Resultats de la cerca

Exercí d’assistent i de director de cor a l’Òpera de Plzen 1949-56, i posteriorment fou director de l’Òpera Nacional de Praga 1960-71 i primer director al Teatre Smetana de la mateixa ciutat 1965-67 Durant aquests anys actuà amb diverses orquestres britàniques en qualitat de director convidat, i el 1968 fou designat director permanent de l’Orquestra de la Radiotelevisió Irlandesa de Dublín, càrrec que mantingué fins el 1980 Del 1965 al 1994 dirigí el Festival de Wexford El 1981 fou nomenat principal director convidat de la Western Australian Symphony Orchestra de Perth, i al cap de vuit anys…

Començà a jugar l’any 1955 al Club Banesto Posteriorment jugà al CD Cottet-Indo i obtingué una Copa 1960 i tres Campionats de Catalunya 1961, 1962, 1963 Del 1968 al 1972 fou jugadora del Picadero JC i finalment de l’Om de Santa Cruz de Tenerife Fou internacional absoluta A les Canàries exercí durant setze anys d’entrenadora de diferents equips, entre els quals el CB Tenerife Krystal, on aconseguí l’ascens a la màxima categoria També fou entrenadora del Cajalón Zaragoza i el CN Canoe Parallelament, fins el 1991, fou tècnica de la federació espanyola, en què exercí d’…

Destinat a Amèrica, el 1748 es traslladà a Lima Perú, on professà a l’orde franciscà 1751 El 1774 fundà a Lima una casa d’exercicis espirituals, de la qual fou director durant més de 40 anys Dins de l’orde, exercí els càrrecs de definidor, guardià i superior provincial 1791 i, en el camp diocesà, fou nomenat examinador sinodal de l’arquebisbat i també consultor de la Inquisició Exercí de catedràtic de teologia de la Universitat de San Marcos i es destacà com a orador Escriví respostes erudites a consultes i censures a diverses publicacions de l’època Dins de la seva…

Doctor en medicina, l’exercí a Íxar, Montcada i València fou redactor polític del diari Los Dos Reinos 1864 Prengué part destacada en la revolució del 1868 fou secretari de la Junta Revolucionària i de la Diputació de València 1868-71 Protegit per Josep Peris i Valero, exercí càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari La Nación Havent retornat a València 1874, fou redactor d’ El Mercantil Valenciano i publicà diverses novelles La insurrección de Alahuar 1878, Gabriela 1883, El administrador de la baronesa 1878, En la maroma Historia de una volatinera 1881 i…

El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda , que l’exercí des del 1577 Després de la seva mort el succeí 1589 el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza, durant la minoritat del qual fou regit, fins el 1596, per la seva mare vídua Anna de Leriza Ferran Llorenç fou poeta i pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns, amb el pseudònim de Cometa Es casà el 1596 amb una dama de Conca, Isabel de Moya, i el succeí com a correu major el seu fill Pere de Valda i Moya , cavaller de Sant Jaume, que escriví un Tratado de la nobleza 1663 i una Defensa del…

Es formà a València sota el mestratge de P Pérez i Gascón Les seves primeres ocupacions foren la d’organista de Sant Esteve i de la parròquia de Santa Maria, ambdues a Alcoi Com a compositor, es dedicà sobretot a la música profana Exercí de director de cor del Teatre Principal i del Teatre Ruzafa de València, on estrenà algunes de les seves sarsueles, com Gabriel el criollo 1865, El primer amor 1867 i Un parent de l’altre món 1872 A més, durant la seva estada a Alcoi, exercí la docència al Collegi de Sant Josep i dirigí la Banda de Música de Penàguila Gràcies a la…

Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952 Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute 1958-73, a les universitats de Yale 1973-90 i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació 2001 Estudià al microscopi electrònic l’estructura fina de les cèllules animals, en les quals descobrí els ribosomes , l’estructura dels mitocondris  i la…

Pertanyia a l’estament ciutadà barceloní Entre el 1480 i el 1491 exercí diverses vegades de jurat de Barcelona i d’advocat agregat de la ciutat Era, juntament amb Jaume Destorrent, cap del monopoli de l’abastament de carn de Barcelona, i succeí aquest com a advocat de la generalitat Fidel collaborador de Ferran II, entrà a formar part de l’aristocràcia burocràtica constituïda al voltant del rei el 1491 fou nomenat lloctinent de Mallorca regent de la cancelleria de Catalunya 1491-94, passà el 1494 a ésser-ho del consell suprem d’Aragó, càrrec que exercí fins a la seva mort 1504…

Estudià amb el compositor i pianista JM Suárez El 1920 començà a treballar al servei de la catedral de Caracas Aquell mateix any viatjà a Roma, on romangué fins el 1923 Quan retornà, exercí com a organista i mestre de capella de la catedral de Caracas fins el 1948 Entre els anys 1933 i 1944 classificà i restaurà els manuscrits de l’Archivo de Música Colonial Per encàrrec del govern realitzà diversos arranjaments de l’himne nacional l’any 1947 El 1949 rebé la càtedra d’harmonia a l’Escuela de Música y Declamación També exercí com a crític musical i conferenciant El seu corpus és de 307 títols…

Inicià estudis musicals al Vendrell amb C Casals i posteriorment ingresà a l’Escolania de Montserrat El 1893, després d’abandonar el monestir, seguí estudis de piano amb JB Pellicer Inicià la seva activitat professional com a organista a la parròquia de Santa Anna Exercí com a professor auxiliar de piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es traslladà a París, i allà inicià la carrera de concertista Des del 1906 acompanyà Pau Casals en diferents ocasions al llarg de gires per Europa i Amèrica Alguna font el situa a l’Amèrica del…