Resultats de la cerca

La tècnica que utilitza empra els pigments amb coles intentant evocar un misteri en les obres Són freqüents les referències a la realitat com també els elements estretament personals La Fundació ‘la Caixa’ i la Fundació Vila-Casas, entre d’altres, posseeixen obres seves Exposà el 1983 a la sala Montcada i el 1987 a la sala Metrònom Al Palau Robert, participà en la mostra “Art per al cor” 1997 És artista de la galeria Carles Taché, espai on exposa amb regularitat 1998, 2001 i 2003

Format a Llotja El 1919 exposà a Sabadell S'integrà al grup Nou Ambient, on, amb Camps Ribera, fou el principal promotor de l’exposició Nonell 1922 que significà la decisiva revaloració del pintor S'orientà aviat cap a la caricatura, d’una expressivitat simple i directa i molt personal, especialment la centrada en tema futbolístic collaborà a L’Esport Català , El Mundo Deportivo , Xut , El Once , Dicen , etc Exposà a Barcelona, Reus, Tarragona, Lió, Saragossa, Lleida, etc Publicà els records Tot fent memòria 1973

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Gràcia Deixeble de Bonaventura Puig i Perucho, formà part del grup Art Nou, de Sarrià, on exposà sovint al Centre Excursionista els Blaus Installat a Saõ Paulo 1953, exercí diversos oficis i entrà en contacte amb artistes catalans com Francesc Domingo o Pere Tort Hi celebrà exposicions el 1964 i el 1966 Havent retornat a Barcelona hi exposà el 1975 Conrea un figurativisme molt estilitzat que hom ha relacionat amb MCampigli, aportant-hi, però, un colorisme nerviós

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Després d’uns inicis acadèmics —exposà a Sabadell 1942, Madrid 1945 i Tàrrega—, participà en l’Exposició d’Art Litúrgic del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona 1952 Féu diverses pintures murals a Sabadell, Sant Feliu del Racó, Bellaterra, Barcelona església de la Mercè, etc, dins un figurativisme suaument estilitzat i geometritzat Exposà el 1957 i el 1960 a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, i després a Barcelona Conreà també el paisatge i el retrat

Llicenciat en dret Es formà a Llotja amb Martí i Alsina Exposà temes mallorquins a Barcelona el 1896 Publicà dibuixos modernistes a Luz i Quatre Gats i fou assidu de la cerveseria del mateix nom, on exposà collectivament i individualment el 1897 Establert a París el 1901, hi tractà Hermen Anglada i Camarasa Retratista d’una certa importància i illustrador, residí també a Madrid, Anglaterra —on retratà Jordi V—, els EUA —on retratà Woodrow Wilson—, l’Argentina i, de nou, París Els darrers temps habità a Eivissafinspocabansdelasevamort

Fill de mallorquins, residí des d’infant a Palma Mallorca Es formà a l’Escola d’Arts i Oficis i en un taller d’escultura Exposà per primer cop el 1957, a Palma Fou cofundador del Grup Tago Interessat per Giacometti, Moore i Manzú, conreà un figurativisme molt esquematitzat, que hom ha relacionat amb l’escultura gòtica i amb El Greco, i que se centra en la figura humana Exposà en diversos països europeus i americans Molt crític amb el món de l’art oficial, abandonà Mallorca i passà a residir a Albacete

Deixeble de Pascó a Llotja Barcelona, residí després a Roma 1907-09 i viatjà i exposà a Madrid 1910, Londres 1923 i París 1925 Exposà diverses vegades a Barcelona fins el 1929, i sobresurt la seva participació al Segon Saló d’Humoristes 1918 Collaborà a “L’Esquella de la Torratxa”, “Papitu”, “La Mainada” i “La Figa” Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint Féu també publicitat i restauració d’obres d’art En 1925-32 collaborà com a crític-corresponsal a “The Studio”

Passà pels tallers de Xavier Nogués i Francesc Labarta Exposà en collectives des del 1929 i es presentà individualment el 1936 Syra Exposà després a París i a Londres i, a la postguerra, de nou a Barcelona sales Caralt, Vinçon, La Pinacoteca, etc Participà en el segon Salón de los Once, de Madrid 1943 Lligat a Sitges, conreà la decoració, la illustració Un día del emperador Tiberio en Capri de González-Ruano, 1945 i el quadre de cavallet, molt especialment en el tema de les flors, que interpreta amb pinzellada centrífuga, hàbil i colorista

Exposà a Lleida el 1946, a Tàrrega el 1947, a Barcelona el 1950 i anà a París el 1951 Estigué força lligat algun temps a Holanda, on exposà a Amsterdam 1952 i ingressà obres al museu municipal d’aquella ciutat Establert a Lleida, hi feu murals per a l’església de Santa Magdalena 1959 i hi guanyà la medalla Jaume Morera el 1961 Des del 1962 residí a Barcelona S’inicià amb temes figuratius populars i vers el 1955 passà a l’abstracció, primer tachista i després constructivista per retrobar, finalment, la figuració expressionista

Atès el seu caràcter d’irrevocable, la llei no l’autoritza als tutors, sense el consentiment del jutge, ni a les associacions beneficiàries d’una herència sense l’aprovació judicial i l’audiència fiscal En cas d’oposició dels pares, l’hereu que vol repudiar l’herència necessita un curador o defensor judicial