947 feu els vots perpetus, que renovà el 1964 Fou deixeble de violoncel de Lluís Millet i Farga i de Sants Sagrera L’any 1961 amplià estudis de composició a París amb André Jolivet, i d’orgue, amb André Marchal Des del 1945 ençà fou professor de solfeig, de piano i de violoncel a l’Escolania, i des del 1960, en fou el primer organista És autor d’un mètode de violoncel per a infants Contribuí a la reforma del cant litúrgic, facilitada pel…

Fou deixeble de Joan Marc a l’escolania de Montserrat i més tard organista d’aquest monestir, del de Poblet i de la Seu d’Urgell 1662-63 És autor de villancicos, tonos i jácaras a tres i quatre veus i de l’obra a cinc veus Estote fortes in bello

Format a l’escolania de Montserrat, fou un dels deixebles més notables del pare Joan Marc L’any 1632 professà com a monjo del monestir, on fou organista i mestre de capella, probablement durant el decenni de 1640-50 Escriví entre altres obres unes originals gallardes i tocates per a xeremies