Xenofont

Ξενοφῶν (el)

(Atenes, 430 aC — Corint?, 354 aC)

Historiador i polític grec.

De rang aristocràtic, fou deixeble de Sòcrates, però no arribà a comprendre'n l’actitud moral i crítica. Home d’una gran acció, lluità al costat del poder oligàrquic contra els demòcrates. En vèncer Trasibul (403), restà al marge de tota activitat política. L’any 401 s’enrolà en l’expedició de Cir el Jove, malgrat els consells de Sòcrates. Fallida l’empresa a Cunaxa, Xenofont tingué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris grecs. Empès per les seves idees aristocràtiques i per una actitud panhel·lènica hostil a Pèrsia, comandà (400) els mercenaris a favor d’Esparta i lluità a l’Àsia Menor. A la mort de Sòcrates (399), s’allunyà d’Atenes i refermà la seva actitud antidemocràtica. Prengué part en la campanya d’Agesilau contra Farnabazos, a l’Àsia Menor (396-395), i lluità, a Coronea (394), en les files espartanes contra els seus compatriotes atenesos, els quals el desterraren i li confiscaren els béns. Instal·lat de primer a Esparta, després s’establí a Escil·lunt (386), lliurat a la caça, a l’agricultura i a la composició de les seves obres. Amb l’hegemonia de Tebes, després de la batalla de Leuctra (371), es refugià a Corint. Quan els atenesos i els espartans s’aliaren contra Tebes (369), els primers revocaren el decret d’expatriació, però no és segur que tornés a Atenes.

Les seves obres reflecteixen la seva vida. L'Anàbasi o Expedició dels Deu Mil relata l’expedició de Cir i el retorn dels deu mil mercenaris grecs (401-399) a través de l’altiplà d’Armènia cap a la mar Negra. Les Hel·lèniques recullen el període històric comprès entre els anys 410 i 362; són una continuació de la història de Tucídides, però no en tenen el rigor historiogràfic. L'Agesilau és una biografia idealitzada del rei espartà, presentat com a heroi de la causa panhel·lènica. La República dels lacedemonis (388) revela les idees polítiques de l’autor i exalta la legislació de Licurg. La Ciropèdia contempla l’educació de Cir i l’estat ideal, sobre la base de la filosofia socràtica i la disciplina espartana, i representa la primera novel·la històrica. Sobre Sòcrates escriví la Defensa de Sòcrates i els Records de Sòcrates, i, inspirat en la seva doctrina, redactà l'Economia, lloança de la vida familiar i rural, i el Convit, sobre l’amor. Hieró (366) analitza la natura i la possibilitat del tirà. L'Hípica (380) i l'Hipàrquic (357) tracten sobre el món de la cavalleria. El Cinegètic exalça la caça com a valor educatiu. Els Recursos (355) suggereixen els diversos mitjans econòmics de l’estat.

Xenofont, anomenat “l’abella àtica”, escriu en un grec ja evolucionat, amb un estil poc elegant, i revela un talent notable. La major part de la seva obra ha estat traduïda al català, per a la Fundació Bernat Metge. Erròniament, li ha estat atribuïda la Constitució d'Atenes.