Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
abast
Matemàtiques
Conjunt de tots els valors que una funció assigna a una variable.
S'anomena també recorregut , especialment en el cas de variables ordenades linealment i en estadística
versemblança
Matemàtiques
Propietat d’ésser aparentment certa una hipòtesi estadística.
fermió
Física
Partícula que obeeix l’estadística de Fermi-Dirac
.
Són fermions les partícules elementals o compostes que tenen spin semienter ho són els leptons i els barions
bosó
Física
Partícula que obeeix l’estadística de Bose-Einstein.
Són bosons les partícules elementals o compostes que tenen spin enter així, ho són el fotó, els pions i els kaons, i gairebé tots els mesons, com també l’àtom d’hidrogen, el deuteró, l’àtom d’heli i, en general, els nuclis atòmics de nombre nucleònic parell
Robert Giffen
Economia
Matemàtiques
Economista britànic introduït al camp de l’estadística.
Dirigí la revista The Economist 1868 i la publicació de la Royal Statiscal Society 1816-91, de la qual fou president Estudis empírics el portaren a enunciar l' efecte Giffen , segons el qual el consum de certs béns de primera necessitat creix en augmentar el nivell general dels preus
coeficient de variació
Matemàtiques
Quocient entre la desviació quadràtica mitjana i la desviació mitjana.
Dóna una mesura de la diferència entre la sèrie estadística i la distribució normal més pròxima
Arthur Lyon Bowley
Economia
Matemàtiques
Matemàtic i economista anglès.
Fou fundador de l’ Econometric Society i fomentà l’ús de les tècniques de mostreig en l’estadística aplicada
distribució
Matemàtiques
Conjunt de dades o valors les freqüències dels quals són indicades per mitjà dels tants per cent en què es presenten o bé de forma absoluta, segons una escala predeterminada.
Dins l’estadística teòrica aquests valors són associats a probabilitats, la distribució de les quals és estudiada mitjançant la funció de distribució
Rafael Miracle i Cesat
Farmàcia
Farmacèutic.
Publicà Prontuario manual de la provincia de Barcelona 1835 i Guía estadística y manual de Barcelona 1836, en collaboració amb Pere Felip Monlau
desintegració
Tecnologia
Procés de reducció de les dimensions dels sòlids com a resultat de l’aplicació de forces de compressió o de tall efectuada en un desintegrador
.
Aquesta operació va lligada sempre a l’obtenció final d’una mida de partícula controlada, com també a una dispersió estadística de les dimensions de les partícules
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina