Resultats de la cerca

De rang aristocràtic, fou deixeble de Sòcrates, però no arribà a comprendre'n l’actitud moral i crítica Home d’una gran acció, lluità al costat del poder oligàrquic contra els demòcrates En vèncer Trasibul 403, restà al marge de tota activitat política L’any 401 s’enrolà en l’expedició de Cir el Jove, malgrat els consells de Sòcrates Fallida l’empresa a Cunaxa, Xenofont tingué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris grecs Empès per les seves idees aristocràtiques i per una actitud panhellènica hostil a Pèrsia, comandà 400 els mercenaris a favor d’Esparta i lluità a l’…

Expulsats els fenicis que dominaven la ciutat, hi fou entronitzat pels grecs 410 aC i el seu domini s’estengué per gairebé tota l’illa Enemic dels perses, s’alià amb Atenes i Egipte ajudà els atenesos contra Esparta i els armà una flota, que derrotà l’espartana a Cnidos 394 Després de la pau d’Antàlcides 387 la seva esquadra fou derrotada pels perses a Cítion 381, i Evàgores fou obligat a reconèixer la sobirania persa sobre l’illa

La capital és Lèucada 7600 h est 2002 És separada del continent per un canal navegable, i té un relleu accidentat, amb muntanyes que són una prolongació de les de la regió d’Acarnània Conreus de blat de moro, oliveres i vinya és molt important la producció de panses Colonitzada al segle VI aC, fou rival d’Esparta i es vinculà a Atenes Sotmesa pels turcs 1479, passà a mans dels venecians fins el 1796 Tornà a ésser de Grècia a partir del 1863

Involucrat en la mutilació d’estàtues divines i en la profanació dels misteris eleusins l’any 415, visqué exiliat d’Atenes fins el 403 En el discurs Sobre els misteris 399 refutà definitivament l’acusació d’impietat Hom li atribueix també els discursos Sobre el retorn, obra feta durant l’exili, i Sobre la pau , amb motiu de la guerra amb Esparta el 391 La seva oratòria, que segueix l’estil sobri de l’escola àtica, cau sovint en la monotonia i en les repeticions

Fundada pels doris, creà colònies a les illes eòliques i tingué una factoria a Naucratis Egipte Passà a dependre dels perses 540 aC, i durant el sV aC fou aliada d’Atenes Formà part de l’imperi d’Alexandre i de diversos regnes hellènics, fins que es convertí en ciutat lliure dins la província romana d’Àsia 129 aC Segons que sembla per les restes conservades, la ciutat era de planta ortogonal Prop de Cnidos, l’atenès Conó destruí l’esquadra manada per l’espartà Pisandre 394 aC

Tercer i darrer faraó de la dinastia XXX, el nom egipci del qual era Nekhtḥareḥbe Durant una expedició contra els perses a Fenícia, destronà el seu oncle Teos 362-361 aC amb l’ajut d’Agesilau, rei d’Esparta, el qual l’ajudà també a sufocar la insurrecció de la vila de Mendes a la seva tornada a Egipte El 350 aC afrontà, amb èxit, Artaxerxes III, però el 343 aC fou derrotat completament pel sobirà persa, el qual tornà a ocupar Egipte i fundà la dinastia XXXI Fou un gran constructor

Compost per vint-i-vuit geronts i pels dos reis, constituïa l’òrgan principal de govern, especialment en política exterior Tenia poders legislatius i judicials i podia vetar les decisions de l' ecclēsia o assemblea i jutjar l’actuació dels monarques sense haver de retre comptes a ningú

El 424 aC conquerí la colònia atenesa d’Amfípolis Calcídica Morí en l’enfrontament amb l’expedició atenesa de reconquesta 422 aC

Dirigí la guerra del Peloponès, amb escassa energia —no es pot descartar la seva pretesa participació en un pacte amb Esparta—, i solament el 424 infligí una greu derrota als enemics amb la presa de Citera El 421 participà en la signatura del tractat de pau que porta el seu nom Després de la victòria espartana a Mantinea 418, assetjà i conquerí Melos i promogué l’expedició atenesa contra Sicília 415-413 aC, juntament amb Alcibíades i Làmac L’expedició, probablement a causa de la incapacitat dels caps, acabà desastrosament per als grecs Morí en intentar la retirada

Fundada a fi d’alliberar aquestes ciutats dels perses i organitzada per Aristides, després de les guerres mèdiques es convertí en un instrument de l’imperialisme atenès, que limità progressivament l’autonomia de les ciutats, cobrà el tribut federal i traslladà el tresor comú des de Delos, seu central de la lliga, fins a Atenes 454 aC Un consell federal σýνοδος administrava el tresor i decidia sobre la guerra, però habitualment eren imposades les decisions ateneses En esclatar la guerra del Peloponès 431-404 aC, Esparta es presentà com a alliberadora de les ciutats de la lliga…