Resultats de la cerca
Es mostren 571 resultats
àcid angèlic
Química
Cristalls que es fonen a 45°C, solubles en aigua calenta i en els solvents orgànics.
Es troba en forma d’èster a l’arrel de l’angèlica i a l’essència de camamilla romana Per ebullició de la solució aquosa es transforma en el seu esteroisòmer, l’àcid tíglic Fou utilitzat en medicina com a sedant
farigola
Farigola
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 10 a 30 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles linears petites i de flors de blanquinoses a purpúries, en inflorescències capituliformes.
Creix en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental És una planta remeiera per excellència, amb propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, tòniques, etc, i forneix una essència rica en timol També és molt emprada en molts plats de la cuina mediterrània
element
Filosofia
Nom donat pels antics a cadascuna de les substàncies simples o principals de què és compost l’univers físic.
Generalment hom en comptava quatre aigua, terra, aire i foc, corresponents a l’anomenada teoria dels quatre elements , la formulació més precisa de la qual correspon a Empèdocles sovint hi era afegit un cinquè element o quinta essència l’èter
desodorant
Cosmètica
Perfumeria
Dit de la substància emprada per a contrarestar la pudor del cos humà produïda per la descomposició bacteriana de la matèria orgànica continguda en la suor.
Sota la forma d’esprais, barretes, pólvores o cremes, són productes constituïts per la mescla d’una substància perfumadora essència, d’una substància que suavitza la pell com la lanolina i d’un antisèptic que inhibeix la producció de bacteris
carà
Química
Terpè bicíclic saturat.
Pot ésser considerat el compost fonamental del qual deriven estructuralment tots els terpens de la sèrie dita del carà L’únic hidrocarbur d’aquesta sèrie que hom troba en la natura és el 3 carè, present en l’essència de trementina índia
pàtxulol
Química
Alcohol sesquiterpènic tricíclic, principal constituent de l’essència de pàtxuli.
És un líquid òpticament actiu La seva estructura fou determinada per GBüchi el 1963
boldo
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les monimiàcies, que ateny fins a 8 m d’alçària, de fulles persistents, oposades, ovades i piloses, molt i agradablement aromàtiques, com ho són també l’escorça i les flors, que són dioiques i reunides en cimes terminals.
Viu als boscs esclerofilles de Xile, on els naturals n'empren les fulles com a condiment i per a preparar infusions digestives Riques en essència i en boldina, són emprades per a combatre les afeccions hepàtiques, i com a tònic, estimulant i digestiu enèrgic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina