Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
atzavara
Atzavara
© Xevi Varela
Botànica
Jardineria
Planta de gran talla, de la família de les agavàcies, amb fulles carnoses molt grans (mig metre i més), espinoses a les vores, de to verd blavós, i acabades en un fort mucró, agrupades en roseta.
En arribar la floració, que precedeix la mort de la planta, les atzavares produeixen un escapus alt i elegant, esquamós, que porta un grup piramidal d’inflorescències formades per nombroses flors tubuloses, d’estams prominents, groguencs Originàries de Mèxic, s’han naturalitzat a la regió mediterrània, especialment vora el litoral, on floreixen normalment En llur país d’origen hom n'obté un suc ensucrat, el qual per fermentació dóna el pulque Són especialment apreciades en jardineria, per llur gran resistència a la sequera, per l’adaptació a tota mena de sòls i per les seves poques exigències…
card
Botànica
Nom aplicat genèricament a nombroses plantes herbàcies, generalment de la família de les compostes, però també de les umbel·líferes i de les dipsacàcies, espinoses a les fulles i, moltes, també a la tija, als capítols, etc.
panical blau
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles pinnatífides i espinoses, de flors blaves agrupades en capítols esfèrics, i de fruits en aqueni, proveïts d’un vil·là.
És pròpia de la regió mediterrània i forma part de comunitats xeròfiles
perelloner
Botànica
Agronomia
Petit arbre, de la família de les rosàcies, de fins a 6 m d’alt, amb branques sovint espinoses, de fulles ovades o lanceolades, enteres, de flors blanques, reunides en corimbes, i de fruits globosos, anomenats perellons
.
Es fa en bardisses, a la regió mediterrània
basilisc
Mitologia
Rèptil fabulós al qual hom atribuïa la propietat de matar amb la mirada, representat com un ésser especialment temible, amb ulls i boca ardents, cos de serp, potes de gall, ales espinoses i cua en forma de llança.
Creença provinent d’Orient, fou molt estesa a l’edat mitjana Hom en troba descripcions des de Plini el Vell
atzeroler
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 5 a 10 m d’alt, de branques espinoses, fulles pubescents, amb 3 a 5 lòbuls, flors blanques i fruits comestibles, les atzeroles
, conreat i subespontani a la regió mediterrània.
La seva fusta, dura i resistent, s’usa per a fer peces que han de suportar esforços de tracció i de flexió
cardassa
Botànica
Gènere de plantes herbàcies biennals, de la família de les compostes, de fulles sinuades o pinnatífides i flors tubulars, hermafrodites, de color purpuri, rosa o blanc, disposades en capítols grans, terminals, solitaris, amb un involucre de bràctees espinoses coriàcies.
Comprèn unes 20 espècies nitròfiles mediterrànies, continentals o muntanyenques, algunes de les quals atenyen grans dimensions fins a 2-2,5 m, com ara O nervosum i O corymbosum , freqüents a les regions estèpiques de la depressió de l’Ebre
Els miliobatiformes: escurçanes, milanes i mantes
Els Miliobatiformes són semblants a les rajades, però tenen a la base de la cua, que s’acaba en un filament, un o dos fiblons verinosos S’han representat 1 l’escurçana comuna Myliobatis aquila , i 2 la milana comuna Dasyatis pastinaca Juan A Moreno L’ordre dels miliobatiformes reuneix els elasmobranquis de forma similar a la de les rajades, amb el disc subquadrangular o ròmbic, però amb la cua molt reduïda i acabada en un filament No tenen aleta caudal i en cas d’haver-n’hi de dorsal, sempre és petita i reclosa a la base Generalment porten un o dos fiblons verinosos a la base de la cua…
Dos per un
N’hi ha de dos geps, originaris dels deserts freds asiàtics, i n’hi ha d’un sol gep, originaris dels deserts aràbics I també n’hi ha d’un sol gep que són híbrids dels uns i dels altres, com els que es troben a l’Anatòlia i al Caucas Són els camells, els quatre per quatre del desert Freds o càlids dos tipus de deserts i un camell per a cada necessitat Tant el camell comú o dromedari Camelus dromedarius , propi dels deserts càlids del N d’Àfrica i de l’Àsia occidental i que té un sol gep, com el camell bactrià C bactrianus , que en té dos i habita els deserts freds asiàtics, han estat…
assotacrist
Botànica
Planta herbàcia anual amb aspecte de card, de la família de les compostes, de coloració verd-grisenca pàl·lida amb tiges alades, de 20 a 50 cm d’alçada; fulles piloses, araneoses i espinoses; i flors purpurines, en capítols envoltats de fulles.
És pròpia de llocs àrids de la terra baixa mediterrània