Resultats de la cerca
Es mostren 1284 resultats
Sitalces
Història
Rei de la Tràcia Odrísia (440-424 aC).
Fill de Teres Estengué el seu regne des del Danubi fins a l’Egea i, per l’E, fins al Pontus Euxinus Aliat amb els atenesos 431 aC, inicià una inútil expedició contra Macedònia per tal d’eixamplar el seu territori i assegurar la Calcídica per a Atenes 429 aC
lamaisme
Budisme
Forma particular del budisme al Tibet i a l’Àsia central, consecutiva a la reforma de Tsong Khapa (1355-1417) i a la concessió del poder temporal al cinquè dalailama (s XVII).
Dogmàticament, no difereix del budisme mahāyāna , però hi incorpora elements tàntrics Hom considera fundador del lamaisme el monjo Padma Sambhava, el qual féu construir el primer monestir tibetà, on instituí la primera comunitat de lames Del Tibet, el lamaisme s’estengué a Mongòlia, la Xina i la Sibèria i arribà fins al Caucas
Gaspar Vicenç Faiol
Cristianisme
Dominicà, professor de la Universitat de Lleida.
Fou el primer prior del convent de dominicans observants de Sant Onofre de València i vicari general de la província d’Aragó 1491 Estengué la reforma a diversos convents claustrals És autor de diversos tractats De articulis fidei, De Sacramentis recopilació de les seves lliçons, Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos
orde de la Visitació
Institut religiós femení fundat a Annecy l’any 1610 per sant Francesc de Sales i J.F.Frémyot de Chantal, amb una finalitat contemplativa i alhora assistencial (visitar els pobres i malalts per tal de socórrer-los espiritualment i corporalment); però l’arquebisbe de Lió Marguemont s’oposà a aquesta innovació, i obligà a tornar a l’estricta vida contemplativa, amb clausura i vots solemnes.
La congregació, constituïda oficialment el 1618, fou aprovada per Urbà VIII el 1626 Des del 1952 l’orde forma una confederació de 193 convents Tingué una gran florida al s XVIII, i la gran santa de l’orde fou Margarida Maria d'Alacoque , que estengué la devoció al Sagrat Cor de Jesús
cultura d’Unĕtice
Prehistòria
Cultura prehistòrica de l’edat del bronze, a Bohèmia i Moràvia, coneguda també amb el nom germanitzat d’Aunjetitz.
Durant una primera fase, vers el 1800 aC, utilitzà encara el coure, però en el moment de florida, vers el 1600 aC, és una cultura del bronze, caracteritzada per la varietat de l’utillatge metàllic alabardes, torques, etc i per la ceràmica llisa S'estengué per una bona part de l’Europa central
txec | txeca
Història
Individu d’un poble de llengua eslava del subgrup occidental.
Empesos pels àvars, els txecs s’installaren a Bohèmia segle VI, on constituïren la base de la població que més tard segle IX formà, amb els moravians, el regne de la Gran Moràvia, talment que el nom de txec s’estengué al conjunt dels habitants de Bohèmia i Moràvia, que constitueixen l’actual República Txeca
redemptorista
Cristianisme
Membre de la congregació del Santíssim Redemptor fundada el 1732 per sant Alfons Maria de Liguori a Scala, prop d’Amalfi (Itàlia), per a realitzar missions entre la població rural de Nàpols.
Aprovada per Benet XIV 1749, l’orde s’estengué aviat per Europa, Amèrica, Índia, etc N'existeix una branca femenina, fundada també el 1732, dedicada a la vida contemplativa La congregació s’establí a València el 1917 i a Barcelona el 1926 N'hi ha també una branca de ritu bizantí, especialment entre els rutens
escarabat de la patata

Aparellament de dos escarabats de la patata
Entomologia
Escarabat de la família dels crisomèlids, d’uns 11-12 mm de llargària i de forma oval, de color groc, amb el dors de cada èlitre solcat per cinc bandes negres longitudinals.
Hom l’anomena també dorífora Procedent de l’Amèrica del Nord, a la fi del segle XIX arribà a Europa amb un carregament de patates, i s’hi estengué ràpidament des d’aleshores, ha esdevingut una plaga terrible per a les patateres i altres conreus Hom el combat amb DDT, arsenat de plom, lindane, etc
Ivan Isajevič Bolotnikov
Història
Camperol insurrecte rus.
Cap d’una revolta camperola que s’estengué per tota la Rússia centromeridional, primera de la cadena de revoltes que s’hi succeïren als ss XVII i XVIII El motiu fou la desesperada situació dels camperols i la política del tsar usurpador Vasilij Šjuskij Morí assassinat després de la derrota de Tula, el 1608
capritx

El Capricho de Goya núm. 68 Linda maestra
Art
En pintura i gravat, composició original i fantàstica que defuig les regles i convencions ordinàries.
El mot fou emprat ja per Vasari segle XVI El gènere s’estengué al segle XVII a través de l’obra de Jacques Callot Capricci di varie figure 1617, i al segle XVIII a través de les de Tiepolo i de Guardi Els Caprichos de Goya tenen, a més, una intenció social i crítica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina